Barça 2 – Málaga 1
diumenge, febrer 28th, 2010Sense marge a l’error
Angoixada la parròquia, maleint perquè s’esfumava el liderat en l’únic distracció de la nit, va aparèixer la millor versió del Barça per rubricar la millor jugada del partit. Va acabar en gol de Messi, però la seva rematada final té tant mèrit com el pas inicial de Xavi i l’assistència decisiva d’Alves. Una obra mestra col.lectiva perquè el Barça, en un exercici encomiable d’autocontrol i paciència, segueixi amb el mallot groc.
Per a això, el Barça va haver de canviar de vestit i utilitzar una vestimenta menys atrevida i elegant que la de costum a la recerca de l’equilibri perdut en les últimes cites. Guardiola va apostar per una mena de 4-2-3-1 amb Xavi i Busquets com a pivots i amb Iniesta i Pedro com interiors. Messi era l’enganxament i Ibrahimovic quedava una mica més aïllat en punta sense recuperar el gegant suec les interminables virtuts que disposa.
El resultat va ser un Barça molt més seriós del que es va veure a Stuttgart, però li segueix faltant aquesta enganxada demolidora que el curs passat es va emportar a qualsevol que se li creuava pel camí. Potser aquí rau el problema, en la inevitable comparació que alimenta un debat que no sembla trobar de mitjana. Aquest Barça no és tan màgic ni tan letal i això que ahir va actuar de forma molt correcta des del primer instant, acorralant a un Màlaga a qui li va salvar la campana de l’intermedi quan el gol era qüestió de temps. Piano piano i atorgant a Xavi el lideratge que se li pressuposa al cervell, va recuperar sensacions i va moure la pilota a una velocitat similar a la d’abans. No celebrar res abans per pur infortuni i perquè Munúa es va escudar en una defensa que no titubeja, conseqüència directa d’una organització col.lectiva notable que ha catapultat el Màlaga des de l’infern a la zona tranquila.
Guardiola va recuperar a Dani Alves amb tot el que això comporta. El brasiler és irreemplaçable en aquest equip i amb ell es beneficia tant la rereguarda com l’atac, ja que és tan versàtil i infatigable que està a tot arreu. La seva presència va tornar a Puyol al seu lloc natural i Valdés, en veure que els quatre de davant aquesta vegada sí que eren de fiar, va respirar tranquil tot i haver d’estirar per aclarir un lliure directe de Duda, que domina aquest art com si fos la millor de les estrelles.
Fins que va empatar Valdo, va ser l’únic compromís que va viure ahir a la nit al Camp Nou, impacient per somriure i consumit pels nervis en veure com el domini blaugrana, igual d’aclaparador a la represa, derivés en premi gros.
Entre murmuris, consumida ja més d’una hora de joc, Pere va reclamar el seu moment per guanyar-se el títol oficial de salvador major del regne. El canari, l’entranyable Pedrito, té el do de l’oportunitat i ahir va recórrer al xut des de la mitja distància, poc emprat en el grup de Guardiola. L’empat de Valdo emmudir al personal, però no mereixia tant càstig el líder. Per amor propi, i fidel al seu futbol de saló, es va emportar un triomf que no admet discussió.
Barça: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Maxwell, Xavi, Sergio Busquets, Iniesta, Pedro (Bojan, min.85), Ibrahimovic i Messi.
Màlaga: Munúa; Manolo Gaspar, Stepanov (Edu Ramos, min.17), Weligton, Manu Torres (Valdo, min.46); Baha (Forestieri, min.72), Juanito, Toribio, Duda; Fernando i Obinna.
Gols: 1-0, min.68: Pedro. 1-1, min.80: Valdo. 2-1, min.83: Messi.
Àrbitre: Rubinos Pérez, del col • legi madrileny. Va mostrar cartolina groga a Manu Torres (min.37) i Piqué (min.42).
Incidències: partit corresponent a la vint quarta jornada de la Lliga, disputat al Camp Nou davant 64.837 aficionats, segons dades oficials.
Lluis Gustav:.
Barcelona 2 – Málaga 1
Sin margen al error
Angustiada la parroquia, maldiciendo porque se esfumaba el liderato en el único despiste de la noche, apareció la mejor versión del Barcelona para rubricar la mejor jugada del encuentro. Acabó en gol de Messi, pero su remate final tiene tanto mérito como el pase inicial de Xavi y la asistencia decisiva de Alves. Una obra maestra colectiva para que el Barça, en un ejercicio encomiable de autocontrol y paciencia, siga con el maillot amarillo.
Para ello, el Barcelona tuvo que cambiar de traje y emplear una vestimenta menos atrevida y elegante que la de costumbre en busca del equilibrio perdido en las últimas citas. Guardiola apostó por una especie de 4-2-3-1 con Xavi y Busquets como pivotes y con Iniesta y Pedro como interiores. Messi era el enganche e Ibrahimovic quedaba algo más aislado en punta sin recuperar el gigantón sueco las interminables virtudes que dispone.
El resultado fue un Barcelona mucho más serio de lo que se vio en Stuttgart, pero le sigue faltando esa pegada demoledora que el curso pasado se llevó por delante a cualquiera que se le cruzaba por el camino. Quizá ahí radica el problema, en la inevitable comparación que alimenta un debate que no parece encontrar término medio. Este Barça no es tan mágico ni tan letal y eso que ayer actuó de forma muy correcta desde el primer instante, acorralando a un Málaga al que le salvó la campana del intermedio cuando el gol era cuestión de tiempo. Piano piano y otorgando a Xavi el liderazgo que se le presupone al cerebro, recuperó sensaciones y movió la pelota a una velocidad similar a la de antaño. No festejó nada antes por puro infortunio y porque Munúa se escudó en una defensa que no titubea, consecuencia directa de una organización colectiva notable que ha catapultado al Málaga desde el infierno a la zona tranquila.
Guardiola recuperó a Dani Alves con todo lo que ello conlleva. El brasileño es irreemplazable en este equipo y con él se beneficia tanto la retaguardia como el ataque, pues es tan versátil e infatigable que está en todas partes. Su presencia devolvió a Puyol a su puesto natural y Valdés, al ver que los cuatro de delante esta vez sí eran de fiar, respiró tranquilo pese a tener que estirarse para despejar un libre directo de Duda, que domina ese arte como si fuera la mejor de las estrellas.
Hasta que empató Valdo, fue el único apuro que vivió anoche el Camp Nou, impaciente por sonreír y consumido por los nervios al ver cómo el dominio azulgrana, igual de abrumador en la reanudación, derivara en premio gordo.
Entre murmullos, consumida ya más de una hora de juego, Pedro reclamó su momento para ganarse el título oficial de salvador mayor del reino. El canario, el entrañable Pedrito, tiene el don de la oportunidad y ayer recurrió al disparo desde la media distancia, poco empleado en el grupo de Guardiola. El empate de Valdo enmudeció al personal, pero no merecía tanto castigo el líder. Por amor propio, y fiel a su fútbol de salón, se llevó un triunfo que no admite discusión.
Barça: Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Maxwell; Xavi, Sergio Busquets, Iniesta; Pedro (Bojan, min.85), Ibrahimovic y Messi.
Málaga: Munúa; Manolo Gaspar, Stepanov (Edu Ramos, min.17), Weligton, Manu Torres (Valdo, min.46); Baha (Forestieri, min.72), Juanito, Toribio, Duda; Fernando y Obinna.
Goles: 1-0, min.68: Pedro. 1-1, min.80: Valdo. 2-1, min.83: Messi.
Árbitro: Rubinos Pérez, del colegio madrileño. Mostró cartulina amarilla a Manu Torres (min.37) y Piqué (min.42).
Incidencias: partido correspondiente a la vigésimo cuarta jornada de la Liga, disputado en el Camp Nou ante 64.837 aficionados, según datos oficiales.
Lluis Gustav:.





SUBSCRIU-TE A LES NOSTRES NOTÍCIES