BARÇA 4 - 1 ATLETIC

abril 4th, 2010

Bojan es va reivindicar i deixa el Barcelona líder

Un estil fa reconeixible a un equip, però també li dóna un plus en la supervivència i en la necessitat. Després del seu exercici manaire a Londres, de la imposició de la identitat del seu futbol als ulls d’Europa, Guardiola va reservar Xavi i Alves per rematar l’Arsenal dimarts. En l’escalfament Ibrahimovic va anunciar que tampoc jugaria per unes molèsties al genoll. Bojan es va incrustar en l’onze, com Jeffren i Chygrynskiy, com si res. Va donar igual. El Barça va golejar l’Athletic des de la seva inconfusible motlle.

El ball inicial de Guardiola va ser tant de jugadors com de posicions. Puyol va ser lateral dret i Maxwell va aparèixer com a extrem esquerre rememorant els seus inicis a l’Ajax. Messi es va situar per davant de Busquets. Aquí, centrat, ja ha donat dues exhibicions històriques: el 2-6 el Madrid i l’última final de la Copa d’Europa. En la mesura que Messi s’allunya de la banda, que pulula i fa mal des del cabdell central, el seu regnat és més complet.

Al centre ha de driblar i gestionar el temps del joc per igual. Ha d’aplicar l’acceleració i la pausa per al seu equip, de manera que la seva influència sobre el joc col.lectiu, que ja és notable, augmenta. La maduresa de Messi al centre apunta a un futbolista que governarà el joc més del que ho fa ara. Ahir no va donar un últim passi, però sí els penúltims que van descobrir la jugada del primer i el tercer gol del Barça. En el primer va percebre la incorporació d’Abidal i li va ampliar la seva carrera amb una passada entre dos defenses de l’Athletic. El centre del francès el ramat Jeffren apareixent per sorpresa al segon pal. El tercer gol del Barça es va construir en termes similars, però aquesta vegada va ser Bojan qui va rebentar a Iraizoz.

El cacic Puyol

Entremig d’aquests dos gols, Puyol es va reivindicar com un futbolista monumental. Aquesta temporada està a l’altura dels grans de la història a les cruïlles. Hi ha hagut molts centrals amb la seva capacitat física, però molt pocs han sabut domarlas per aplicar-les amb el tempo perfecte a la cruïlla. Ahir, es va anticipar en el medi i ell mateix li va regalar el segon gol a Bojan.

L’aixafament del Barça sobre l’Athletic es va donar sense Xavi ni Iniesta, les seves centrecampistes més trencadors des dels seus passis perjudicials. Sense aquesta part vital del seu joc, el Barça va sobreviure perquè l’estil el protegeix. Els que van jugar no tenen aquest punt imaginatiu de més quan la passada a l’ús no hi ha entre un embull de cames, però amb aplicar l’academicisme en les seves accions va ser suficient. Jeffren sap què ha de fer un extrem en el dibuix del Barça. Ha crescut amb això. No surt perdut al camp a resoldre, entra convençut que ha de executar el que ha fet des que li van reclutar per a La Masia.

Jeffren es reconeix en l’estil i li descàrrega de la responsabilitat d’haver de lluir-se i convèncer des del simple individualisme. Igual que Bojan, que sap de memòria que ha de caure a les bandes quan als extrems no els dóna temps a arribar de primeres. Ahir va ensenyar la principal virtut que el va situar com juvenil en el camí dels grans golejadors. Va armar la cama ràpid i no se li empetitien la porteria. El contrari que a Llorente, que va desaprofitar l’ocasió de posar el seu equip per davant amb tot a favor. De vegades com aquesta està el seu bitllet al Mundial.

Amb 3-0 al descans, Caparrós va canviar d’ales per ficar Yeste i Toquero, una suplència estranya. El Athetic va esgotar una mica més el Barça, però aquest Messi creixent arma i marca, amb el d’ahir ja suma 26 gols. I aquí, el seu regnat s’eleva per sobre de qualsevol súper estrella del futbol. Susaeta va salvar la vergonya visitant. Mentrestant, Guardiola, a la seva, va acabar amb Piqué de migcentre. Perquè té un estil.

Barça: Valdés; Puyol, Piqué, Chygrynskiy, Abidal; Maxwell, Touré Yaya (Jonathan, min.75), Sergio (Xavi, min.53), Jeffren, Messi i Bojan.

Athletic de Bilbao: Iraizoz; Iraola, Sant Josep, Amorebieta, Koikili; Gurpegui, David López (Toquero, min.46), Javi Martínez, Gabilondo (Yeste, min.46); Susaeta i Llorente (Iturraspe, min.65).

Gols: 1-0, min.26: Jeffren. 2-0, min.40: Bojan. 3-0, min.58: Bojan. 4-0, min.68. 4-1, min.76: Susaeta.

Àrbitre: Mateu Lahoz, del comitè valencià. Va mostrar cartolina groga Touré (min.61) i Javi Martínez (min.61).

Incidències: partit corresponent a la trentena jornada de la Lliga, disputat al Camp Nou davant 77.630 espectadors.

Lluis Gustav:.

BARCELONA 4 – 1 ATLETIC

Bojan se reivindicó y deja al Barcelona líder

Un estilo hace reconocible a un equipo, pero también le da un plus en la supervivencia y en la necesidad. Después de su ejercicio mandón en Londres, de la imposición de la identidad de su fútbol a los ojos de Europa, Guardiola reservó a Xavi y Alves para rematar al Arsenal el martes. En el calentamiento Ibrahimovic anunció que tampoco jugaría por unas molestias en la rodilla. Bojan se incrustó en el once, como Jeffren y Chygrynskiy, como si nada. Dio igual. El Barcelona goleó al Athletic desde su inconfundible molde.

El baile inicial de Guardiola fue tanto de jugadores como de posiciones. Puyol fue lateral derecho y Maxwell apareció como extremo izquierdo rememorando sus inicios en el Ajax. Messi se situó por delante de Busquets. Ahí, centrado, ya ha dado dos exhibiciones históricas: el 2-6 al Madrid y la última final de la Copa de Europa. En la medida que Messi se aleja de la banda, que pulula y hace daño desde el cogollo central, su reinado es más completo.

En el centro tiene que driblar y manejar el tiempo del juego por igual. Debe aplicar la aceleración y la pausa para su equipo, por lo que su influencia sobre el juego colectivo, que ya es notable, aumenta. La madurez de Messi en el centro apunta a un futbolista que gobernará el juego más de lo que lo hace ahora. Ayer no dio un último pase, pero sí los penúltimos que descubrieron la jugada del primer y el tercer gol del Barcelona. En el primero percibió la incorporación de Abidal y le amplió su carrera con un pase entre dos defensas del Athletic. El centro del francés lo rebañó Jeffren apareciendo por sorpresa en el segundo palo. El tercer tanto del Barcelona se construyó en términos similares, pero esta vez fue Bojan el que reventó a Iraizoz.

El cacique Puyol

Entre medias de esos dos goles, Puyol se reivindicó como un futbolista monumental. Esta temporada está a la altura de los grandes de la historia en los cruces. Ha habido muchos centrales con su capacidad física, pero muy pocos han sabido domarlas para aplicarlas con el tempo perfecto en el cruce. Ayer, se anticipó en el medio y él mismo le regaló el segundo gol a Bojan.

El aplastamiento del Barcelona sobre el Athletic se dio sin Xavi ni Iniesta, sus centrocampistas más rompedores desde sus pases dañinos. Sin esa parte vital de su juego, el Barcelona sobrevivió porque el estilo le protege. Los que jugaron no tienen ese punto imaginativo de más cuando el pase al uso no cabe entre una maraña de piernas, pero con aplicar el academicismo en sus acciones fue suficiente. Jeffren sabe qué tiene que hacer un extremo en el dibujo del Barcelona. Ha crecido con ello. No sale perdido al campo a resolver, entra convencido de que tiene que ejecutar lo que ha hecho desde que le reclutaron para La Masía.

Jeffren se reconoce en el estilo y le descarga de la responsabilidad de tener que lucirse y convencer desde el simple individualismo. Igual que Bojan, que sabe de memoria que tiene que caer a las bandas cuando a los extremos no les da tiempo a llegar de primeras. Ayer enseñó la principal virtud que le situó como juvenil en la senda de los grandes goleadores. Armó la pierna rápido y no se le empequeñeció la portería. Lo contrario que a Llorente, que desperdició la ocasión de poner a su equipo por delante con todo a favor. En ocasiones como esa está su billete al Mundial.

Con 3-0 al descanso, Caparrós cambió de alas para meter a Yeste y a Toquero, una suplencia extraña. El Athetic apuró un poco más al Barcelona, pero este Messi creciente arma y marca, con el de ayer suma ya 26 goles. Y ahí, su reinado se eleva por encima de cualquier súper estrella del futbol. Susaeta salvó la vergüenza visitante. Mientras, Guardiola, a lo suyo, terminó con Piqué de mediocentro. Porque tiene un estilo.

Barcelona: Valdés; Puyol, Piqué, Chygrynskiy, Abidal; Maxwell, Touré Yaya (Jonathan, min.75), Sergio (Xavi, min.53), Jeffrén; Messi y Bojan.

Athletic de Bilbao: Iraizoz; Iraola, San José, Amorebieta, Koikili; Gurpegui, David López (Toquero, min.46), Javi Martínez, Gabilondo (Yeste, min.46); Susaeta y Llorente (Iturraspe, min.65).

Goles: 1-0, min.26: Jeffrén. 2-0, min.40: Bojan. 3-0, min.58: Bojan. 4-0, min.68. 4-1, min.76: Susaeta.

Árbitro: Mateu Lahoz, del comité valenciano. Mostró cartulina amarilla Touré (min.61) y Javi Martínez (min.61).

Incidencias: partido correspondiente a la trigésima jornada de la Liga, disputado en el Camp Nou ante 77.630 espectadores.

Luis Gustavo:.


MALLORCA 0 - 1 BARÇA

març 28th, 2010

Un gol del suec serveix al Barça per assaltar l’Ono Estadi i obliga el Madrid a guanyar per seguir líder

Tot i el cartell del rival, quart classificat i una única derrota en el seu camp, el Barça es va imposar al Mallorca amb certa suficiència. No sense passar un parell de problemes ben solucionats per Valdés i amb un Ibra enorme que s’ha proposat fer-se important. En absència de Messi, que al dissetè descansar, el suec es va encarregar d’amortitzar un altre partit més efectiu que efectista del Barça. Amb el seu arsenal a la banqueta i l’Arsenal al cap, Guardiola va introduir un bon nombres de canvis. Més dels esperats ia priori menys dels necessaris per assaltar un estadi on aquesta temporada els balears semblen gals. El mateix Manzano, que se les dóna de druida, havia reptat a Guardiola a alinear el seu millor equip, però Pep li va fer cas omís i, tot i prescindir d’titulars com Piqué, Xavi i l’esmentat Messi, es va endur el triomf.

El Mallorca va sortir decidit a intimidar i en menys de dos minuts els vermellons van tenir una doble ocasió de gol, en la qual Aduriz es va topar amb el pal i el Chori Castro, amb Valdés, una altra vegada decisiu perquè el seu equip no hagués de jugar amb el marcador en contra. La pressió del Mallorca era més posicional que física, i per això Guardiola aviat mogués les seves fitxes. El Barça es va fer més ample per ser més profund. Touré, com a tercer central, amb Puyol i Milito molt oberts, i Alves i Maxwell avançats per tenir superioritat al centre del camp. Iniesta va ocupar s’espera de Xavi, però al 8 no se’l va veure fi.

Només arrencar la segona part Guardiola va escalfar Messi. La sorpresa va ser que l’argentí va rellevar Iniesta, que es va retirar amb molèsties per lògica preocupació del seu entrenador. La irrupció del 10 donava una altra dimensió al partit, però Messi a penes va tenir protagonisme. Sí que ho va tenir Xavi, que, gairebé sense temps per a que la seva presència tenir efecte, botó un córner en què va arribar el gol d’Ibrahimovic. Al suec se li jutja erròniament pels gols que marca, ja que la seva aportació va molt més enllà. Tot i així el gol li va donar confiança i en la jugada següent Ibra va assistir a Messi amb l’esquena, en un gest tècnic que defineix perfectament el seu paper més enllà de cantar gols.

No va córrer perill el resultat per al Barça, que es va deixar portar, sense forçar i exposar-se. Vestits completament de groc, els catalans recuperen el liderat i deixen la pilota al camp del Madrid, que aquesta nit està obligat a derrotar a l’Atlètic per seguir viu i provisionalment per davant en aquesta lluita bipolar. El partit del Bernabéu està cada vegada més a prop i prova d’això és que Alves va forçar la cinquena groga.

Lluis Gustav:.

MALLORCA 0 – 1 BARCELONA

Un gol del sueco sirve al Barcelona para asaltar el Ono Estadi y obliga al Madrid a ganar para seguir líder

Pese al cartel del rival, cuarto clasificado y una única derrota en su campo, el Barcelona se impuso al Mallorca con cierta suficiencia. No sin pasar un par de apuros bien solventados por Valdés y con un Ibra enorme que se ha propuesto hacerse importante. En ausencia de Messi, quien al decimoséptimo descansó, el sueco se encargó de amortizar otro partido más efectivo que efectista del Barcelona. Con su arsenal en el banquillo y el Arsenal en la cabeza, Guardiola introdujo un buen números de cambios. Más de los esperados y a priori menos de los necesarios para asaltar un estadio donde esta temporada los baleares parecen galos. El propio Manzano, que se las da de druida, había retado a Guardiola a alinear su mejor equipo, pero Pep le hizo caso omiso y, pese a prescindir de titulares como Piqué, Xavi y el citado Messi, se llevó el triunfo.

El Mallorca salió decidido a intimidar y en menos de dos minutos los bermellones tuvieron una doble ocasión de gol, en la que Aduriz se topó con el palo y el Chori Castro, con Valdés, otra vez decisivo para que su equipo no tuviera que jugar con el marcador en contra. La presión del Mallorca era más posicional que física, de ahí que Guardiola pronto moviera sus fichas. El Barcelona se hizo más ancho para ser más profundo. Touré, como tercer central, con Puyol y Milito muy abiertos, y Alves y Maxwell adelantados para tener superioridad en el centro del campo. Iniesta ocupó la ubicación habitual de Xavi, pero al 8 no se le vio fino.

Nada más arrancar la segunda parte Guardiola mandó calentar a Messi. La sorpresa fue que el argentino relevó a Iniesta, que se retiró con molestias para lógica preocupación de su entrenador. La irrupción del 10 daba otra dimensión al partido, pero Messi apenas tuvo protagonismo. Sí lo tuvo Xavi, quien, sin apenas tiempo para que su presencia surtiera efecto, botó un córner en el que llegó el gol de Ibrahimovic. Al sueco se le juzga erróneamente por los goles que marca, pues su aportación va mucho más allá. Aún así el gol le dio confianza y en la jugada siguiente Ibra asistió a Messi con la espalda, en un gesto técnico que define perfectamente su papel más allá de cantar goles.

No corrió peligro el resultado para el Barcelona, que se dejó llevar, sin forzar y exponerse. Vestidos completamente de amarillo, los catalanes recuperan el liderato y dejan la pelota en el campo del Madrid, quien esta noche está obligado a derrotar al Atlético para seguir vivo y provisionalmente por delante en esta lucha bipolar. El partido del Bernabéu está cada vez más cerca y prueba de ello es que Alves forzó la quinta amarilla.

Luis Gustavo:.


ZARAGOZA 2 - 4 BARÇA

març 22nd, 2010

Nova exhibició ‘messiànica’ del 10 del Barça, que signa altre ‘hat-trick’ i abusa del Zaragoza

A lloms d’un virtuós Messi d’un altre planeta, el Barça torna a l’escenari que més li agrada i amb l’argentí exhibint tot el seu talent. Què recital, quina manera de fer jugades amb la pilota lligat als peus i sobresortir en un equip que juga com ningú al futbol. L’argentí s’ha entestat a reivindicar el seu tron mundial i d’això es beneficia el Barça. Amb partits cada tres o quatre dies. On la competició s’encarrega de mantenir l’equip a punt i les rotacions de Guardiola cobren sentit, ja que li permeten que tots els seus jugadors se sentin, més que importants, necessaris. Pep, que utilitza la sala de premsa per enviar missatges certificats als seus jugadors, va prioritzar la Lliga abans de pujar al tren que va portar el seu equip a Zaragoza perquè és el que toca fins que arribi l’Arsenal.

La tensió amb què els blaugrana van saltar a La Romareda demostra que el vestidor va entendre el que els va demanar el seu entrenador. Sense Xavi, encara en període de recuperació, i amb Iniesta a la banqueta, Guardiola va alinear un centre del camp amb Busquets al centre, flanquejat pels africans Touré i Keita. Sergio ha adquirit la jerarquia suficient com per exercir de cap d’operacions. El seu cas és semblant al de Piqué, que va tenir d’acompanyant a Milito perquè Puyol pogués descansar.

Per si hi havia algun dubte que un flegmó no podia privar el Barcelona i al futbol de Messi, l’argentí li van sobrar cinc minuts per tornar a marcar. Un pèssim rebuig de Diogo va caure als peus d’Ibrahimovic, que va veure a Pere entrant per l’esquerra. El centre del canari va agafar reculant a tota la defensa del Saragossa, que va deixar rematar Messi de cap. El 10 sempre ha tingut un protagonisme estelar al Barça, però últimament està sent encara més rellevant. Més extraordinari, es podria dir.

Previsible Zaragoza

El Zaragoza no es va descompondre amb el gol de Messi, ja que quan aquest va arribar encara no li havia donat temps a compondre. Gay va ser molt previsible i no va fer res que Guardiola no esperés. De fet, el Barça va recobrar el seu dibuix habitual, amb Ibra en punta i Messi i Pedro en els seus flancs habituals. Com que el Saragossa semblava oblidar que per a inquietar Valdés li calia organitzar-se des de la pilota, el Barça va ficar el partit en formol a l’espera que Messi, letàrgic, aparegués per resoldre. Ibra tampoc hi era.

El canvi de Lafita per Edmílson va evidenciar que Gay va fer un bon diagnòstic de la primera part. Encara que s’ha fet, potser no més del previst, Guardiola va donar entrada a Iniesta per Touré. Al Barça li faltava criteri per rendibilitzar la seva possessió, però abans que Iniesta pogués tenir alguna incidència en el partit, Messi es va inventar una altra jugada (que només els privilegiats, són capaços de fer-les) i va sentenciar. Encara va tenir temps de La Puça a buscar les pessigolles a Roberto i signar un nou hat-trick. La dada ho diu tot: dels últims deu gols que porta el Barça en Lliga, nou els ha marcat Messi.

L’antítesi és Ibrahimovic, negat de cara a porta, i que només va ser capaç de marcar el desè de penal. Un penal provocat per Messi en un escàndol de jugada, que Contini només va poder aturar fent-li falta. Abans, Colunga havia maquillat l’resultats en aprofitar dos forats de la defensa blaugrana.

Lluis Gustav:.

ZARAGOZA 2 – 4 BARCELONA

Nueva exhibición ‘Messiana’ del 10 del Barcelona, que firma otro ‘hat-trick’ y abusa del Zaragoza

A lomos de un virtuoso Messi de otro planeta, el Barcelona vuelve al escenario que más le gusta y con el argentino exhibiendo todo su talento. Qué recital, qué manera de hacer jugadas con el balón atado a los pies y sobresalir en un equipo que juega como nadie al fútbol. El argentino se ha empeñado en reivindicar su trono mundial y de ello se beneficia el Barcelona.

Con partidos cada tres o cuatro días. Donde la competición se encarga de mantener al equipo a punto y las rotaciones de Guardiola cobran sentido, pues le permiten que todos sus jugadores se sientan, más que importantes, necesarios. Pep, que utiliza la sala de prensa para mandar mensajes certificados a sus jugadores, priorizó la Liga antes de subirse al tren que llevó a su equipo a Zaragoza porque es lo que toca hasta que llegue el Arsenal.

La tensión con la que los azulgrana saltaron a La Romareda demuestra que el vestuario entendió lo que les pidió su entrenador. Sin Xavi, aún en periodo de recuperación, y con Iniesta en el banquillo, Guardiola alineó un centro del campo con Busquets en el centro, flanqueado por los africanos Touré y Keita. Sergio ha adquirido la jerarquía suficiente como para ejercer de jefe de operaciones. Su caso es semejante al de Piqué, quien tuvo de acompañante a Milito para que Puyol pudiera descansar.

Por si había alguna duda de que un flemón no podía privar al Barcelona y al fútbol de Messi, al argentino le sobraron cinco minutos para volver a marcar. Un pésimo despeje de Diogo cayó en los pies de Ibrahimovic, que vio a Pedro entrando por la izquierda. El centro del canario pilló reculando a toda la defensa del Zaragoza, que dejó rematar a Messi de cabeza. El 10 siempre ha tenido un protagonismo estelar en el Barcelona, pero últimamente está siendo aún más relevante. Más extraordinario, se podría decir.

Previsible Zaragoza

El Zaragoza no se descompuso con el gol de Messi, pues cuando éste llegó aún no le había dado tiempo a componerse. Gay fue muy previsible y no hizo nada que Guardiola no esperara. De hecho, el Barcelona recobró su dibujo habitual, con Ibra en punta y Messi y Pedro en sus flancos habituales. En vista de que el Zaragoza parecía olvidar que para inquietar a Valdés le hacía falta organizarse desde el balón, el Barcelona metió el partido en formol a la espera de que Messi, aletargado, apareciera para resolver. Ibra tampoco estaba.

El cambio de Lafita por Edmilson evidenció que Gay hizo un buen diagnóstico de la primera parte. Aunque tardó, quizás no más de lo previsto, Guardiola dio entrada a Iniesta por Touré. Al Barcelona le faltaba criterio para rentabilizar su posesión, pero antes de que Iniesta pudiera tener alguna incidencia en el partido, Messi se inventó otra jugada (que solo los privilegiados, son capaces de hacerlas) y sentenció. Aún le dio tiempo a La Pulga a buscarle las cosquillas a Roberto y firmar un nuevo hat-trick. El dato lo dice todo: de los últimos diez goles que lleva el Barcelona en Liga, nueve los ha marcado Messi.

La antítesis es Ibrahimovic, negado de cara a puerta, y que sólo fue capaz de marcar el décimo de penalti. Un penalti provocado por Messi en un escándalo de jugada, que Contini sólo pudo parar haciéndole falta. Antes, Colunga había maquillado el resultados al aprovechar dos agujeros de la zaga azulgrana.

Ficha técnica

Zaragoza (2): Roberto; Diogo, Jarosik, Contini, Ponzio; Gabi, Edmilson (Lafita, m. 46); Arizmendi (Colunga, m. 61), Ander, Eliseu y; Suazo (Pennant, m.74).

Barcelona (4): Valdés; Alves, Piqué (Puyol, m. 69), Milito (Márquez, m. 73), Maxwell; Touré (Iniesta, m. 62), Busquets, Keita; Messi, Ibrahimovic y Pedro.

Goles: 0-1. M. 5. Messi, de cabeza, a centro de Pedro. 0-2. M. 65. Messi le gana en la disputa a Ander, sortea en carrera a Jarosik, recorta por dos veces a Contini y cruza al palo largo de la portería de Roberto. 0-3. M. 77. Messi, desde el borde del área. 1-3. M. 84. Balón en largo a Colunga, que gana en carrera a Márquez y bate a Valdés de tiro cruzado. 2-3. M. 88. Colunga, solo ante Valdés. 2-4. M. 90. Ibrahimovic, de penalti.

Árbitro: Delgado. Mostró tarjeta amarilla a Touré, Jarosik, Diogo, Maxwell, Alves y Contini.

La Romareda: 34.000 espectadores.

Luis Gustavo:.


últimes hores per optar a les entrades de la Champions de Madrid

març 18th, 2010

Demà dia 19  març a les 18:00h, finalitza el temps per poder optar a 2 de les 11.000 entrades que la UEFA, posa a disposició del públic en general.

Es una pràctica habitual de la UEFA, posa al mercat entrades sense que es s’hapigue els finalistes.   Només us heu de registra en el següent Link  http://www.uefa.com/uefachampionsleague/ticketing/index.html. En l’última part del formulari us demanarà el Nº de la targeta així com el titular, però no us demanaren el Pin ni els tres últims números del  darrera ( NO PATIU ES TOTALMENT SEGUR )

Com hi haurà molta mes demanda que oferta , faran un sorteig i només en el cas que et toqui   hauràs de  pagar les entades.

SOM-HI NO PODEU DEIXAR ESCAPAR AQUESTA OPORTUNITAT, QUE EL BARÇA ESTÀ A PUNT D’ARRIBAR!!!!!


BARÇA 4 – 0 STUTTGART

març 18th, 2010

El Barça (en una altra exhibició de Messi) doblega l’Stuttgart i es posa rumb a la final, al Bernabéu

 

“Avui no toca”, va contestar Pep Guardiola quan el dia abans de rebre l’Stuttgart li van preguntar per l’expedient que li ha obert Competició. El partit davant els alemanys era massa important com per seguir el joc als que pretenen distreure-a ell i per extensió el seu equip-amb estratagemes mediàtiques, promogudes pels que tiren la pedra i després ofereixen la mà.

“Avui també toca”, va dir metafòricament Messi quan als 13 minuts va aprofitar la complaença de l’Stuttgart per posar rumb a la porteria de Lehmann i batre’l amb un xut inapel.lable per potència i col.locació. El 10 fa temps que amb la porteria ficada entre cella i cella, una obsessió que el Barça està explotant a l’espera de recuperar les seves pulsacions. Les mateixes, o almenys molt semblants, que latieron en el segon gol, amb Messi també com a protagonista, una altra vegada fent mal des del centre, encara que en aquesta ocasió habilitant a Touré amb una passada en profunditat i donar-li a Pere per que amb gran oportunitat marqués el segon. Del tercer es va encarregar així el tac d’Alves cap a Messi i aquest que no perdona anota el segon del seu compte personal. El recital de Messi continuava i els seus companys el agraïen més que ningú.

Amb les barbes posades a remullar després de comprovar com se les pelaron a Madrid i Sevilla, el Barça no subestimar l’Stuttgart i va sortir connectat a un Camp Nou que també va entendre el molt que es jugava el seu equip. La primera sorpresa de la nit, després de conèixer-se a mitja tarda la lesió de Xavi, va ser la suplència de Ibrahimovic. Guardiola va repetir amb Henry en punta, com si cregués que el francès s’ha rehabilitat després de la seva decisiva actuació contra el València. Tití no va estar malament, però Messi li va eclipsar i amb prou feines va poder brillar. L’absència de Xavi són paraules majors, per això la figura d’Iniesta augmentés en importància, encara que la seva posició fos una vegada més escorada a l’esquerra.

Guardiola va insistir amb la variant tàctica de jugar amb Messi per dins, cosa que Alves ahir a la nit no va aprofitar. L’objectiu de Pep no és altre que esprémer al màxim les seves prestacions, entre les quals destaca el gol, però també generar superioritats de les que s’aprofitin els seus companys.

L’Stuttgart va ser massa previsible en les seves intencions i encaixar tan aviat li va fer començar a veure abans del que esperava el got mig buit enlloc de mig ple. El Barça, amb un gol darrer de Bojan davant passada de Ibra, va abusar de la innocència del seu rival per a donar-se un passeig que l’apropa a la final de Madrid. A estones, l’equip de Guardiola va exhibir aquest futbol de veritat, no contaminat, que demanden els que assaboreixen el joc i no es redueixen als resultats. Encara que també al marcador campeja el Barça, a diferència d’altres equips que de tant engolir en lloc de mastegar s’ennueguen i moren asfixiats. “Sí, sí, sí, ens anem a Madrid!”, Va corejar al Camp Nou. El Bernabéu espera el Barça.

Fitxa tècnica

Barça: Valdés, Alves, Puyol, Piqué, Maxwell; Sergio Busquets (Ibrahimovic, m. 66), Touré, Pedro, Messi, Iniesta (Bojan, m. 88), i Henry (Milito, m. 78).

Stuttgart: Lehmann; Celozzi (Gebhart, m. 46), Nieldermeier, Delpierre, Molinaro; Träsch, Khedira, Kuzmanovic, Hleb; Pogrebnyak (Marica, m. 70) i Cacau.

Gols: 1-0. M. 13. Messi es va en cursa en diagonal cap a la porteria de Lehmann i li bat amb un xut des de la vora de l’àrea. 2-0. M. 22. Messi habilita amb una gran passada en profunditat a Touré i aquest assisteix a Pere per a que marqui a porta buida. 3-0. M. 60. Messi, de tir ras des de la frontal. 4-0. M. 89. Bojan, a passada d’Ibrahimovic, es planta sol davant Lehmann i el bat per baix.

Àrbitre: Hamer (Luxemburg). Groga a Lehmann, Pogrebnyak i Kuzmanovic.

Camp Nou: 88.543 espectadors.

Lluis Gustav:.

 

BARCELONA 4-0 STUTTGART

El Barcelona (en otra exhibición de Messi) avasalla al Stuttgart y se pone rumbo a la final, en el  Bernabéu

 

“Hoy no toca”, contestó Pep Guardiola cuando la víspera de recibir al Stuttgart le preguntaron por el expediente que le ha abierto Competición. El partido ante los alemanes era demasiado importante como para seguir el juego a quienes pretenden distraerle -a él y por extensión a su equipo- con artimañas mediáticas, promovidas por quienes tiran la piedra y luego ofrecen la mano.

“Hoy también toca”, dijo metafóricamente Messi cuando a los 13 minutos aprovechó la complacencia del Stuttgart para poner rumbo a la meta de Lehmann y batirle con un disparo inapelable por potencia y colocación. El 10 lleva tiempo con la portería metida entre ceja y ceja, una obsesión que el Barcelona está explotando a la espera de recuperar sus pulsaciones. Las mismas, o al menos muy parecidas, que latieron en el segundo gol, con Messi también como protagonista, otra vez haciendo daño desde el centro, aunque en esta ocasión habilitando a Touré con un pase en profundidad y darle a Pedro para que con gran oportunidad marcara el segundo. Del tercero se encargó así el taco de Alves hacia Messi y este que no perdona anota el segundo de su cuenta personal. El recital de Messi continuaba y sus compañeros lo agradecían más que nadie.

Con las barbas puestas a remojar tras comprobar cómo se las pelaron a Madrid y Sevilla, el Barcelona no subestimó al Stuttgart y salió enchufado a un Camp Nou que también entendió lo mucho que se jugaba su equipo. La primera sorpresa de la noche, después de conocerse a media tarde la lesión de Xavi, fue la suplencia de Ibrahimovic. Guardiola repitió con Henry en punta, como si creyese que el francés se ha rehabilitado tras su decisiva actuación ante el Valencia. Tití no estuvo mal, pero Messi le eclipsó y apenas pudo brillar. La ausencia de Xavi son palabras mayores, de ahí que la figura de Iniesta aumentara en importancia, aunque su posición fuera una vez más escorada a la izquierda.

Guardiola insistió con la variante táctica de jugar con Messi por dentro, algo que Alves anoche no aprovechó. El objetivo de Pep no es otro que exprimir al máximo sus prestaciones, entre las que destaca el gol, pero también generar superioridades de las que se aprovechen sus compañeros.

El Stuttgart fue demasiado previsible en sus intenciones y encajar tan pronto le hizo empezar a ver antes de lo que esperaba el vaso medio vacío en lugar de medio lleno. El Barcelona, con un gol postrero de Bojan ante pase de Ibra, abusó de la inocencia de su rival para darse un paseo que le acerca a la final de Madrid. A ratos, el equipo de Guardiola exhibió ese fútbol de verdad, no contaminado, que demandan los que saborean el juego y no se reducen a los resultados. Aunque también en el marcador campea el Barcelona, a diferencia de otros equipos que de tanto engullir en lugar de mascar se atragantan y mueren asfixiados. “¡Sí, sí, sí, nos vamos a Madrid!”, coreó el Camp Nou. El Bernabéu espera al Barcelona.

Ficha técnica

Barcelona: Valdés; Alves, Puyol, Piqué, Maxwell; Sergio Busquets (Ibrahimovic, m. 66), Touré; Pedro, Messi, Iniesta (Bojan, m. 88); y Henry (Milito, m. 78).

Stuttgart: Lehmann; Celozzi (Gebhart, m. 46), Nieldermeier, Delpierre, Molinaro; Träsch, Khedira, Kuzmanovic, Hleb; Pogrebnyak (Marica, m. 70) y Cacau.

Goles: 1-0. M. 13. Messi se va en carrera en diagonal hacia la portería de Lehmann y le bate con un tiro desde el borde del área. 2-0. M. 22. Messi habilita con un gran pase en profundidad a Touré y éste asiste a Pedro para que marque a puerta vacía. 3-0. M. 60. Messi, de tiro raso desde la frontal. 4-0. M. 89. Bojan, a pase de Ibrahimovic, se planta solo ante Lehmann y le bate por bajo.

Árbitro: Hamer (Luxemburgo). Amarilla a Lehmann, Pogrebnyak y Kuzmanovic.

Camp Nou: 88.543 espectadores.

Luis Gustavo:.


BARÇA 3 - 0 VALÈNCIA

març 15th, 2010

Tres gols del 10 crivellat un València que va aguantar de peu fins que Guardiola va variar el seu guió.

 

Pot semblar un contrasentit, però com més brilla individualment Messi, menys ho fa col.lectivament el Barça, tot i que l’argentí va ser ahir qui va encendre les llums a un equip al que li va costar imposar el seu joc. Tres gols de fabricació casolana del 10 van tombar un València que va aguantar de peu mig temps, però que va caure a la lona quan Guardiola va rectificar en el descans en substituir Bojan per Henry. El francès es va situar de 9 i va ser clau en què el Barça trobés la profunditat necessària per penetració la dent als d’Emery. D’aquests espais es va aprofitar Messi, que cavalcar al seu aire entre línies per aconseguir un hat-trick i augmentar la seva xifra golejadora a la Lliga a 22, tres més que l’ahir absent Villa.

El sofert empat a Almeria i la pèrdua del liderat que va comportar van provocar que els dubtes es laran incomprensiblement a l’entorn del Barça. En això també va contribuir un desconegut Guardiola, la expulsió pot ser que no fos justa, però sí molt significativa. Al marge de la Monsergas arbitral, el joc del campió del món (el logo va lluir ahir el Barça en la seva samarreta) pot admetre dubtes des de fora, però mai des de dins. Ni tan sols en un partit com el que va plantejar el València, en la primera part a els de Guardiola els va faltar fluïdesa i els van sobrar concessions. Des del seu exili a la llotja, Pep diagnòstic amb nitidesa el que necessitava el Barça i els seus reajustaments van canviar el destí d’un partit que estava condemnat a continuar alimentant els dubtes, però que va acabar amb una pujada d’autoestima gràcies a la màgia de Messi.

L’absència d’Ibrahimovic, injustament jutjat si només s’apel al seu compte golejador, la va suplir Guardiola amb Bojan per fora i Messi per dins, papers canviats a consciència, però amb resultats que aviat van fer dubtar de la seva conveniència. El València es va desplegar amb moltíssima intenció i seu va ser el primer temps. En absència de Villa, Chori Domínguez tenia una bona oportunitat per demostrar a Emery que pot confiar en ell. Ho va fer?

El fet que després del descans Guardiola substituís a Bojan va confirmar que tampoc a Pep li va agradar el que veia. Amb Henry sobre el camp, el dibuix del Barça va tornar a variar a l’4-2-3-1 que Guardiola nega, però que és una evidència i una necessitat tàctica. El València no va variar el seu guió després del primer gol de Messi. Quan un equip està concebut i posicionat per fer mal des de l’error del rival, no és fàcil variar en marxa. Emery va introduir un canvi amb intenció Zigic per El Chori, encara que se li va oblidar omplir amb un toc de retreta a la resta del seu equip. Zigic va tenir una ocasió clamorosa davant Valdés que possiblement El Chori no hagués fallat. Això del gegant serbi són les distàncies curtes i, en contra del que necessitava, el València seguia massa lluny de l’àrea rival.

L’expulsió de Maduro Lapido definitivament el pla B d’Emery, que es va veure obligat a recompondre la seva malmesa defensa i va col.locar Pablo Hernández de lateral esquerre. D’això es va aprofitar Messi, que, amb dos gols, va aclarir dubtes i va animar el personal.

Lluis Gustav:.

 

BARCELONA 3 – 0 VALENCIA

Tres goles del 10 acribillan a un Valencia que aguantó de pie hasta que Guardiola varió su guión.

Puede parecer un contrasentido, pero cuanto más brilla individualmente Messi, menos lo hace colectivamente el Barcelona, aunque el argentino fue ayer quien encendió las luces a un equipo al que le costó imponer su juego. Tres goles de fabricación casera del 10 tumbaron a un Valencia que aguantó de pie medio tiempo, pero que cayó a la lona cuando Guardiola rectificó en el descanso al sustituir a Bojan por Henry. El francés se situó de 9 y fue clave en que el Barcelona encontrara la profundidad necesaria para hincarle el diente a los de Emery. De esos espacios se aprovechó Messi, quien cabalgó a sus anchas entre líneas para lograr un hat-trick y aumentar su cifra goleadora en Liga a 22, tres más que el ayer ausente Villa.  

El sufrido empate en Almería y la pérdida del liderato que conllevó provocaron que las dudas se instalaran incomprensiblemente en el entorno del Barcelona. En ello también contribuyó un desconocido Guardiola, cuya expulsión puede que no fuera justa, pero sí muy significativa. Al margen de la monserga arbitral, el juego del campeón del mundo (cuyo logo lució ayer el Barcelona en su camiseta) puede admitir dudas desde fuera, pero nunca desde dentro. Ni siquiera en un partido como el que planteó el Valencia, en cuya primera parte a los de Guardiola les faltó fluidez y les sobraron concesiones. Desde su destierro en el palco, Pep diagnóstico con nitidez lo que necesitaba el Barcelona y sus reajustes cambiaron el sino de un encuentro que estaba condenado a seguir alimentando las dudas, pero que acabó con un subidón de autoestima gracias a la magia de Messi.

La ausencia de Ibrahimovic, injustamente juzgado si sólo se apela a su cuenta goleadora, la suplió Guardiola con Bojan por fuera y Messi por dentro, papeles cambiados a conciencia, pero con resultados que pronto hicieron dudar de su conveniencia. El Valencia se desplegó con muchísima intención y suyo fue el primer tiempo. En ausencia de Villa, Chori Domínguez tenía una buena oportunidad para demostrar a Emery que puede confiar en él. ¿Lo hizo?

El hecho de que tras el descanso Guardiola sustituyera a Bojan confirmó que tampoco a Pep le gustó lo que estaba viendo. Con Henry sobre el campo, el dibujo del Barcelona volvió a variar al 4-2-3-1 que Guardiola niega, pero que es una evidencia y una necesidad táctica. El Valencia no varió su guión tras el primer gol de Messi. Cuando un equipo está concebido y posicionado para hacer daño desde el error del rival, no es fácil variarlo en marcha. Emery introdujo un cambio con intención Zigic por El Chori, aunque se le olvidó cumplimentarlo con un toque de retreta al resto de su equipo. Zigic tuvo una ocasión clamorosa ante Valdés que posiblemente El Chori no hubiera fallado. Lo del gigante serbio son las distancias cortas y, en contra de lo que necesitaba, el Valencia seguía demasiado lejos del área rival.

La expulsión de Maduro lapidó definitivamente el plan B de Emery, que se vio obligado a recomponer su maltrecha defensa y colocó a Pablo Hernández de lateral izquierdo. De ello se aprovechó Messi, quien, con otros dos goles, despejó dudas y animó al personal.

Luis Gustavo:.


ALMERIA 2 - 2 BARÇA

març 7th, 2010

Es queden dos punts a Almeria

El Barça no va passar de l’empat (2-2) davant l’Almeria a l’estadi dels Jocs del Mediterrani i va perdre l’oportunitat de mantenir la distància amb el segon classificat de la taula, el Reial Madrid, en un partit en què els blaugranes van patir les expulsions de Guardiola i Ibrahimovic, corresponent a la vint-cinquena jornada de la Lliga BBVA.

El conjunt que dirigeix Juanma Lillo va sorprendre en els primers compassos del partit gràcies a la velocitat dels seus puntes ia la forta pressió al centre del camp. Els locals ofegaven als centrecampistes blaugranes i llançaven ràpids contraatacs davant la seva avançada defensa, que veia com Piatti i Crusat agafaven la seva esquena.

La jugada del tècnic de Tolosa, que va deixar a la banqueta Goitom per jugar amb un migcampista més, va resultar efectiva i fruit d’una jugada d’estratègia va arribar el gol dels andalusos. Bernardello va llançar un córner precís i diumenge Cisma es va avançar a Puyol per rematar de cap al fons de les xarxes.

Amb el gol dels Almeria, el partit es va tornar d’anada i tornada i tots dos equips van disposar d’ocasions per marcar encara que el Barça va anar imposant a poc a poc. Xavi amb un llançament de falta, que va aclarir Alves, va ser el primer en avisar, encara que Guilherme i posteriorment Piatti van posar en dificultats als catalans. La tensió de la trobada es va reflectir en les banquetes i Clos Gómez va expulsar a Pep Guardiola mediada la segona part per protestar.

Potser aquesta acció, va ser la que va picar el Barça i van començar a trobar-se cada vegada més còmodes a mesura que avançava el partit i fruit de les seves acostaments va arribar el gol de Leo Messi. El davanter blaugrana va transformar magistralment una falta a la vora de l’àrea davant la qual no va poder fer res Alves i tornar les taules al marcador.

En el segon període, l’Almeria no li va perdre la cara al partit i es va trobar amb el seu segon gol. Puyol va rematar en pròpia porta un centre de Guilherme, que va completar la fluixa actuació del central. Les coses es posaven de cara per als andalusos, que es van veure més afavorits quan Clos Gómez va expulsar Ibrahimovic per una suposada agressió sobre Cisma.

Lluny d’enfonsar-los, la targeta vermella del suec va esperonar el Barcelona que va gaudir dels seus millors moments en el partit i es va mantenir fidel al seu estil. El treball dels de Pep Guardiola va donar els seus fruits i Messi es va aprofitar d’un fallit rebuig de Guilherme per aconseguir l’empat dels blaugranes. D’aquí fins al final, els barcelonins van disposar d’ocasions per emportar-se el partit, però la falta d’encert els va deixar amb un empat que deixa la porta per compartir el liderat amb el Reial Madrid.

Lluis Gustav:.

ALMERÍA 2 - BARCELONA 2

Se quedan dos puntos en Almería

El Barcelona FC no pasó del empate (2-2) frente al Almería en el estadio de los Juegos del Mediterráneo y perdió la oportunidad de mantener la distancia con el segundo clasificado de la tabla, el Real Madrid, en un partido en el que los azulgranas sufrieron las expulsiones de Guardiola e Ibrahimovic, correspondiente a la vigésimo quinta jornada de la Liga BBVA.

El conjunto que dirige Juanma Lillo sorprendió en los primeros compases del partido gracias a la velocidad de sus puntas y a la fuerte presión en el centro del campo. Los locales ahogaban a los centrocampistas azulgranas y lanzaban rápidos contraataques ante su adelantada defensa, que veía cómo Piatti y Crusat cogían su espalda.

La jugada del técnico de Tolosa, que dejó en el banquillo a Goitom para jugar con un centrocampista más, resultó efectiva y fruto de una jugada de estrategia llegó el tanto de los andaluces. Bernardello lanzó un córner preciso y Domingo Cisma se adelantó a Puyol para cabecear al fondo de las redes.

Con el tanto de los almerienses, el partido se tornó de ida y vuelta y ambos equipos dispusieron de ocasiones para marcar aunque el Barcelona fue imponiéndose poco a poco. Xavi con un lanzamiento de falta, que despejó Alves, fue el primero en avisar, aunque Guilherme y posteriormente Piatti pusieron en apuros a los catalanes. La tensión del encuentro se reflejó en los banquillos y Clos Gómez expulsó a Pep Guardiola mediada la segunda parte por protestar.

Quizás esta acción, fue la que picó al Barcelona y comenzaron a encontrarse cada vez más cómodos conforme avanzaba el partido y fruto de sus acercamientos llegó el tanto de Leo Messi. El delantero azulgrana transformó magistralmente una falta al borde del área ante la que no pudo hacer nada Alves y devolvió las tablas al marcador.

En el segundo periodo, el Almería no le perdió la cara al partido y se encontró con su segundo gol. Puyol remató en propia puerta un centro de Guilherme, que completó la floja actuación del central. Las cosas se ponían de cara para los andaluces, que se vieron más favorecidos cuando Clos Gómez expulsó a Ibrahimovic por una supuesta agresión sobre Cisma.

Lejos de hundirles, la tarjeta roja del sueco espoleó al Barcelona que disfrutó de sus mejores momentos en el partido y se mantuvo fiel a su estilo. El trabajo de los de Pep Guardiola dio sus frutos y Messi se aprovechó de un fallido despeje de Guilherme para lograr el empate de los azulgranas. De ahí hasta el final, los barceloneses dispusieron de ocasiones para llevarse el partido, pero la falta de acierto les dejó con un empate que deja la puerta para compartir el liderato con el Real Madrid.

Luis Gustavo:.


Barça 2 – Málaga 1

febrer 28th, 2010
Sense marge a l’error

Angoixada la parròquia, maleint perquè s’esfumava el liderat en l’únic distracció de la nit, va aparèixer la millor versió del Barça per rubricar la millor jugada del partit. Va acabar en gol de Messi, però la seva rematada final té tant mèrit com el pas inicial de Xavi i l’assistència decisiva d’Alves. Una obra mestra col.lectiva perquè el Barça, en un exercici encomiable d’autocontrol i paciència, segueixi amb el mallot groc.

Per a això, el Barça va haver de canviar de vestit i utilitzar una vestimenta menys atrevida i elegant que la de costum a la recerca de l’equilibri perdut en les últimes cites. Guardiola va apostar per una mena de 4-2-3-1 amb Xavi i Busquets com a pivots i amb Iniesta i Pedro com interiors. Messi era l’enganxament i Ibrahimovic quedava una mica més aïllat en punta sense recuperar el gegant suec les interminables virtuts que disposa.

El resultat va ser un Barça molt més seriós del que es va veure a Stuttgart, però li segueix faltant aquesta enganxada demolidora que el curs passat es va emportar a qualsevol que se li creuava pel camí. Potser aquí rau el problema, en la inevitable comparació que alimenta un debat que no sembla trobar de mitjana. Aquest Barça no és tan màgic ni tan letal i això que ahir va actuar de forma molt correcta des del primer instant, acorralant a un Màlaga a qui li va salvar la campana de l’intermedi quan el gol era qüestió de temps. Piano piano i atorgant a Xavi el lideratge que se li pressuposa al cervell, va recuperar sensacions i va moure la pilota a una velocitat similar a la d’abans. No celebrar res abans per pur infortuni i perquè Munúa es va escudar en una defensa que no titubeja, conseqüència directa d’una organització col.lectiva notable que ha catapultat el Màlaga des de l’infern a la zona tranquila.

Guardiola va recuperar a Dani Alves amb tot el que això comporta. El brasiler és irreemplaçable en aquest equip i amb ell es beneficia tant la rereguarda com l’atac, ja que és tan versàtil i infatigable que està a tot arreu. La seva presència va tornar a Puyol al seu lloc natural i Valdés, en veure que els quatre de davant aquesta vegada sí que eren de fiar, va respirar tranquil tot i haver d’estirar per aclarir un lliure directe de Duda, que domina aquest art com si fos la millor de les estrelles.

Fins que va empatar Valdo, va ser l’únic compromís que va viure ahir a la nit al Camp Nou, impacient per somriure i consumit pels nervis en veure com el domini blaugrana, igual d’aclaparador a la represa, derivés en premi gros.

Entre murmuris, consumida ja més d’una hora de joc, Pere va reclamar el seu moment per guanyar-se el títol oficial de salvador major del regne. El canari, l’entranyable Pedrito, té el do de l’oportunitat i ahir va recórrer al xut des de la mitja distància, poc emprat en el grup de Guardiola. L’empat de Valdo emmudir al personal, però no mereixia tant càstig el líder. Per amor propi, i fidel al seu futbol de saló, es va emportar un triomf que no admet discussió.

Barça: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Maxwell, Xavi, Sergio Busquets, Iniesta, Pedro (Bojan, min.85), Ibrahimovic i Messi.

Màlaga: Munúa; Manolo Gaspar, Stepanov (Edu Ramos, min.17), Weligton, Manu Torres (Valdo, min.46); Baha (Forestieri, min.72), Juanito, Toribio, Duda; Fernando i Obinna.

Gols: 1-0, min.68: Pedro. 1-1, min.80: Valdo. 2-1, min.83: Messi.

Àrbitre: Rubinos Pérez, del col • legi madrileny. Va mostrar cartolina groga a Manu Torres (min.37) i Piqué (min.42).

Incidències: partit corresponent a la vint quarta jornada de la Lliga, disputat al Camp Nou davant 64.837 aficionats, segons dades oficials.

Lluis Gustav:.

Barcelona 2 – Málaga 1

 

Sin margen al error

Angustiada la parroquia, maldiciendo porque se esfumaba el liderato en el único despiste de la noche, apareció la mejor versión del Barcelona para rubricar la mejor jugada del encuentro. Acabó en gol de Messi, pero su remate final tiene tanto mérito como el pase inicial de Xavi y la asistencia decisiva de Alves. Una obra maestra colectiva para que el Barça, en un ejercicio encomiable de autocontrol y paciencia, siga con el maillot amarillo.

Para ello, el Barcelona tuvo que cambiar de traje y emplear una vestimenta menos atrevida y elegante que la de costumbre en busca del equilibrio perdido en las últimas citas. Guardiola apostó por una especie de 4-2-3-1 con Xavi y Busquets como pivotes y con Iniesta y Pedro como interiores. Messi era el enganche e Ibrahimovic quedaba algo más aislado en punta sin recuperar el gigantón sueco las interminables virtudes que dispone.

El resultado fue un Barcelona mucho más serio de lo que se vio en Stuttgart, pero le sigue faltando esa pegada demoledora que el curso pasado se llevó por delante a cualquiera que se le cruzaba por el camino. Quizá ahí radica el problema, en la inevitable comparación que alimenta un debate que no parece encontrar término medio. Este Barça no es tan mágico ni tan letal y eso que ayer actuó de forma muy correcta desde el primer instante, acorralando a un Málaga al que le salvó la campana del intermedio cuando el gol era cuestión de tiempo. Piano piano y otorgando a Xavi el liderazgo que se le presupone al cerebro, recuperó sensaciones y movió la pelota a una velocidad similar a la de antaño. No festejó nada antes por puro infortunio y porque Munúa se escudó en una defensa que no titubea, consecuencia directa de una organización colectiva notable que ha catapultado al Málaga desde el infierno a la zona tranquila.

Guardiola recuperó a Dani Alves con todo lo que ello conlleva. El brasileño es irreemplazable en este equipo y con él se beneficia tanto la retaguardia como el ataque, pues es tan versátil e infatigable que está en todas partes. Su presencia devolvió a Puyol a su puesto natural y Valdés, al ver que los cuatro de delante esta vez sí eran de fiar, respiró tranquilo pese a tener que estirarse para despejar un libre directo de Duda, que domina ese arte como si fuera la mejor de las estrellas.

Hasta que empató Valdo, fue el único apuro que vivió anoche el Camp Nou, impaciente por sonreír y consumido por los nervios al ver cómo el dominio azulgrana, igual de abrumador en la reanudación, derivara en premio gordo.

Entre murmullos, consumida ya más de una hora de juego, Pedro reclamó su momento para ganarse el título oficial de salvador mayor del reino. El canario, el entrañable Pedrito, tiene el don de la oportunidad y ayer recurrió al disparo desde la media distancia, poco empleado en el grupo de Guardiola. El empate de Valdo enmudeció al personal, pero no merecía tanto castigo el líder. Por amor propio, y fiel a su fútbol de salón, se llevó un triunfo que no admite discusión.

Barça: Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Maxwell; Xavi, Sergio Busquets, Iniesta; Pedro (Bojan, min.85), Ibrahimovic y Messi.

Málaga: Munúa; Manolo Gaspar, Stepanov (Edu Ramos, min.17), Weligton, Manu Torres (Valdo, min.46); Baha (Forestieri, min.72), Juanito, Toribio, Duda; Fernando y Obinna.

Goles: 1-0, min.68: Pedro. 1-1, min.80: Valdo. 2-1, min.83: Messi.

Árbitro: Rubinos Pérez, del colegio madrileño. Mostró cartulina amarilla a Manu Torres (min.37) y Piqué (min.42).

Incidencias: partido correspondiente a la vigésimo cuarta jornada de la Liga, disputado en el Camp Nou ante 64.837 aficionados, según datos oficiales.

Lluis Gustav:.


BARÇA 4 - 0 RACING

febrer 21st, 2010

Pep no va poder celebrar millor el seu partit cent en la banqueta.

Si els seus guarismes són espectaculars (71 victòries, 19 empats i 10 derrotes), més meritòria és la seva aposta, decidida i coherent, per la pedrera. Sí, el Barça fa jugadors per si mateix, cosa que no només és una garantia identitària, sinó que facilita la seva formació, estalvia diners i espanta sospites.

Precisament les que aixeca Canales. La jove promesa del Racing recentment fitxada pel Madrid, va ser tractat al Camp Nou com si ja vestís de blanc. Que el Madrid hagi de pagar 5 milions per un projecte de futbolista no només posa en solfa la seva impúdica política de fitxatges, sinó la seva pròpia idiosincràsia.

Iniesta, que complia 300 partits amb el Barça, es va retrobar amb el gol. El manxec no marcava des de la tornada de les semifinals de la Champions a Stamford Bridge. Orfes de Xavi, el futbolista amb més influència en el joc col • lectiu del Barça, la presència d’Iniesta al centre del camp al costat de Busquets i Touré era imprescindible. El ‘8 ‘va assumir tota la responsabilitat i va moure el seu equip amb facilitat i solvència.

Henry, que aquesta vegada tampoc no estava previst que jugués d’inici, encara que la indisposició d’Ibrahimovic li va tornar a la titularitat, va ser l’encarregat d’aplanar encara més el plàcid camí del Barça cap a la victòria El francès no marcava des del 2 de desembre i, encara que fos de falta, el seu gol li va servir per maquillar una altra decebedor aparició.

En una altra falta, però aquesta vegada magistralment llançada per Márquez, va arribar el 3-0. Amb la ment posada ja en el partit de dimarts a Stuttgart, el Barça conscient o inconscientment va passar a estat d’hibernació. El Racing va suspendre les tímides hostilitats amb les que havia amagat i Guardiola va aprofitar per economitzar esforços. Amagat entre els canvis del Barça, Portugal va retirar a Canales, de qui només hi va haver notícies per els xiulets que li va dedicar la grada les poques vegades que va tocar la pilota. Minuts després, Thiago va tancar l’homenatge de la pedrera a Pep, i viceversa, amb un gol.

Fitxa tècnica

Barça (4): Valdés, Puyol (Jeffren, m. 68), Márquez, Piqué, Maxwell, Sergio Busquets, Touré (Thiago, m. 77), Iniesta, Messi, Bojan i Henry (Pedro, m. 77).

Racing (0): Coltorti; Oriol, Henrique, Torrejón, Crespo; Diop, Lacen, Toni Moral (Arana, m. 59), Canals (Luis García, m. 77), Óscar Serrano, i Xisco (Luisma, m. 71 ).

Gols: 1-0. M. 7. Iniesta aprofita un error de Crespo, que no intercepta una passada llarga de Márquez, per marcar amb l’esquerra. 2-0. M. 29. Henry, de falta directa, cola la pilota entre la barrera del Racing. 3-0. M. 34. Márquez, de falta directa, amb un llançament molt ajustat que pega a la part interior del pal. 4-0. M. 84. Jeffren, rep de Messi dins l’àrea, dispara a porta i Henrique desvia a la xarxa.

Àrbitre: Borbalán. Va mostrar targeta groga a Toni Moral, Márquez, Henry, Oriol, Óscar Serrano i Henrique.

Camp Nou: 75.935 espectadors.

Lluis Gustav:.

BARÇA 4 – 0 RACING

Pep no pudo festejar mejor su partido cien en el banquillo.

Si sus guarismos son espectaculares (71 victorias, 19 empates y 10 derrotas), más meritoria es su apuesta, decidida y coherente, por la cantera. Sí, el Barça hace jugadores para sí mismo, lo cual no sólo es una garantía identitaria, sino que facilita su formación, ahorra dinero y espanta sospechas.

Precisamente las que levanta Canales. La joven promesa del Racing recientemente fichada por el Madrid, fue tratado en el Camp Nou como si ya vistiera de blanco. Que el Madrid vaya a pagar 5 millones por un proyecto de futbolista no sólo pone en solfa su impúdica política de fichajes, sino su propia idiosincrasia.

Iniesta, que cumplía 300 partidos con el Barça, se reencontró con el gol. El manchego no marcaba desde la vuelta de las semifinales de la Champions en Stamford Bridge. Huérfanos de Xavi, el futbolista con más influencia en el juego colectivo del Barça, la presencia de Iniesta en el centro del campo junto a Busquets y Touré era imprescindible. El ‘8′ asumió toda la responsabilidad y movió a su equipo con soltura y solvencia.

Henry, que esta vez tampoco estaba previsto que jugara de inicio, aunque la indisposición de Ibrahimovic le devolvió a la titularidad, fue el encargado de allanar aún más el plácido camino del Barça hacia la victoria El francés no marcaba desde el 2 de diciembre y, aunque fuera de falta, su gol le sirvió para maquillar otra decepcionante aparición.

En otra falta, pero esta vez magistralmente lanzada por Márquez, llegó el 3-0. Con la mente puesta ya en el partido del martes en Stuttgart, el Barça consciente o inconscientemente pasó a estado de hibernación. El Racing suspendió las tímidas hostilidades con las que había amagado y Guardiola aprovechó para economizar esfuerzos. Escondido entre los cambios del Barça, Portugal retiró a Canales, de quien sólo hubo noticias por los pitos que le dedicó la grada las pocas veces que tocó el balón. Minutos después, Thiago cerró el homenaje de la cantera a Pep, y viceversa, con un gol.

Ficha técnica

Barça (4): Valdés; Puyol (Jeffren, m. 68), Márquez, Piqué, Maxwell; Sergio Busquets, Touré (Thiago, m. 77), Iniesta; Messi, Bojan y Henry (Pedro, m. 77).

Racing (0): Coltorti; Oriol, Henrique, Torrejón, Crespo; Diop, Lacen; Toni Moral (Arana, m. 59), Canales (Luis García, m. 77), Óscar Serrano; y Xisco (Luisma, m. 71).

Goles: 1-0. M. 7. Iniesta aprovecha un error de Crespo, que no intercepta un pase largo de Márquez, para marcar con la izquierda. 2-0. M. 29. Henry, de falta directa, cuela el balón entre la barrera del Racing. 3-0. M. 34. Márquez, de falta directa, con un lanzamiento muy ajustado que pega en la parte interior del poste. 4-0. M. 84. Jeffren, recibe de Messi dentro del área, dispara a puerta y Henrique desvía a la red.

Árbitro: Borbalán. Mostró tarjeta amarilla a Toni Moral, Márquez, Henry, Oriol, Óscar Serrano y Henrique. Camp Nou: 75.935 espectadores.

Luis Gustavo:.


ATLETICO MADRID 2-1 BARÇA

febrer 15th, 2010

Atlètic de Madrid va acabar amb la condició d’invicte del Barcelona
El Barça va perdre la seva condició d’invicte en aquesta temporada de Lliga al Vicente Calderón, on es va trobar amb un gran Atlètic de Madrid que el va vèncer per 2-1, que va desactivar el potencial del conjunt blaugrana amb un partit notable i amb una actuació pràcticament impecable en defensa.
L’equip català sempre va viure en un escenari incòmode. Als seus múltiples baixes en defensa, sense els sancionats Piqué i Márquez ni els lesionats Chygrynskiy, Abidal i Alves, a més de Touré, i als que es va unir Keita als quatre minuts, es va afegir una de les millors versions de l’Atlètic, intens, constant i efectiu.
El conjunt rojiblanco, ranquejant en tot aquest curs de Lliga, va saltar al camp amb les idees molt clares, amb una correcció tàctica inusual en aquesta temporada i amb la mateixa inspiració en atac de les seves grans nits per portar el partit al seu terreny i desactivar l’ conjunt blaugrana en els primers instants del duel.
No només va anul.lar al seu contrincant en l’arrencada de la trobada, sinó que també va colpejar. Primer amb una jugada genial de Reis, que va deixar enrere dos rivals i va enviar una passada perfecte a l’espai per al desmarcatge de l’uruguaià Diego Forlán, que va batre a Víctor Valdés, i després amb una falta directa del portuguès Simao (2-0, m . 22).
Dos gols el líder en poc més de vint minuts, en els que fins i tot perdonar un tercer en una acció de l’argentí “Kun” Agüero, massa generós en el seu camí cap a la porteria rival amb una passada a Forlán, i un panorama complicat per al Barça , fins aquell moment inadvertit i massa intermitent en atac.
No va tirar entre els tres pals fins al minut 15, amb un xut centrat de l’argentí Leo Messi, però un córner, amb toc de cap de Puyol i culminació en el segon pal del suec Ibrahimovic, va tenir prou per ficar-se de nou en el partit (2-1, m. 26), fer-se amb el joc i recuperar les seves sensacions ofensives.
Aquí va créixer el Barça, amb una gran aturada inclòs de De Gea a un potent xut de Ibrahimovic, i va dubtar l’Atlètic, encara que també amb alguna ocasió, com un xut d’Agüero aturat per Valdés, per acomiadar una primera part prometedora per a l’equip rojiblanco i millorable, en la segona meitat, per al conjunt blaugrana.
La represa va allargar la incertesa, perquè el Barça controlava la pilota i arribava bé fins a les rodalies de l’àrea local, però aquí es trobava amb el notable desplegament dels centrals rivals, el colombià Luis Amaranto Perea i Álvaro Domínguez, impenetrables fins a aquest moment per als blaugranes.
I perquè l’Atlètic, ara amb més problemes per incomodar el joc de toc dels visitants, també amenaçava en els seus contraatacs, comptats això sí, però suficients per inquietar Valdés, com un magnífic moviment d’Agüero al qual només li va faltar el gol en un partit encara imprevisible a falta de mitja hora.
Però no ho veia gens clar el Barça, que trobava a faltar a Messi, molt per sota de la seva millor versió, i que no trobava les vies cap a la porteria de De Gea, gairebé sense treball a la segona part, contra un Atlètic que, en canvi, no necessitava el domini per creure en el 3-1, salvat per Valdés a un tir de Ujfalusi.
I va resistir el conjunt rojiblanco, amb menys patiment de l’esperat, per conquerir un triomf fonamental en la seva persecució de zones còmodes de la classificació i per condemnar a la seva primera derrota d’aquesta temporada de Lliga el Barça, avui desactivat per un gran Atlètic de Madrid.
Fitxa tècnica:
2 Atlètic de Madrid: De Gea; Ujfalusi, Perea, Domínguez, Antonio López; Reyes (Valera, m. 86), Assunçao, Tiago, Simao, Forlán (Jurado, m. 81) i “Kun” Agüero (Ibra, m . 92).
1 Barça: Valdés; Jeffren (Bartra, m. 60), Puyol, Milito, Maxwell, Sergio Busquets, Xavi (Bojan, m. 77), Keita (Pedro, m. 7); Messi, Ibrahimovic i Iniesta.
Gols: 1-0, m. 8: Forlán culmina una jugada i una passada magnífic de Reis. 2-0, m. 22: Simao, de falta directa. 2-1, m. 26: Ibrahimovic aprofita un toc de cap de Puyol després d’un córner.
Àrbitre: Iturralde González (C. Basc). Va amonestar als locals Simao (m. 59) i Tiago (m. 68), i als visitants Jeffren (m. 28), Maxwell (m. 66), Busquets (m. 74), Puyol (m. 78) i Ibrahimovic (m. 88).
Incidències: partit corresponent a la vint segona jornada de Lliga de Primera Divisió disputat a l’estadi Vicente Calderón davant uns 53.000 espectadors.
Lluis Gustav:.

ATLETICO MADRID 2-1 BARÇA
Atlético de Madrid acabó con la condición de invicto del Barcelona
El Barça perdió su condición de invicto en esta temporada de Liga en el Vicente Calderón, donde se encontró con un gran Atlético de Madrid que lo venció por 2-1, que desactivó el potencial del conjunto azulgrana con un partido notable y con una actuación prácticamente impecable en defensa.
El equipo catalán siempre vivió en un escenario incómodo. A sus múltiples bajas en defensa, sin los sancionados Piqué y Márquez ni los lesionados Chygrynskiy, Abidal y Alves, además de Touré, y a los que se unió Keita a los cuatro minutos, se añadió una de las mejores versiones del Atlético, intenso, constante y efectivo.
El conjunto rojiblanco, renqueante en todo este curso de Liga, saltó al campo con las ideas muy claras, con una corrección táctica inusual en esta temporada y con la misma inspiración en ataque de sus grandes noches para llevar el partido a su terreno y desactivar al conjunto azulgrana en los primeros instantes del duelo.
No sólo anuló a su contrincante en el arranque del encuentro, sino que también golpeó. Primero con una jugada genial de Reyes, que dejó atrás a dos rivales y envió un pase perfecto al espacio para el desmarque del uruguayo Diego Forlán, que batió a Víctor Valdés, y después con una falta directa del portugués Simao (2-0, m. 22).
Dos goles al líder en poco más de veinte minutos, en los que incluso perdonó un tercero en una acción del argentino “Kun” Agüero, demasiado generoso en su camino hacia la portería rival con un pase a Forlán, y un panorama complicado para el Barça, hasta ese momento inadvertido y demasiado intermitente en ataque.
No tiró entre los tres palos hasta el minuto 15, con un disparo centrado del argentino Leo Messi, pero un saque de esquina, con toque de cabeza de Puyol y culminación en el segundo palo del sueco Ibrahimovic, le bastó para meterse de nuevo en el partido (2-1, m. 26), hacerse con el juego y recuperar sus sensaciones ofensivas.
Ahí creció el Barça, con un paradón incluido de De Gea a un potente disparo de Ibrahimovic, y dudó el Atlético, aunque también con alguna ocasión, como un tiro de Agüero detenido por Valdés, para despedir una primera parte prometedora para el equipo rojiblanco y mejorable, en la segunda mitad, para el conjunto azulgrana.
La reanudación prolongó la incertidumbre, porque el Barça controlaba la pelota y llegaba bien hasta las cercanías del área local, pero ahí se encontraba con el notable despliegue de los centrales rivales, el colombiano Luis Amaranto Perea y Álvaro Domínguez, impenetrables hasta ese momento para los azulgranas.
Y porque el Atlético, ahora con más problemas para incomodar el juego de toque de los visitantes, también amenazaba en sus contragolpes, contados eso sí, pero suficientes para inquietar a Valdés, como un magnífico movimiento de Agüero al que sólo le faltó el gol en un partido aún imprevisible a falta de media hora.
Pero no lo veía nada claro el Barça, que echaba de menos a Messi, muy por debajo de su mejor versión, y que no encontraba las vías hacia la portería de De Gea, sin apenas trabajo en la segunda parte, contra un Atlético que, en cambio, no necesitaba el dominio para creer en el 3-1, salvado por Valdés a un tiro de Ujfalusi.
Y resistió el conjunto rojiblanco, con menos sufrimiento del esperado, para conquistar un triunfo fundamental en su persecución de zonas cómodas de la clasificación y para condenar a su primera derrota de esta temporada de Liga al Barça, hoy desactivado por un gran Atlético de Madrid.
Ficha técnica:
2 Atlético de Madrid: De Gea; Ujfalusi, Perea, Domínguez, Antonio López; Reyes (Valera, m. 86), Assuncao, Tiago, Simao; Forlán (Jurado, m. 81) y “Kun” Agüero (Ibra, m. 92).
1 Barça: Valdés; Jeffrén (Bartra, m. 60), Puyol, Milito, Maxwell; Sergio Busquets, Xavi (Bojan, m. 77), Keita (Pedro, m. 7); Messi, Ibrahimovic e Iniesta.
Goles: 1-0, m. 8: Forlán culmina una jugada y un pase magnífico de Reyes. 2-0, m. 22: Simao, de falta directa. 2-1, m. 26: Ibrahimovic aprovecha un toque de cabeza de Puyol tras un saque de esquina.
Árbitro: Iturralde González (C. Vasco). Amonestó a los locales Simao (m. 59) y Tiago (m. 68), y a los visitantes Jeffren (m. 28), Maxwell (m. 66), Busquets (m. 74), Puyol (m. 78) e Ibrahimovic (m. 88).
Incidencias: partido correspondiente a la vigésimo segunda jornada de Liga de Primera División disputado en el estadio Vicente Calderón ante unos 53.000 espectadores.
Luis Gustavo:.