Arxiu for febrer, 2010

Barça 2 – Málaga 1

diumenge, febrer 28th, 2010
Sense marge a l’error

Angoixada la parròquia, maleint perquè s’esfumava el liderat en l’únic distracció de la nit, va aparèixer la millor versió del Barça per rubricar la millor jugada del partit. Va acabar en gol de Messi, però la seva rematada final té tant mèrit com el pas inicial de Xavi i l’assistència decisiva d’Alves. Una obra mestra col.lectiva perquè el Barça, en un exercici encomiable d’autocontrol i paciència, segueixi amb el mallot groc.

Per a això, el Barça va haver de canviar de vestit i utilitzar una vestimenta menys atrevida i elegant que la de costum a la recerca de l’equilibri perdut en les últimes cites. Guardiola va apostar per una mena de 4-2-3-1 amb Xavi i Busquets com a pivots i amb Iniesta i Pedro com interiors. Messi era l’enganxament i Ibrahimovic quedava una mica més aïllat en punta sense recuperar el gegant suec les interminables virtuts que disposa.

El resultat va ser un Barça molt més seriós del que es va veure a Stuttgart, però li segueix faltant aquesta enganxada demolidora que el curs passat es va emportar a qualsevol que se li creuava pel camí. Potser aquí rau el problema, en la inevitable comparació que alimenta un debat que no sembla trobar de mitjana. Aquest Barça no és tan màgic ni tan letal i això que ahir va actuar de forma molt correcta des del primer instant, acorralant a un Màlaga a qui li va salvar la campana de l’intermedi quan el gol era qüestió de temps. Piano piano i atorgant a Xavi el lideratge que se li pressuposa al cervell, va recuperar sensacions i va moure la pilota a una velocitat similar a la d’abans. No celebrar res abans per pur infortuni i perquè Munúa es va escudar en una defensa que no titubeja, conseqüència directa d’una organització col.lectiva notable que ha catapultat el Màlaga des de l’infern a la zona tranquila.

Guardiola va recuperar a Dani Alves amb tot el que això comporta. El brasiler és irreemplaçable en aquest equip i amb ell es beneficia tant la rereguarda com l’atac, ja que és tan versàtil i infatigable que està a tot arreu. La seva presència va tornar a Puyol al seu lloc natural i Valdés, en veure que els quatre de davant aquesta vegada sí que eren de fiar, va respirar tranquil tot i haver d’estirar per aclarir un lliure directe de Duda, que domina aquest art com si fos la millor de les estrelles.

Fins que va empatar Valdo, va ser l’únic compromís que va viure ahir a la nit al Camp Nou, impacient per somriure i consumit pels nervis en veure com el domini blaugrana, igual d’aclaparador a la represa, derivés en premi gros.

Entre murmuris, consumida ja més d’una hora de joc, Pere va reclamar el seu moment per guanyar-se el títol oficial de salvador major del regne. El canari, l’entranyable Pedrito, té el do de l’oportunitat i ahir va recórrer al xut des de la mitja distància, poc emprat en el grup de Guardiola. L’empat de Valdo emmudir al personal, però no mereixia tant càstig el líder. Per amor propi, i fidel al seu futbol de saló, es va emportar un triomf que no admet discussió.

Barça: Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Maxwell, Xavi, Sergio Busquets, Iniesta, Pedro (Bojan, min.85), Ibrahimovic i Messi.

Màlaga: Munúa; Manolo Gaspar, Stepanov (Edu Ramos, min.17), Weligton, Manu Torres (Valdo, min.46); Baha (Forestieri, min.72), Juanito, Toribio, Duda; Fernando i Obinna.

Gols: 1-0, min.68: Pedro. 1-1, min.80: Valdo. 2-1, min.83: Messi.

Àrbitre: Rubinos Pérez, del col • legi madrileny. Va mostrar cartolina groga a Manu Torres (min.37) i Piqué (min.42).

Incidències: partit corresponent a la vint quarta jornada de la Lliga, disputat al Camp Nou davant 64.837 aficionats, segons dades oficials.

Lluis Gustav:.

Barcelona 2 – Málaga 1

 

Sin margen al error

Angustiada la parroquia, maldiciendo porque se esfumaba el liderato en el único despiste de la noche, apareció la mejor versión del Barcelona para rubricar la mejor jugada del encuentro. Acabó en gol de Messi, pero su remate final tiene tanto mérito como el pase inicial de Xavi y la asistencia decisiva de Alves. Una obra maestra colectiva para que el Barça, en un ejercicio encomiable de autocontrol y paciencia, siga con el maillot amarillo.

Para ello, el Barcelona tuvo que cambiar de traje y emplear una vestimenta menos atrevida y elegante que la de costumbre en busca del equilibrio perdido en las últimas citas. Guardiola apostó por una especie de 4-2-3-1 con Xavi y Busquets como pivotes y con Iniesta y Pedro como interiores. Messi era el enganche e Ibrahimovic quedaba algo más aislado en punta sin recuperar el gigantón sueco las interminables virtudes que dispone.

El resultado fue un Barcelona mucho más serio de lo que se vio en Stuttgart, pero le sigue faltando esa pegada demoledora que el curso pasado se llevó por delante a cualquiera que se le cruzaba por el camino. Quizá ahí radica el problema, en la inevitable comparación que alimenta un debate que no parece encontrar término medio. Este Barça no es tan mágico ni tan letal y eso que ayer actuó de forma muy correcta desde el primer instante, acorralando a un Málaga al que le salvó la campana del intermedio cuando el gol era cuestión de tiempo. Piano piano y otorgando a Xavi el liderazgo que se le presupone al cerebro, recuperó sensaciones y movió la pelota a una velocidad similar a la de antaño. No festejó nada antes por puro infortunio y porque Munúa se escudó en una defensa que no titubea, consecuencia directa de una organización colectiva notable que ha catapultado al Málaga desde el infierno a la zona tranquila.

Guardiola recuperó a Dani Alves con todo lo que ello conlleva. El brasileño es irreemplazable en este equipo y con él se beneficia tanto la retaguardia como el ataque, pues es tan versátil e infatigable que está en todas partes. Su presencia devolvió a Puyol a su puesto natural y Valdés, al ver que los cuatro de delante esta vez sí eran de fiar, respiró tranquilo pese a tener que estirarse para despejar un libre directo de Duda, que domina ese arte como si fuera la mejor de las estrellas.

Hasta que empató Valdo, fue el único apuro que vivió anoche el Camp Nou, impaciente por sonreír y consumido por los nervios al ver cómo el dominio azulgrana, igual de abrumador en la reanudación, derivara en premio gordo.

Entre murmullos, consumida ya más de una hora de juego, Pedro reclamó su momento para ganarse el título oficial de salvador mayor del reino. El canario, el entrañable Pedrito, tiene el don de la oportunidad y ayer recurrió al disparo desde la media distancia, poco empleado en el grupo de Guardiola. El empate de Valdo enmudeció al personal, pero no merecía tanto castigo el líder. Por amor propio, y fiel a su fútbol de salón, se llevó un triunfo que no admite discusión.

Barça: Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Maxwell; Xavi, Sergio Busquets, Iniesta; Pedro (Bojan, min.85), Ibrahimovic y Messi.

Málaga: Munúa; Manolo Gaspar, Stepanov (Edu Ramos, min.17), Weligton, Manu Torres (Valdo, min.46); Baha (Forestieri, min.72), Juanito, Toribio, Duda; Fernando y Obinna.

Goles: 1-0, min.68: Pedro. 1-1, min.80: Valdo. 2-1, min.83: Messi.

Árbitro: Rubinos Pérez, del colegio madrileño. Mostró cartulina amarilla a Manu Torres (min.37) y Piqué (min.42).

Incidencias: partido correspondiente a la vigésimo cuarta jornada de la Liga, disputado en el Camp Nou ante 64.837 aficionados, según datos oficiales.

Lluis Gustav:.

BARÇA 4 - 0 RACING

diumenge, febrer 21st, 2010

Pep no va poder celebrar millor el seu partit cent en la banqueta.

Si els seus guarismes són espectaculars (71 victòries, 19 empats i 10 derrotes), més meritòria és la seva aposta, decidida i coherent, per la pedrera. Sí, el Barça fa jugadors per si mateix, cosa que no només és una garantia identitària, sinó que facilita la seva formació, estalvia diners i espanta sospites.

Precisament les que aixeca Canales. La jove promesa del Racing recentment fitxada pel Madrid, va ser tractat al Camp Nou com si ja vestís de blanc. Que el Madrid hagi de pagar 5 milions per un projecte de futbolista no només posa en solfa la seva impúdica política de fitxatges, sinó la seva pròpia idiosincràsia.

Iniesta, que complia 300 partits amb el Barça, es va retrobar amb el gol. El manxec no marcava des de la tornada de les semifinals de la Champions a Stamford Bridge. Orfes de Xavi, el futbolista amb més influència en el joc col • lectiu del Barça, la presència d’Iniesta al centre del camp al costat de Busquets i Touré era imprescindible. El ‘8 ‘va assumir tota la responsabilitat i va moure el seu equip amb facilitat i solvència.

Henry, que aquesta vegada tampoc no estava previst que jugués d’inici, encara que la indisposició d’Ibrahimovic li va tornar a la titularitat, va ser l’encarregat d’aplanar encara més el plàcid camí del Barça cap a la victòria El francès no marcava des del 2 de desembre i, encara que fos de falta, el seu gol li va servir per maquillar una altra decebedor aparició.

En una altra falta, però aquesta vegada magistralment llançada per Márquez, va arribar el 3-0. Amb la ment posada ja en el partit de dimarts a Stuttgart, el Barça conscient o inconscientment va passar a estat d’hibernació. El Racing va suspendre les tímides hostilitats amb les que havia amagat i Guardiola va aprofitar per economitzar esforços. Amagat entre els canvis del Barça, Portugal va retirar a Canales, de qui només hi va haver notícies per els xiulets que li va dedicar la grada les poques vegades que va tocar la pilota. Minuts després, Thiago va tancar l’homenatge de la pedrera a Pep, i viceversa, amb un gol.

Fitxa tècnica

Barça (4): Valdés, Puyol (Jeffren, m. 68), Márquez, Piqué, Maxwell, Sergio Busquets, Touré (Thiago, m. 77), Iniesta, Messi, Bojan i Henry (Pedro, m. 77).

Racing (0): Coltorti; Oriol, Henrique, Torrejón, Crespo; Diop, Lacen, Toni Moral (Arana, m. 59), Canals (Luis García, m. 77), Óscar Serrano, i Xisco (Luisma, m. 71 ).

Gols: 1-0. M. 7. Iniesta aprofita un error de Crespo, que no intercepta una passada llarga de Márquez, per marcar amb l’esquerra. 2-0. M. 29. Henry, de falta directa, cola la pilota entre la barrera del Racing. 3-0. M. 34. Márquez, de falta directa, amb un llançament molt ajustat que pega a la part interior del pal. 4-0. M. 84. Jeffren, rep de Messi dins l’àrea, dispara a porta i Henrique desvia a la xarxa.

Àrbitre: Borbalán. Va mostrar targeta groga a Toni Moral, Márquez, Henry, Oriol, Óscar Serrano i Henrique.

Camp Nou: 75.935 espectadors.

Lluis Gustav:.

BARÇA 4 – 0 RACING

Pep no pudo festejar mejor su partido cien en el banquillo.

Si sus guarismos son espectaculares (71 victorias, 19 empates y 10 derrotas), más meritoria es su apuesta, decidida y coherente, por la cantera. Sí, el Barça hace jugadores para sí mismo, lo cual no sólo es una garantía identitaria, sino que facilita su formación, ahorra dinero y espanta sospechas.

Precisamente las que levanta Canales. La joven promesa del Racing recientemente fichada por el Madrid, fue tratado en el Camp Nou como si ya vistiera de blanco. Que el Madrid vaya a pagar 5 millones por un proyecto de futbolista no sólo pone en solfa su impúdica política de fichajes, sino su propia idiosincrasia.

Iniesta, que cumplía 300 partidos con el Barça, se reencontró con el gol. El manchego no marcaba desde la vuelta de las semifinales de la Champions en Stamford Bridge. Huérfanos de Xavi, el futbolista con más influencia en el juego colectivo del Barça, la presencia de Iniesta en el centro del campo junto a Busquets y Touré era imprescindible. El ‘8′ asumió toda la responsabilidad y movió a su equipo con soltura y solvencia.

Henry, que esta vez tampoco estaba previsto que jugara de inicio, aunque la indisposición de Ibrahimovic le devolvió a la titularidad, fue el encargado de allanar aún más el plácido camino del Barça hacia la victoria El francés no marcaba desde el 2 de diciembre y, aunque fuera de falta, su gol le sirvió para maquillar otra decepcionante aparición.

En otra falta, pero esta vez magistralmente lanzada por Márquez, llegó el 3-0. Con la mente puesta ya en el partido del martes en Stuttgart, el Barça consciente o inconscientemente pasó a estado de hibernación. El Racing suspendió las tímidas hostilidades con las que había amagado y Guardiola aprovechó para economizar esfuerzos. Escondido entre los cambios del Barça, Portugal retiró a Canales, de quien sólo hubo noticias por los pitos que le dedicó la grada las pocas veces que tocó el balón. Minutos después, Thiago cerró el homenaje de la cantera a Pep, y viceversa, con un gol.

Ficha técnica

Barça (4): Valdés; Puyol (Jeffren, m. 68), Márquez, Piqué, Maxwell; Sergio Busquets, Touré (Thiago, m. 77), Iniesta; Messi, Bojan y Henry (Pedro, m. 77).

Racing (0): Coltorti; Oriol, Henrique, Torrejón, Crespo; Diop, Lacen; Toni Moral (Arana, m. 59), Canales (Luis García, m. 77), Óscar Serrano; y Xisco (Luisma, m. 71).

Goles: 1-0. M. 7. Iniesta aprovecha un error de Crespo, que no intercepta un pase largo de Márquez, para marcar con la izquierda. 2-0. M. 29. Henry, de falta directa, cuela el balón entre la barrera del Racing. 3-0. M. 34. Márquez, de falta directa, con un lanzamiento muy ajustado que pega en la parte interior del poste. 4-0. M. 84. Jeffren, recibe de Messi dentro del área, dispara a puerta y Henrique desvía a la red.

Árbitro: Borbalán. Mostró tarjeta amarilla a Toni Moral, Márquez, Henry, Oriol, Óscar Serrano y Henrique. Camp Nou: 75.935 espectadores.

Luis Gustavo:.

ATLETICO MADRID 2-1 BARÇA

dilluns, febrer 15th, 2010

Atlètic de Madrid va acabar amb la condició d’invicte del Barcelona
El Barça va perdre la seva condició d’invicte en aquesta temporada de Lliga al Vicente Calderón, on es va trobar amb un gran Atlètic de Madrid que el va vèncer per 2-1, que va desactivar el potencial del conjunt blaugrana amb un partit notable i amb una actuació pràcticament impecable en defensa.
L’equip català sempre va viure en un escenari incòmode. Als seus múltiples baixes en defensa, sense els sancionats Piqué i Márquez ni els lesionats Chygrynskiy, Abidal i Alves, a més de Touré, i als que es va unir Keita als quatre minuts, es va afegir una de les millors versions de l’Atlètic, intens, constant i efectiu.
El conjunt rojiblanco, ranquejant en tot aquest curs de Lliga, va saltar al camp amb les idees molt clares, amb una correcció tàctica inusual en aquesta temporada i amb la mateixa inspiració en atac de les seves grans nits per portar el partit al seu terreny i desactivar l’ conjunt blaugrana en els primers instants del duel.
No només va anul.lar al seu contrincant en l’arrencada de la trobada, sinó que també va colpejar. Primer amb una jugada genial de Reis, que va deixar enrere dos rivals i va enviar una passada perfecte a l’espai per al desmarcatge de l’uruguaià Diego Forlán, que va batre a Víctor Valdés, i després amb una falta directa del portuguès Simao (2-0, m . 22).
Dos gols el líder en poc més de vint minuts, en els que fins i tot perdonar un tercer en una acció de l’argentí “Kun” Agüero, massa generós en el seu camí cap a la porteria rival amb una passada a Forlán, i un panorama complicat per al Barça , fins aquell moment inadvertit i massa intermitent en atac.
No va tirar entre els tres pals fins al minut 15, amb un xut centrat de l’argentí Leo Messi, però un córner, amb toc de cap de Puyol i culminació en el segon pal del suec Ibrahimovic, va tenir prou per ficar-se de nou en el partit (2-1, m. 26), fer-se amb el joc i recuperar les seves sensacions ofensives.
Aquí va créixer el Barça, amb una gran aturada inclòs de De Gea a un potent xut de Ibrahimovic, i va dubtar l’Atlètic, encara que també amb alguna ocasió, com un xut d’Agüero aturat per Valdés, per acomiadar una primera part prometedora per a l’equip rojiblanco i millorable, en la segona meitat, per al conjunt blaugrana.
La represa va allargar la incertesa, perquè el Barça controlava la pilota i arribava bé fins a les rodalies de l’àrea local, però aquí es trobava amb el notable desplegament dels centrals rivals, el colombià Luis Amaranto Perea i Álvaro Domínguez, impenetrables fins a aquest moment per als blaugranes.
I perquè l’Atlètic, ara amb més problemes per incomodar el joc de toc dels visitants, també amenaçava en els seus contraatacs, comptats això sí, però suficients per inquietar Valdés, com un magnífic moviment d’Agüero al qual només li va faltar el gol en un partit encara imprevisible a falta de mitja hora.
Però no ho veia gens clar el Barça, que trobava a faltar a Messi, molt per sota de la seva millor versió, i que no trobava les vies cap a la porteria de De Gea, gairebé sense treball a la segona part, contra un Atlètic que, en canvi, no necessitava el domini per creure en el 3-1, salvat per Valdés a un tir de Ujfalusi.
I va resistir el conjunt rojiblanco, amb menys patiment de l’esperat, per conquerir un triomf fonamental en la seva persecució de zones còmodes de la classificació i per condemnar a la seva primera derrota d’aquesta temporada de Lliga el Barça, avui desactivat per un gran Atlètic de Madrid.
Fitxa tècnica:
2 Atlètic de Madrid: De Gea; Ujfalusi, Perea, Domínguez, Antonio López; Reyes (Valera, m. 86), Assunçao, Tiago, Simao, Forlán (Jurado, m. 81) i “Kun” Agüero (Ibra, m . 92).
1 Barça: Valdés; Jeffren (Bartra, m. 60), Puyol, Milito, Maxwell, Sergio Busquets, Xavi (Bojan, m. 77), Keita (Pedro, m. 7); Messi, Ibrahimovic i Iniesta.
Gols: 1-0, m. 8: Forlán culmina una jugada i una passada magnífic de Reis. 2-0, m. 22: Simao, de falta directa. 2-1, m. 26: Ibrahimovic aprofita un toc de cap de Puyol després d’un córner.
Àrbitre: Iturralde González (C. Basc). Va amonestar als locals Simao (m. 59) i Tiago (m. 68), i als visitants Jeffren (m. 28), Maxwell (m. 66), Busquets (m. 74), Puyol (m. 78) i Ibrahimovic (m. 88).
Incidències: partit corresponent a la vint segona jornada de Lliga de Primera Divisió disputat a l’estadi Vicente Calderón davant uns 53.000 espectadors.
Lluis Gustav:.

ATLETICO MADRID 2-1 BARÇA
Atlético de Madrid acabó con la condición de invicto del Barcelona
El Barça perdió su condición de invicto en esta temporada de Liga en el Vicente Calderón, donde se encontró con un gran Atlético de Madrid que lo venció por 2-1, que desactivó el potencial del conjunto azulgrana con un partido notable y con una actuación prácticamente impecable en defensa.
El equipo catalán siempre vivió en un escenario incómodo. A sus múltiples bajas en defensa, sin los sancionados Piqué y Márquez ni los lesionados Chygrynskiy, Abidal y Alves, además de Touré, y a los que se unió Keita a los cuatro minutos, se añadió una de las mejores versiones del Atlético, intenso, constante y efectivo.
El conjunto rojiblanco, renqueante en todo este curso de Liga, saltó al campo con las ideas muy claras, con una corrección táctica inusual en esta temporada y con la misma inspiración en ataque de sus grandes noches para llevar el partido a su terreno y desactivar al conjunto azulgrana en los primeros instantes del duelo.
No sólo anuló a su contrincante en el arranque del encuentro, sino que también golpeó. Primero con una jugada genial de Reyes, que dejó atrás a dos rivales y envió un pase perfecto al espacio para el desmarque del uruguayo Diego Forlán, que batió a Víctor Valdés, y después con una falta directa del portugués Simao (2-0, m. 22).
Dos goles al líder en poco más de veinte minutos, en los que incluso perdonó un tercero en una acción del argentino “Kun” Agüero, demasiado generoso en su camino hacia la portería rival con un pase a Forlán, y un panorama complicado para el Barça, hasta ese momento inadvertido y demasiado intermitente en ataque.
No tiró entre los tres palos hasta el minuto 15, con un disparo centrado del argentino Leo Messi, pero un saque de esquina, con toque de cabeza de Puyol y culminación en el segundo palo del sueco Ibrahimovic, le bastó para meterse de nuevo en el partido (2-1, m. 26), hacerse con el juego y recuperar sus sensaciones ofensivas.
Ahí creció el Barça, con un paradón incluido de De Gea a un potente disparo de Ibrahimovic, y dudó el Atlético, aunque también con alguna ocasión, como un tiro de Agüero detenido por Valdés, para despedir una primera parte prometedora para el equipo rojiblanco y mejorable, en la segunda mitad, para el conjunto azulgrana.
La reanudación prolongó la incertidumbre, porque el Barça controlaba la pelota y llegaba bien hasta las cercanías del área local, pero ahí se encontraba con el notable despliegue de los centrales rivales, el colombiano Luis Amaranto Perea y Álvaro Domínguez, impenetrables hasta ese momento para los azulgranas.
Y porque el Atlético, ahora con más problemas para incomodar el juego de toque de los visitantes, también amenazaba en sus contragolpes, contados eso sí, pero suficientes para inquietar a Valdés, como un magnífico movimiento de Agüero al que sólo le faltó el gol en un partido aún imprevisible a falta de media hora.
Pero no lo veía nada claro el Barça, que echaba de menos a Messi, muy por debajo de su mejor versión, y que no encontraba las vías hacia la portería de De Gea, sin apenas trabajo en la segunda parte, contra un Atlético que, en cambio, no necesitaba el dominio para creer en el 3-1, salvado por Valdés a un tiro de Ujfalusi.
Y resistió el conjunto rojiblanco, con menos sufrimiento del esperado, para conquistar un triunfo fundamental en su persecución de zonas cómodas de la clasificación y para condenar a su primera derrota de esta temporada de Liga al Barça, hoy desactivado por un gran Atlético de Madrid.
Ficha técnica:
2 Atlético de Madrid: De Gea; Ujfalusi, Perea, Domínguez, Antonio López; Reyes (Valera, m. 86), Assuncao, Tiago, Simao; Forlán (Jurado, m. 81) y “Kun” Agüero (Ibra, m. 92).
1 Barça: Valdés; Jeffrén (Bartra, m. 60), Puyol, Milito, Maxwell; Sergio Busquets, Xavi (Bojan, m. 77), Keita (Pedro, m. 7); Messi, Ibrahimovic e Iniesta.
Goles: 1-0, m. 8: Forlán culmina una jugada y un pase magnífico de Reyes. 2-0, m. 22: Simao, de falta directa. 2-1, m. 26: Ibrahimovic aprovecha un toque de cabeza de Puyol tras un saque de esquina.
Árbitro: Iturralde González (C. Vasco). Amonestó a los locales Simao (m. 59) y Tiago (m. 68), y a los visitantes Jeffren (m. 28), Maxwell (m. 66), Busquets (m. 74), Puyol (m. 78) e Ibrahimovic (m. 88).
Incidencias: partido correspondiente a la vigésimo segunda jornada de Liga de Primera División disputado en el estadio Vicente Calderón ante unos 53.000 espectadores.
Luis Gustavo:.

BARCELONA 2 - GETAFE 1

diumenge, febrer 7th, 2010

Va guanyar el partit contra el Getafe, tot i acabar amb nou i amb el públic cridant al col.legiat

En l’última jugada, Messi va arribar a l’àrea amb la seva carrera típica, però el seu xut va marxar fora. No és res nou, però al Camp Nou, el Barça va acabar amb nou i el públic es va deixar portar per la crispació contra l’àrbitre i la premsa esportiva de Madrid, tot i la victòria. En canvi, Messi, en comptes de cridar, va acabar el partit jugant al futbol a l’àrea contrària. Perquè el Barça de Guardiola no es permet distraccions.

Messi va obrir la llauna ben aviat amb una rosca que va sorprendre Codina, però l’expulsió de Piqué per una esbojarrada disputa amb Rafa va canviar el decorat del partit. El més probable és que Teixeira es deixés portar pel aparatós d’una acció en la qual el propi Piqué es va poder haver fet molt de mal, ja que va ser de costat i no de front, com en un principi va poder semblar. El cas és que, justa o injusta, que l’expulsió del central va deixar el Barça en inferioritat numèrica amb més d’una hora de partit per davant.

Sense estridències, el Getafe guanyava possessió i rivalitzava en jerarquia. Les seves arribades eren tímides, però cada vegada més freqüents. Potser per això, i en contra del que acostuma, Guardiola va decidir un canvi que va sonar a defensiu. Busquets va entrar per Ibrahimovic. Míchel, mimetitzat pel seu referent, també va moure fitxa i va donar entrada a Manu del Moral per Mané. En aquest cas el canvi era netament ofensiu.

El Getafe es trobava còmode amb la pilota, però patia quan el perdia perquè el Barça, lleugerament amagat, elaborada ràpid. Messi, amb els seus regats, i Xavi i Iniesta, amb el seu criteri per moure la pilota, neutralitzaven la superioritat numèrica i les variacions tàctiques de Guardiola deixaven una i altra vegada en evidència les ermes pretensions de Míchel. Keita va fallar una (en realitat dues) sensancional jugada trenada per Messi, Iniesta i Xavi (el trio tempesta), en el qual es va perdre el Getafe, però a l’estona Xavi no va fallar.

Guardiola, disposat a evadir-se de qualsevol polèmica que no tingui a veure amb el joc, l’únic que li importa, va donar ahir una altra lliçó magistral de com moure al seu equip davant les adversitats. Ja ho va dir Míchel, el Barça guanya, però no irrita. Deu ser perquè s’ho mereix i ningú no li regala res.

FITXA TÈCNICA

Barcelona (2): Valdés; Maxwell, Piqué, Milito, Abidal, Xavi, Touré (Márquez, m. 58), Keita, Messi, Ibrahimovic (Sergio Busquets, m. 52) i Iniesta (Pedro, m. 90).

Getafe (1): Codina; Cortés, Cata Díaz, Rafa, Mané (Manu del Moral, m. 56); Pere Rius, Parejo (Casquero, m. 64), Boateng, Albín, Soldado i Miku (Kepa, m. 77 ).

Gols: 1-0. M. 6. Messi, des de fora de l’àrea i amb rosca, marca de tir ajustat al pal dret de Codina. 2-0. M. 66. Xavi, a passada de Messi, rubrica una contra ben iniciada per Márquez. 1-2. M. 90 +3. Soldat, de penal.

Àrbitre: Teixeira. Ha expulsat amb vermella directa Piqué (m. 24) per una esbojarrada i aparatosa disputa amb Rafa ja Márquez (m. 90 +1) per agafar a Kepa dins l’àrea. Va mostrar targeta groga a Mané, Maxwell, Xavi, Boateng, Casquero i Sergio Busquets.

Camp Nou: 74.859 espectadors.

Lluis Gustav:.

BARCELONA 2- GETAFE 1

Ganó el partido contra el Getafe, pese a acabar con nueve y con el público gritando al colegiado

En la última jugada, Messi llegó al área con su carrera típica, pero su tiro se marchó fuera. No es nada novedoso, pero en el Camp Nou, el Barça acabó con nueve y el público se dejo llevar por la crispación contra el árbitro y la prensa deportiva de Madrid, pese a la victoria. En cambio, Messi, en vez de gritar, terminó el partido jugando al fútbol en el área contraria. Porque el Barça de Guardiola no se permite distracciones.

Messi abrió la lata muy pronto con una rosca que sorprendió a Codina, pero la expulsión de Piqué por una alocada disputa con Rafa cambió el decorado del partido. Lo más probable es que Teixeira se dejara llevar por lo aparatoso de una acción en la que el propio Piqué se pudo haber hecho mucho daño, pues fue de lado y no de frente, como en un principio pudo parecer. El caso es que, justa o injusta, que la expulsión del central dejó al Barça en inferioridad numérica con más de una hora de partido por delante.

Sin estridencias, el Getafe ganaba posesión y rivalizaba en jerarquía. Sus llegadas eran tímidas, pero cada vez más frecuentes. Tal vez por ello, y en contra de lo que acostumbra, Guardiola decidió un cambio que sonó a defensivo. Busquets entró por Ibrahimovic. Míchel, mimetizado por su referente, también movió ficha y dio entrada a Manu del Moral por Mané. En este caso el cambio era netamente ofensivo.

El Getafe se encontraba cómodo con el balón, pero sufría en cuanto lo perdía porque el Barça, ligeramente agazapado, elaborada rápido. Messi, con sus regates, y Xavi e Iniesta, con su criterio para mover el balón, neutralizaban la superioridad numérica y las variaciones tácticas de Guardiola dejaban una y otra vez en evidencia las baldías pretensiones de Míchel. Keita erró una (en verdad dos) sensancional jugada trenzada por Messi, Iniesta y Xavi  (el trio tempestad), en el que se perdió el Getafe, pero al rato Xavi no falló.

Guardiola, dispuesto a evadirse de cualquier polémica que no tenga que ver con el juego, lo único que le importa, dio ayer otra lección magistral de cómo mover a su equipo ante las adversidades. Ya lo dijo Míchel, el Barça gana, pero no irrita. Será porque se lo merece y nadie le regala nada.

FICHA TÉCNICA

Barcelona (2): Valdés; Maxwell, Piqué, Milito, Abidal; Xavi, Touré (Márquez, m. 58), Keita; Messi, Ibrahimovic (Sergio Busquets, m. 52) e Iniesta (Pedro, m. 90).

Getafe (1): Codina; Cortés, Cata Díaz, Rafa, Mané (Manu del Moral, m. 56); Pedro Ríos, Parejo (Casquero, m. 64), Boateng, Albín; Soldado y Miku (Kepa, m. 77).

Goles: 1-0. M. 6. Messi, desde fuera del área y con rosca, marca de tiro ajustado al poste derecho de Codina. 2-0. M. 66. Xavi, a pase de Messi, rubrica una contra bien iniciada por Márquez. 1-2. M. 90+3. Soldado, de penalti.

Árbitro: Teixeira. Expulsó con roja directa a Piqué (m. 24) por una alocada y aparatosa disputa con Rafa y a Márquez (m. 90+1) por agarrar a Kepa dentro del área. Mostró tarjeta amarilla a Mané, Maxwell, Xavi, Boateng, Casquero y Sergio Busquets.

Camp Nou: 74.859 espectadores.

Luis Gustavo:.