BARÇA 4 - 1 ATLETIC
abril 4th, 2010Bojan es va reivindicar i deixa el Barcelona líder
Un estil fa reconeixible a un equip, però també li dóna un plus en la supervivència i en la necessitat. Després del seu exercici manaire a Londres, de la imposició de la identitat del seu futbol als ulls d’Europa, Guardiola va reservar Xavi i Alves per rematar l’Arsenal dimarts. En l’escalfament Ibrahimovic va anunciar que tampoc jugaria per unes molèsties al genoll. Bojan es va incrustar en l’onze, com Jeffren i Chygrynskiy, com si res. Va donar igual. El Barça va golejar l’Athletic des de la seva inconfusible motlle.
El ball inicial de Guardiola va ser tant de jugadors com de posicions. Puyol va ser lateral dret i Maxwell va aparèixer com a extrem esquerre rememorant els seus inicis a l’Ajax. Messi es va situar per davant de Busquets. Aquí, centrat, ja ha donat dues exhibicions històriques: el 2-6 el Madrid i l’última final de la Copa d’Europa. En la mesura que Messi s’allunya de la banda, que pulula i fa mal des del cabdell central, el seu regnat és més complet.
Al centre ha de driblar i gestionar el temps del joc per igual. Ha d’aplicar l’acceleració i la pausa per al seu equip, de manera que la seva influència sobre el joc col.lectiu, que ja és notable, augmenta. La maduresa de Messi al centre apunta a un futbolista que governarà el joc més del que ho fa ara. Ahir no va donar un últim passi, però sí els penúltims que van descobrir la jugada del primer i el tercer gol del Barça. En el primer va percebre la incorporació d’Abidal i li va ampliar la seva carrera amb una passada entre dos defenses de l’Athletic. El centre del francès el ramat Jeffren apareixent per sorpresa al segon pal. El tercer gol del Barça es va construir en termes similars, però aquesta vegada va ser Bojan qui va rebentar a Iraizoz.
El cacic Puyol
Entremig d’aquests dos gols, Puyol es va reivindicar com un futbolista monumental. Aquesta temporada està a l’altura dels grans de la història a les cruïlles. Hi ha hagut molts centrals amb la seva capacitat física, però molt pocs han sabut domarlas per aplicar-les amb el tempo perfecte a la cruïlla. Ahir, es va anticipar en el medi i ell mateix li va regalar el segon gol a Bojan.
L’aixafament del Barça sobre l’Athletic es va donar sense Xavi ni Iniesta, les seves centrecampistes més trencadors des dels seus passis perjudicials. Sense aquesta part vital del seu joc, el Barça va sobreviure perquè l’estil el protegeix. Els que van jugar no tenen aquest punt imaginatiu de més quan la passada a l’ús no hi ha entre un embull de cames, però amb aplicar l’academicisme en les seves accions va ser suficient. Jeffren sap què ha de fer un extrem en el dibuix del Barça. Ha crescut amb això. No surt perdut al camp a resoldre, entra convençut que ha de executar el que ha fet des que li van reclutar per a La Masia.
Jeffren es reconeix en l’estil i li descàrrega de la responsabilitat d’haver de lluir-se i convèncer des del simple individualisme. Igual que Bojan, que sap de memòria que ha de caure a les bandes quan als extrems no els dóna temps a arribar de primeres. Ahir va ensenyar la principal virtut que el va situar com juvenil en el camí dels grans golejadors. Va armar la cama ràpid i no se li empetitien la porteria. El contrari que a Llorente, que va desaprofitar l’ocasió de posar el seu equip per davant amb tot a favor. De vegades com aquesta està el seu bitllet al Mundial.
Amb 3-0 al descans, Caparrós va canviar d’ales per ficar Yeste i Toquero, una suplència estranya. El Athetic va esgotar una mica més el Barça, però aquest Messi creixent arma i marca, amb el d’ahir ja suma 26 gols. I aquí, el seu regnat s’eleva per sobre de qualsevol súper estrella del futbol. Susaeta va salvar la vergonya visitant. Mentrestant, Guardiola, a la seva, va acabar amb Piqué de migcentre. Perquè té un estil.
Barça: Valdés; Puyol, Piqué, Chygrynskiy, Abidal; Maxwell, Touré Yaya (Jonathan, min.75), Sergio (Xavi, min.53), Jeffren, Messi i Bojan.
Athletic de Bilbao: Iraizoz; Iraola, Sant Josep, Amorebieta, Koikili; Gurpegui, David López (Toquero, min.46), Javi Martínez, Gabilondo (Yeste, min.46); Susaeta i Llorente (Iturraspe, min.65).
Gols: 1-0, min.26: Jeffren. 2-0, min.40: Bojan. 3-0, min.58: Bojan. 4-0, min.68. 4-1, min.76: Susaeta.
Àrbitre: Mateu Lahoz, del comitè valencià. Va mostrar cartolina groga Touré (min.61) i Javi Martínez (min.61).
Incidències: partit corresponent a la trentena jornada de la Lliga, disputat al Camp Nou davant 77.630 espectadors.
Lluis Gustav:.
BARCELONA 4 – 1 ATLETIC
Bojan se reivindicó y deja al Barcelona líder
Un estilo hace reconocible a un equipo, pero también le da un plus en la supervivencia y en la necesidad. Después de su ejercicio mandón en Londres, de la imposición de la identidad de su fútbol a los ojos de Europa, Guardiola reservó a Xavi y Alves para rematar al Arsenal el martes. En el calentamiento Ibrahimovic anunció que tampoco jugaría por unas molestias en la rodilla. Bojan se incrustó en el once, como Jeffren y Chygrynskiy, como si nada. Dio igual. El Barcelona goleó al Athletic desde su inconfundible molde.
El baile inicial de Guardiola fue tanto de jugadores como de posiciones. Puyol fue lateral derecho y Maxwell apareció como extremo izquierdo rememorando sus inicios en el Ajax. Messi se situó por delante de Busquets. Ahí, centrado, ya ha dado dos exhibiciones históricas: el 2-6 al Madrid y la última final de la Copa de Europa. En la medida que Messi se aleja de la banda, que pulula y hace daño desde el cogollo central, su reinado es más completo.
En el centro tiene que driblar y manejar el tiempo del juego por igual. Debe aplicar la aceleración y la pausa para su equipo, por lo que su influencia sobre el juego colectivo, que ya es notable, aumenta. La madurez de Messi en el centro apunta a un futbolista que gobernará el juego más de lo que lo hace ahora. Ayer no dio un último pase, pero sí los penúltimos que descubrieron la jugada del primer y el tercer gol del Barcelona. En el primero percibió la incorporación de Abidal y le amplió su carrera con un pase entre dos defensas del Athletic. El centro del francés lo rebañó Jeffren apareciendo por sorpresa en el segundo palo. El tercer tanto del Barcelona se construyó en términos similares, pero esta vez fue Bojan el que reventó a Iraizoz.
El cacique Puyol
Entre medias de esos dos goles, Puyol se reivindicó como un futbolista monumental. Esta temporada está a la altura de los grandes de la historia en los cruces. Ha habido muchos centrales con su capacidad física, pero muy pocos han sabido domarlas para aplicarlas con el tempo perfecto en el cruce. Ayer, se anticipó en el medio y él mismo le regaló el segundo gol a Bojan.
El aplastamiento del Barcelona sobre el Athletic se dio sin Xavi ni Iniesta, sus centrocampistas más rompedores desde sus pases dañinos. Sin esa parte vital de su juego, el Barcelona sobrevivió porque el estilo le protege. Los que jugaron no tienen ese punto imaginativo de más cuando el pase al uso no cabe entre una maraña de piernas, pero con aplicar el academicismo en sus acciones fue suficiente. Jeffren sabe qué tiene que hacer un extremo en el dibujo del Barcelona. Ha crecido con ello. No sale perdido al campo a resolver, entra convencido de que tiene que ejecutar lo que ha hecho desde que le reclutaron para La Masía.
Jeffren se reconoce en el estilo y le descarga de la responsabilidad de tener que lucirse y convencer desde el simple individualismo. Igual que Bojan, que sabe de memoria que tiene que caer a las bandas cuando a los extremos no les da tiempo a llegar de primeras. Ayer enseñó la principal virtud que le situó como juvenil en la senda de los grandes goleadores. Armó la pierna rápido y no se le empequeñeció la portería. Lo contrario que a Llorente, que desperdició la ocasión de poner a su equipo por delante con todo a favor. En ocasiones como esa está su billete al Mundial.
Con 3-0 al descanso, Caparrós cambió de alas para meter a Yeste y a Toquero, una suplencia extraña. El Athetic apuró un poco más al Barcelona, pero este Messi creciente arma y marca, con el de ayer suma ya 26 goles. Y ahí, su reinado se eleva por encima de cualquier súper estrella del futbol. Susaeta salvó la vergüenza visitante. Mientras, Guardiola, a lo suyo, terminó con Piqué de mediocentro. Porque tiene un estilo.
Barcelona: Valdés; Puyol, Piqué, Chygrynskiy, Abidal; Maxwell, Touré Yaya (Jonathan, min.75), Sergio (Xavi, min.53), Jeffrén; Messi y Bojan.
Athletic de Bilbao: Iraizoz; Iraola, San José, Amorebieta, Koikili; Gurpegui, David López (Toquero, min.46), Javi Martínez, Gabilondo (Yeste, min.46); Susaeta y Llorente (Iturraspe, min.65).
Goles: 1-0, min.26: Jeffrén. 2-0, min.40: Bojan. 3-0, min.58: Bojan. 4-0, min.68. 4-1, min.76: Susaeta.
Árbitro: Mateu Lahoz, del comité valenciano. Mostró cartulina amarilla Touré (min.61) y Javi Martínez (min.61).
Incidencias: partido correspondiente a la trigésima jornada de la Liga, disputado en el Camp Nou ante 77.630 espectadores.
Luis Gustavo:.

Article publicat per: Lluis
Comentaris: 






SUBSCRIU-TE A LES NOSTRES NOTÍCIES