Arxiu for maig, 2010

S0M0S CAMPIONS ALTRA VEGADA

dilluns, maig 17th, 2010

BARÇA 4-0 VALLADOLID

El Barça revalida amb tot mereixement el títol de Lliga. Messi, amb dos gols, arriba als 34 i guanya el Pitxitxi i la Bota d’Or

 

Ho va dir (Guardiola) de reüll. Va ser un missatge embotellament que no calia agitar ni obrir abans que Pérez Lasa assenyalés el final del partit davant el desnonat Valladolid. Segons Guardiola, guanyar la Lliga serviria el Barça per donar sentit a la temporada. Una temporada en què la Copa i la Champions es van quedar contra pronòstic en el camí, ja que el Barça no va ser inferior als seus botxins. A la Lliga, els blaugrana també han estat els millors i en aquest cas, a més, campions.

Els 99 punts, un altre rècord dels blaugrana, afegeixen valor a aquesta Lliga.

Tres títols la temporada passada i quatre la que ahir va acabar. El Barça de Guardiola incrementa el seu impressionant palmarès en tornar a guanyar la Lliga, la vintena en la història del club català i la desena en els darrers vint anys. A diferència de les dues de Tenerife, el Barça depenia de si mateix, però per si de cas el Madrid es va entossudir a facilitar les coses amb el seu trist empat a Màlaga.

Després d’un triplet, el Barça potser li sabrà a poc guanyar només la Lliga, encara que no si es valora com l’ha guanyat. Amb rècord absolut de puntuació (99), 98 gols a favor, 24 en contra i una única derrota. La Lliga semblava sentenciada després del clàssic del Bernabéu, però el Madrid es va entossudir a disputar fins a l’última jornada i va obligar el Barça a treure el millor de si mateix.

Com és habitual, i l’últim partit de la temporada no havia de ser l’excepció, Guardiola va alliçonar el seu equip i també a la grada. Les consignes: guanyar un partit més per ser els millors i guanyar-lo abans de celebrar-ho. El tècnic blaugrana va dir de Climent que no és defensiu, sinó directe. És a dir, res partidari de jugar la pilota, sinó de ficar ràpida a l’àrea.

Potser per això, perquè el Valladolid renunciaria a qualsevol tipus de transició defensa-atac, Pep va poder variar lleugerament el seu dibuix en absència de Xavi i amb Iniesta encara en la safata de sortida. Però no ho va fer. Va confiar el centre del camp a Busquets, Touré i Keita, mentre que el trident de la Masia Pedro-Messi-Bojan va tornar a relegar a la banqueta Ibrahimovic, el fitxatge estrella.

Va prémer el Valladolid

Però va sorprendre, i per bé, la sortida del Valladolid, que va pressionar el Barça en la seva línia de tres quarts i va provocar una cadena d’imprecisions que va arribar fins Valdés. De fet, una indecisió del porter en una cessió de Piqué va estar a punt de costar-li un ensurt, tot i que Puyol, qui si no, va evitar el gol de Manucho a porta buida. Orfe de Xavi, el Barça no aconseguia barrejar el seu futbol. Ni Busquets, ni Touré, ni Keita maniobres amb desimboltura. No trobaven línies de passada i tampoc els de dalt li oferien alternatives. Prova d’això és que els dos africans van buscar porteria amb xuts llunyans.

Ja fos pel desgast físic que suposa córrer darrere de la pilota o perquè el Barça va trobar en la pausa el seu millor tranquil.litzant, l’entramat del Valladolid va ser poc a poc perdent força i va saltar pels aires quan un mal rebuig de Luis Prieto a centre a cap part de Pere va provocar el 1-0. El gol no només va desmoralitzar als blanquivioletas, sinó que va acabar per temperar els nervis del Barça. Quatre minuts després, una bona arrencada de Messi va permetre a Pere encarrilar el partit i el títol. El Madrid encara perdia a Màlaga i el Camp Nou va començar tímidament a celebrar.

Recarregades les ampolles d’oxigen i sabedor que la seva salvació passava si o si per guanyar al Camp Nou, el Valladolid va repetir guió en l’inici de la segona part. La diferència és que el Barça ja no tenia motius per dubtar i el seu centre del camp es va imposar per aixafament. El tercer gol, obra de Messi després d’una magnífica internada de Touré, va desencadenar, ara sí, l’eufòria a les grades. L’argentí va repetir en el quart i va incrementar fins a 34 la seva xifra golejadora. Pitxitxi i Bota d’Or, el seu doblet va servir per rubricar una temporada en què, a diferència de la passada, la incidència del 10 ha estat decisiva.

Amb tot resolt, l’afició va reclamar a Iniesta, però abans Guardiola va donar entrada a Henry i Ibra, dos cracs rendits al talent i l’entusiasme de Pere i Bojan. El canari, que va deixar el seu lloc a Iniesta, acaba amb 12 gols i moltes paperetes per anar al Mundial. Pérez Lasa va xiular i el títol de Lliga va donar sentit a una altra gran temporada. L’era Guardiola continua.

Fitxa tècnica

Barça (4): Valdés; Alves (Ibrahimovic, m. 79), Piqué, Puyol, Abidal; Touré, Busquets, Keita, Pere (Iniesta, m. 86), Messi i Bojan (Henry, m. 77).

Valladolid (0): Jaume; Pedro López, Luis Prieto (Font, m. 61), Arzo, Sereno; Sesma (Nauzet, m. 46), Baraja, Pelé, Barragán, Diego Costa i Manucho (Keko, m. 78).

Gols: 1-0. M. 26. Luis Prieto marca en pròpia porta en intentar aclarir una passada de Pere sense destinatari possible. 2-0. M. 30. Arrencada de Messi, que, després tirar una paret amb Touré, habilita Pere, que bat a Jaume amb la dreta i per sota de les cames. 3-0. M. 62. Gran internada de Touré, que assisteix a Messi perquè aquest marqui a porta buida. 4-0. M. 75. Messi se’n va en carrera i bat Jaume en la seva sortida.

Àrbitre: Pérez Lasa. Groga a Barragán, Manucho, Baraja i Alves.

Camp Nou: 98.083 espectadors

 

S0M0S CAMPEONES OTRA VEZ

BARCELONA 4 – 0 VALLADOLID
El Barcelona revalida con todo merecimiento el título de Liga. Messi, con otros dos goles, alcanza los 34 y gana el Pichichi y la Bota de Oro.

 

Lo dijo (Guardiola) de soslayo. Fue un mensaje embotellado que no había que agitar ni abrir antes de que Pérez Lasa señalara el final del partido ante el desahuciado Valladolid. Según Guardiola, ganar la Liga serviría al Barcelona para dar sentido a la temporada. Una temporada en la que la Copa y la Champions se quedaron contra pronóstico en el camino, pues el Barcelona no fue inferior a sus verdugos. En la Liga, los azulgrana también han sido los mejores y en este caso, además, campeones.

Los 99 puntos, otro récord de los azulgrana, añaden valor a esta Liga.

Tres títulos la temporada pasada y cuatro la que ayer terminó. El Barcelona de Guardiola incrementa su impresionante palmarés al volver a ganar la Liga, la vigésima en la historia del club catalán y la décima en los últimos veinte años. A diferencia de las dos de Tenerife, el Barcelona dependía de sí mismo, pero por si acaso el Madrid se empeñó en facilitarle las cosas con su triste empate en Málaga.

Después de un triplete, al Barcelona quizás le sabrá a poco ganar sólo la Liga, aunque no si se valora cómo la ha ganado. Con récord absoluto de puntuación (99), 98 goles a favor, 24 en contra y una única derrota. La Liga parecía sentenciada tras el clásico del Bernabéu, pero el Madrid se empeñó en disputarla hasta la última jornada y obligó al Barcelona a sacar lo mejor de sí mismo.

Como es habitual, y el último partido de la temporada no iba a ser la excepción, Guardiola aleccionó a su equipo y también a la grada. Las consignas: ganar un partido más para ser los mejores y ganarlo antes de celebrarlo. El técnico azulgrana dijo de Clemente que no es defensivo, sino directo. Es decir, nada partidario de jugar la pelota, sino de meterla rápida en el área.

Tal vez por ello, porque el Valladolid renunciaría a cualquier tipo de transición defensa-ataque, Pep pudo variar ligeramente su dibujo en ausencia de Xavi y con Iniesta aún en la bandeja de salida. Pero no lo hizo. Confió el centro del campo a Busquets, Touré y Keita, mientras que el tridente de La Masia Pedro-Messi-Bojan volvió a relegar al banquillo a Ibrahimovic, el fichaje estrella.

Apretó el Valladolid

Pero sorprendió, y para bien, la salida del Valladolid, que apretó al Barcelona en su línea de tres cuartos y provocó una cadena de imprecisiones que llegó hasta Valdés. De hecho, una indecisión del portero en una cesión de Piqué a punto estuvo de costarle un susto, aunque Puyol, quién si no, evitó el gol de Manucho a puerta vacía. Huérfano de Xavi, el Barcelona no lograba mezclar su fútbol. Ni Busquets, ni Touré, ni Keita maniobraban con soltura. No encontraban líneas de pase y tampoco los de arriba le ofrecían alternativas. Prueba de ello es que los dos africanos buscaron portería con tiros lejanos.

Ya fuera por el desgaste físico que supone correr detrás del balón o porque el Barcelona encontró en la pausa su mejor tranquilizante, el entramado del Valladolid fue poco a poco perdiendo fuelle y saltó por los aires cuando un mal despeje de Luis Prieto a centro a ninguna parte de Pedro provocó el 1-0. El gol no sólo desmoralizó a los blanquivioletas, sino que terminó por templar los nervios del Barcelona. Cuatro minutos después, una buena arrancada de Messi permitió a Pedro encarrilar el partido y el título. El Madrid aún perdía en Málaga y el Camp Nou empezó tímidamente a festejarlo.

Recargadas las botellas de oxígeno y sabedor de que su salvación pasaba sí o sí por ganar en el Camp Nou, el Valladolid repitió guión en el inicio de la segunda parte. La diferencia es que el Barcelona ya no tenía motivos para dudar y su centro del campo se impuso por aplastamiento. El tercer gol, obra de Messi tras una magnífica internada de Touré, desató, ahora sí, la euforia en las gradas. El argentino repitió en el cuarto e incrementó hasta 34 su cifra goleadora. Pichichi y Bota de Oro, su doblete sirvió para rubricar una temporada en la que, a diferencia de la pasada, la incidencia del 10 ha sido decisiva.

Con todo resuelto, la afición reclamó a Iniesta, pero antes Guardiola dio entrada a Henry e Ibra, dos cracks rendidos al talento y el entusiasmo de Pedro y Bojan. El canario, que dejó su puesto a Iniesta, acaba con 12 goles y muchas papeletas para ir al Mundial. Pérez Lasa pitó y el título de Liga dio sentido a otra gran temporada. La era Guardiola continúa.

Ficha técnica

Barcelona (4): Valdés; Alves (Ibrahimovic, m. 79), Piqué, Puyol, Abidal; Touré, Busquets, Keita; Pedro (Iniesta, m. 86), Messi y Bojan (Henry, m. 77).

Valladolid (0): Jacobo; Pedro López, Luis Prieto (Font, m. 61), Arzo, Sereno; Sesma (Nauzet, m. 46), Baraja, Pelé, Barragán; Diego Costa y Manucho (Keko, m. 78).

Goles: 1-0. M. 26. Luis Prieto marca en propia puerta al intentar despejar un pase de Pedro sin destinatario posible. 2-0. M. 30. Arrancada de Messi, quien, tras tirar una pared con Touré, habilita a Pedro, que bate a Jacobo con la derecha y por debajo de las piernas. 3-0. M. 62. Gran internada de Touré, que asiste a Messi para que éste marque a puerta vacía. 4-0. M. 75. Messi se marcha en carrera y bate a Jacobo en su salida.

Árbitro: Pérez Lasa. Amarilla a Barragán, Manucho, Baraja y Alves.

Camp Nou: 98.083 espectadores

SEVILLA 2 - 3 BARÇA

diumenge, maig 9th, 2010

 Falta la rematada final, per fer-nos de la Lliga  

Barça és campió a falta de victòria. Un mer tràmit per al millor equip, encara que ahir a la nit els blaugrana es complica una partit que van poder i van haver de guanyar per golejada. El Sevilla, amb un menys i dos gols en només dos minuts, va tornar per uns instants l’emoció al partit ia la Lliga, encara que aquesta finalment la guanyarà qui ha de guanyar-la.

El Barça ja va caure eliminat de la Copa al Pizjuán, en una actuació memorable de Palop, que va acabar fent plorar a Messi. Hi havia un compte pendent i l’argentí no va trigar a saldar. Als cinc minuts va rebre un intel.ligent passada de Maxwell i se les va enginyar per batre Palop. El Sevilla és ja l’equip al que més gols ha marcat Messi i el seu vuitè tant servia a més perquè el Barça fora provisionalment campió.

En circumstàncies normals, els 96 punts li haguessin atorgat el títol de Lliga fa ja diverses jornades. No obstant això, aquest fenomen paranormal anomenat Cristiano Ronaldo manté el Madrid enganxat al clatell dels blaugrana. Tot i que depenia de si mateix, era inevitable que el Barça tingués un ull posat al Bernabéu, ja que cantar victòria passava per allà.

El Sevilla fa temps que va deixar de ser el que semblava o, qui sap, de semblar el que era. Necessitava la victòria per assegurar-se la Lliga de Campions. Antonio Álvarez, la data de caducitat la marca, a més de la Champions, la final de Copa, va sortir amb el millor que tenia. Però el Sevilla, excepte aquests tres minuts bojos, no li va fer ni pessigolles al Barça.

Aquesta vegada Guardiola no va haver de substituir Ibra. Directament el va deixar a la banqueta d’inici i va apostar pel triplet de La Masia que formen Pere, Messi i Bojan. Fins a vuit jugadors del planter a l’onze inicial del Barça en el partit que podia decidir la Lliga. Talent i sentiment en vena per a un equip que sempre juga a guanyar, per això no necessités estímuls extres per fer-ho a Sevilla. I això que faltava el mai prou enyorat Iniesta.

La proposta de Guardiola, valent i coherent un cop més, aviat va obtenir resultats amb el gol de Messi, però es va escenificar quan Xavi va assistir magistralment a Bojan en la jugada del segon. Amb Piqué, Puyol i Busquets imposant-se a qualsevol intent del Sevilla per inquietar Valdés, el porter va assumir la seva ració de protagonisme amb una gran aturada a remat de Kanouté.

El gol de Yeste al Bernabéu va portar encara més tranquil.litat a Barça, que tornava a ser campió. El triangle Xavi, Alves i Messi, en els vèrtexs també permuta Pere, era un perill constant per al Sevilla, incapaç de fer-se amb la pilota i corrent darrere d’ella.

La segona part va ser més del mateix. El Barça acaparava la possessió, mentre que els andalusos no tenien més remei que avançar-se i cedir espais. L’expulsió de Konko per doble groga va deixar encara més tocat el Sevilla, que tornava a tenir en Palop al seu millor home. El porter va evitar el 0-3 a l’abast de Messi, després de Bojan, però no va poder amb Pere, que d’aquesta manera completava els gols made in La Masia. Bojan va errar el 0-4 i el partit semblava que podia acabar en una golejada d’escàndol. No obstant això, en dos minuts el Sevilla va marcar dues vegades i, com que Higuaín va avançar gairebé a l’uníson el Madrid, al final no va poder ser més emocionant.

El Barça, molt més i millor equip que el Madrid, s’ha vist obligat a competir fins a la penúltima jornada i ho ha fet sense immutar-se. Amb una exhibició de poder en un dels camps més difícils de Primera. Guardiola ha enterrat el fatalisme que històricament perseguia els culers i la victòria al Pizjuán deixa el títol a falta de guanyar el Valladolid al Camp Nou.

 

SEVILLA 2 - BARCELONA 3

Falta el remate final, para hacernos de la Liga

 

Barcelona es campeón a falta de alirón. Un mero trámite para el mejor equipo, aunque anoche los azulgrana se complicaran un partido que pudieron y debieron ganar por goleada. El Sevilla, con uno menos y dos goles en apenas dos minutos, devolvió por unos instantes la emoción al partido y a la Liga, aunque esta finalmente la ganará quien debe ganarla.

El Barcelona ya cayó eliminado de la Copa en el Pizjuán, en una actuación memorable de Palop, que acabó haciendo llorar a Messi. Había una cuenta pendiente y el argentino no tardó en saldarla. A los cinco minutos recibió un inteligente pase de Maxwell y se las ingenió para batir a Palop. El Sevilla es ya el equipo al que más goles ha marcado Messi y su octavo tanto servía además para que el Barcelona fuera provisionalmente campeón.

En circunstancias normales, los 96 puntos le hubieran otorgado el título de Liga hace ya varias jornadas. Sin embargo, ese fenómeno paranormal llamado Cristiano Ronaldo mantiene al Madrid pegado al cogote de los azulgrana. Aunque dependía de sí mismo, era inevitable que el Barcelona tuviera un ojo puesto en el Bernabéu, pues cantar el alirón pasaba por allí.

El Sevilla hace tiempo que dejó de ser lo que parecía o, quién sabe, de parecer lo que era. Necesitaba la victoria para asegurarse la Liga de Campeones. Antonio Álvarez, cuya fecha de caducidad la marca, además de la Champions, la final de Copa, salió con lo mejor que tenía. Pero el Sevilla, salvo esos tres minutos locos, no le hizo ni cosquillas al Barcelona.

Esta vez Guardiola no tuvo que sustituir a Ibra. Directamente lo dejó en el banquillo de inicio y apostó por el triplete de La Masia que forman Pedro, Messi y Bojan. Hasta ocho canteranos en el once inicial del Barcelona en el partido que podía decidir la Liga. Talento y sentimiento en vena para un equipo que siempre juega a ganar, de ahí que no necesitara estímulos extras para hacerlo en Sevilla. Y eso que faltaba el nunca suficientemente añorado Iniesta.

La propuesta de Guardiola, valiente y coherente una vez más, pronto obtuvo resultados con el gol de Messi, pero se escenificó cuando Xavi asistió magistralmente a Bojan en la jugada del segundo. Con Piqué, Puyol y Busquets imponiéndose a cualquier intentona del Sevilla por inquietar a Valdés, el portero también acaparó su ración de protagonismo con un paradón a remate de Kanouté.

El gol de Yeste en el Bernabéu trajo aún más tranquilidad al Barcelona, que volvía a ser campeón. El triángulo Xavi, Alves y Messi, en cuyos vértices también permuta Pedro, era un peligro constante para el Sevilla, incapaz de hacerse con la pelota y corriendo detrás de ella.

La segunda parte fue más de lo mismo. El Barcelona acaparaba la posesión, mientras que los andaluces no tenían más remedio que adelantarse y ceder espacios. La expulsión de Konko por doble amarilla dejó aún más tocado al Sevilla, que volvía a tener en Palop a su mejor hombre. El portero evitó el 0-3 a tiro de Messi, luego de Bojan, pero no pudo con Pedro, que de esta forma completaba los goles made in La Masia. Bojan erró el 0-4 y el partido parecía que podía acabar en una goleada de escándalo. Sin embargo, en dos minutos el Sevilla marcó dos veces y, como quiera que Higuaín adelantó casi al unísono al Madrid, el final no pudo ser más emocionante.

El Barcelona, mucho más y mejor equipo que el Madrid, se ha visto obligado a competir hasta la penúltima jornada y lo ha hecho sin inmutarse. Con una exhibición de poderío en uno de los campos más difíciles de Primera. Guardiola ha enterrado el fatalismo que históricamente perseguía a los culés y la victoria en el Pizjuán deja el título a falta de ganar al Valladolid en el Camp Nou.

BARÇA 4 - 1 TENERIFE

dimecres, maig 5th, 2010

La Lliga està més a prop

 

Nit de tensió al Camp Nou, on el Barça va viure angoixat un partit que li semblava fàcil però que se li va complicar fins que els gols de Bojan i Pedro desembussar un xoc que tenia pinta de convertir-se en una tragèdia per als barcelonistes després del cop d’ fa una setmana contra l’Inter.

Endollats des del principi, el Barça va sortir a intimidar a un Tenerife que va deixar a la banqueta al seu golejador Nino i va ubicar a Kome en punta. La idea de José Luis Oltra estava clara des de l’inici: tancar qualsevol línia de passada i llançar contraatacs a la recerca de l’aventura.

No obstant això, el Barça només va tenir sotmès durant sis minuts a un Tenerife, però de res li va servir aquest domini insultant, ja que en el primer error en la passada l’equip insular s’havia plantat a la meta de Valdés. Alfaro va donar el primer avís. El domini i control de la pilota va caure als peus del Barça, que va evidenciar seriosos problemes. El Tenerife, per contra, es va mantenir relaxat en defensa.

La primera ocasió que va aconseguir muntar amb cert perill el Barça va ser en el minut 13, després d’un robatori de pilota d’Alves. I, al minut següent, nou avís del Tenerife en un error de Piqué. Pocs minuts després els blaugranes es van avançar per mediació de Messi. Un quart d’hora llarg li havia costat al Barça trencar una defensa que semblava impenetrable. El treball semblava encarat per als blaugrana. Del possible 2-0, el Barça es va trobar amb el gol de Román, que aquesta vegada no va fallar davant la sortida de Valdés.

Davant tant desconcert, el Barça se li va acumular les imprecisions. Després del descans, el Barça va sortir amb el to baix i els minuts van ser tan pesats com lloses. Aquest punt de tensió es palpava ja que el Barça era incapaç de desfer un empat que s’apuntava com funest per a les seves opcions a la recta final de la Lliga. A més, el Tenerife va aprofitar per tirar del seu golejador Nino, que va sortir per un exhaust Kome.

Al 63, el Barça va veure la llum davant tant núvol quan Alves es va treure una passada en profunditat que va completar Bojan amb un duríssim xut. Gol reparador i de tranquil.litat per rebaixar tanta tensió. A partir de llavors, va tornar el millor Barça, que va culminar Pere per tornar el pols a un Camp Nou atemorit, després que el Tenerife marqués un nou tant, encara que ha estat anul.lat per fora de joc. Messi, en l’última acció del partit, va establir el definitiu marcador.

Barça: Valdés; Alves, Piqué (Pere, min.46), Puyol, Maxwell, Touré Yaya, Xavi, Keita, Messi, Ibrahimovic (Busquets, min. 65) i Bojan (Hdenry, min.81).

Tenerife: Aragoneses; Lluna, Culebras, Pablo Sicília, Héctor; Mikel Alonso; Román Martínez (Omar, min.73), Manolo Martínez, Juanlu, Alfaro (Àngel min.85), i Kome (Nino, min.61) Gols: 1-0, min.17: Messi. 1-1, min.39: Román. 2-1, min.63: Bojan. 3-1, min.77: Pedro. 4-1, min.90 +: Messi.

Àrbitre: Delgado Ferreiro, del comitè basc. Ha mostrat cartolina groga a Pau Sicília (min.25), Alfaro (min.67) i Héctor (min.72).

Estadi: Camp Nou davant 57,401 espectadors.

 

BARCELONA FC 4 – 1 TENERIFE

La Liga esta más cerca

 

Noche de tensión en el Camp Nou, donde el Barcelona vivió angustiado un partido que le parecía fácil pero que se le complicó hasta que los goles de Bojan y Pedro desatascaron un choque que tenía pinta de convertirse en una tragedia para los barcelonistas después del mazazo de hace una semana contra el Inter.

Enchufados desde el principio, el Barcelona salió a intimidar a un Tenerife que dejó en el banquillo a su goleador Nino y ubicó a Kome en punta. La idea de José Luis Oltra estaba clara desde el inicio: cerrar cualquier línea de pase y lanzar contraataques  en busca de la aventura.

Sin embargo, el Barcelona solo tuvo sometido durante seis minutos a un Tenerife, pero de nada le sirvió este dominio insultante, ya que en el primer error en el pase el equipo insular se había plantado en la meta de Valdés. Alfaro dio el primer aviso. El dominio y control del balón cayó en los pies del Barcelona, que evidenció serios problemas. El Tenerife, por el contrario, se mantuvo relajado en defensa.

La primera ocasión que logró montar con cierto peligro el Barcelona fue en el minuto 13, tras un robo de balón de Alves. Y, al minuto siguiente, nuevo aviso del Tenerife en un error de Piqué. Pocos minutos después los azulgranas se adelantaron por mediación de Messi. Un cuarto de hora largo le había costado al Barcelona romper una defensa que parecía impenetrable. El trabajo parecía encarado para los azulgrana. Del posible 2-0, el Barcelona se encontró con el gol de Román, quien esta vez no falló ante la salida de Valdés.

Ante tanto desconcierto, al Barcelona se le acumuló las imprecisiones. Tras el descanso, el Barcelona salió con el tono bajo y los minutos fueron tan pesados como losas. Este punto de tensión se palpaba ya que el Barcelona era incapaz de deshacer un empate que se apuntaba como funesto para sus opciones en la recta final de la Liga. Además, el Tenerife aprovechó para tirar de su goleador Nino, que salió por un exhausto Kome.

En el 63, el Barcelona vio la luz ante tanto nubarrón cuando Alves se sacó un pase en profundidad que completó Bojan con un durísimo disparo. Gol reparador y de tranquilidad para rebajar tanta tensión. A partir de entonces, regresó el mejor Barcelona, que culminó Pedro para devolver el pulso a un Camp Nou atemorizado, después de que el Tenerife marcase un nuevo tanto, aunque ha sido anulado por fuera de juego. Messi, en la última acción del partido, estableció el definitivo marcador.

Barcelona: Valdés; Alves, Piqué (Pedro, min.46), Puyol, Maxwell; Touré Yaya, Xavi, Keita; Messi, Ibrahimovic (Busquets, min. 65) y Bojan (Hdenry, min.81).

Tenerife: Aragoneses; Luna, Culebras, Pablo Sicilia, Héctor; Mikel Alonso; Román Martínez (Omar, min.73), Manolo Martínez, Juanlu, Alfaro (Ángel min.85); y Kome (Nino, min.61) Goles: 1-0, min.17: Messi. 1-1, min.39: Román. 2-1, min.63: Bojan. 3-1, min.77: Pedro. 4-1, min.90+: Messi.

Árbitro: Delgado Ferreiro, del comité vasco. Ha mostrado cartulina amarilla a Pablo Sicilia (min.25), Alfaro (min.67) y Héctor (min.72).

Estadio: Camp Nou ante 57,401 espectadores.

VILLARREAL 1 - 4 BARÇA

diumenge, maig 2nd, 2010

Contundent victòria del líder a El Madrigal que demostra la seva recuperació després del pal.

 

Prova superada, dubtes clares i debat tancat. El Madrigal, un camp hostil i on el Vila-real sumava sis victòries consecutives, mesurava l’estat d’ànim del Barça després de quedar eliminat de la Champions. Els de Guardiola necessitaven rehabilitar anímicament amb urgència per encarar la recta final de la Lliga.

Un títol que ja havien d’haver sentenciat i que ara necessiten per justificar una temporada que en cas contrari acabaria amb gust amarg. El campió no va fallar. Va guanyar amb suficiència i sense necessitat de exhibir-se, com si es volgués dosificar.

La primera sorpresa de la nit va ser la suplència d’Ibrahimovic. Guardiola havia defensat públicament el suec després de la seva pèssim partit davant l’Inter, però ahir a la nit el va deixar a la banqueta. Bojan va ocupar el seu lloc i el Barça va guanyar en mobilitat. També va ser titular Xavi, compromès com ningú tot i arrossegar molèsties i imprescindible en absència d’Iniesta. Encara que una victòria del Vila-real afavoria els interessos del Real Madrid, els grocs necessitaven guanyar per benefici propi.

A diferència de l’Inter, el Vila-real sí que vol la pilota. Igual que el Barça, els castellonencs només saben expressar-se a través d’ell. La diferència entre ambdues propostes és que mentre Garrido manté la cultura implantada a El Madrigal de jugar al peu, Guardiola ha perfeccionat el futbol posicional.

A Barça li va costar imposar-se i portar la iniciativa. Molts automatismes, però poca fluïdesa. Tuteado a la possessió, el Vila-real furgava amb desvergonyiment en els seus dubtes inicials. Nilmar, per dues vegades, inquietar Valdés. Evidentment, si hagués marcat el brasiler el partit podria haver estat molt diferent, però el cert és que qui va donar primer va ser el Barça. En una de les clàssiques combinacions, Xavi va trobar a Messi i l’argentí va encarrilar el partit. Cinc partits portava l’argentí sense marcar i el seu gol va tenir efectes terapèutics per als de Guardiola.

Xavi es va encarregar d’engreixar el marcador amb un magistral colpeig de falta. En aquells dies el partit ja s’havia tenyit de blaugrana, però, per si encara quedaven dubtes, Bojan va fabricar el tercer de la nit amb una autopassada i una perfecta definició que acrediten la seva classe. El 0-3 va deixar molt tocat el Vila-real, que només va ser capaç de maquillar el resultat amb un bon gol de Joseba Llorente, tot i que Messi va posar el 1-4 amb el partit pràcticament acabat. El duel Món Diego López-Valdés el va guanyar el segon per motius obvis.

El Barça començava a donar la sensació que els de Guardiola necessiten prendre’s un descans, encara que no sense abans rematar una Lliga en què han demostrat (de lluny) ser molt superiors al Real Madrid en el seu doble enfrontament amb els blancs.

 

VILLARREAL 1 – 4 BARCELONA

Contundente victoria del líder en El Madrigal que demuestra su recuperación tras el palo.

 

Prueba superada, dudas despejadas y debate cerrado. El Madrigal, un campo hostil y donde el Villarreal sumaba seis victorias consecutivas, medía el estado de ánimo del Barcelona tras quedar eliminado de la Champions. Los de Guardiola necesitaban rehabilitarse anímicamente con urgencia para encarar la recta final de la Liga.

Un título que ya debían haber sentenciado y que ahora necesitan para justificar una temporada que de lo contrario acabaría con sabor amargo. El campeón no falló. Ganó con suficiencia y sin necesidad de exhibirse, como si se quisiera dosificar.

La primera sorpresa de la noche fue la suplencia de Ibrahimovic. Guardiola había defendido públicamente al sueco tras su pésimo partido ante el Inter, pero anoche le dejó en el banquillo. Bojan ocupó su lugar y el Barcelona ganó en movilidad. También fue titular Xavi, comprometido como nadie pese a arrastrar molestias e imprescindible en ausencia de Iniesta. Aunque una victoria del Villarreal favorecía los intereses del Real Madrid, los amarillos necesitaban ganar por beneficio propio.

A diferencia del Inter, el Villarreal sí quiere el balón. Al igual que el Barcelona, los castellonenses sólo saben expresarse a través de él. La diferencia entre ambas propuestas es que mientras Garrido mantiene la cultura implantada en El Madrigal de jugar al pie, Guardiola ha perfeccionado el fútbol posicional.

Al Barcelona le costó imponerse y llevar la iniciativa. Muchos automatismos, pero poca fluidez. Tuteado en la posesión, el Villarreal hurgaba con descaro en sus dudas iniciales. Nilmar, por dos veces, inquietó a Valdés. Evidentemente, de haber marcado el brasileño el partido podría haber sido muy distinto, pero lo cierto es que quien dio primero fue el Barcelona. En una de sus clásicas combinaciones, Xavi encontró a Messi y el argentino encarriló el partido. Cinco partidos llevaba el argentino sin marcar y su gol tuvo efectos terapéuticos para los de Guardiola.

Xavi se encargó de engordar el marcador con un magistral golpeo de falta. Para entonces el partido ya se había teñido de azulgrana, pero, por si aún quedaban dudas, Bojan fabricó el tercero de la noche con un autopase y una perfecta definición que acreditan su clase. El 0-3 dejó muy tocado al Villarreal, que sólo fue capaz de maquillar el resultado con un buen gol de Joseba Llorente, aunque Messi puso el 1-4 con el partido prácticamente acabado. El duelo Mundialista Diego López-Valdés lo ganó el segundo por motivos obvios.

El Barcelona empezaba a dar la sensación de que los de Guardiola necesitan tomarse un descanso, aunque no sin antes rematar una Liga en la que han demostrado (de lejos) ser muy superiores al Real Madrid en su doble enfrentamiento con los blancos.