Arxiu for gener, 2010

SPORTING 0-1 BARÇA

diumenge, gener 31st, 2010

Pedro, aprofita la picardia de Messi i una assistència d’Iniesta per marcar el seu 15è gol a Gijon (0-1)

De vegades, és amb una jugada genial, altres, a través d’una falta magistralment llançada. Ahir, amb un gest de picardia que rendibilitzar Pere, l’home que ha establert un celestial pacte amb el gol. Però en l’origen va ser Messi, el ventall de recursos troba, en cada jornada, matisos diversos.

El d’ahir va ser molt sud-americà, un gest de picardia tan senzill com botar a velocitat del llamp una falta al mig camp. I confiar que Iniesta, el receptor, afinarà la seva visió panoràmica per trobar la cursa de Pere, desbocat per la banda esquerra. La continuació és gairebé una equació perfecta.

La que estableix el davanter canari amb la porteria contrària, encara que en el camí es deixi alguna ocasió preciosa (tres a la segona part) i necessiti del consell i de l’empenta de Guardiola per aclarir conceptes tàctics. Això de Pere és el gol: per a escarn d’Henry, ja suma 15 des de començament de curs, sis en aquest campionat que segueix liderant l’equip blaugrana amb vuit jugadors del planter a l’onze inicial, una altra rècord per a aquest Barça dels rècords. Un altre triomf més, una altra nit sense encaixar un gol, una nova jornada invicte, i ja van 20, malgrat l’Sporting, tossut en el seu assetjament final.

Ahir només el de la falta, mediada la primera part, va acabar en gol. L’àrbitre va marcar la infracció comesa sobre Ibra i abans que es tragués el xiulet de la boca, la pilota ja havia passat dels peus Messi als d’Iniesta. L’assistència del manxec, magistral, va acabar a la porteria de Joan Pau, després de l’esprint de Pere i un xut ajustat al pal esquerre. Amb les seves línies de pressió establertes en tres quarts de pista, l’Sporting deixava jugar el Barça, que va materialitzar la seva superioritat.

No la va cedir l’equip blaugrana, magnífic en la combinació i en el domini de l’escenari, però tampoc va matar el partit. Els de Preciado van defensar molt junts i molt bé. Renyit amb l’encert el Barça, l’Sporting va provar la seva sort i va exigir en un parell d’ocasions a Valdés, segur i impertorbable. Amb certa angoixa, els de Guardiola van sumar la seva 16a victòria i es van anar a dormir sense por del que va fer després el Madrid.

Luis Gustav:.

SPORTING 01 BARÇA

Pedro, aprovecha la picardía de Messi y una asistencia de Iniesta para marcar su 15º gol en Gijon (0-1)

A veces, es con una jugada genial; otras, a través de una falta magistralmente lanzada. Ayer, con un gesto de picardía que rentabilizó Pedro, el hombre que ha establecido un celestial pacto con el gol. Pero en el origen fue Messi, cuyo abanico de recursos encuentra, en cada jornada, matices diversos.

El de ayer fue muy sudamericano; un gesto de picardía tan sencillo como botar a velocidad del rayo una falta en el medio campo. Y confiar en que Iniesta, el receptor, afinará su visión panorámica para encontrar la carrera de Pedro, desbocado por la banda izquierda. La continuación es casi una ecuación perfecta.

La que establece el delantero canario con la portería contraria, aunque en el camino se deje alguna ocasión preciosa (tres en la segunda parte) y necesite del consejo y del empujón de Guardiola para aclarar conceptos tácticos. Lo de Pedro es el gol: para escarnio de Henry, ya suma 15 en lo que va de curso, seis en este campeonato que sigue liderando el equipo azulgrana con ocho canteranos en el once inicial, otra plusmarca para este Barça de los récords. Otro triunfo más, otra noche sin encajar un gol, una nueva jornada invicto, y ya van 20, pese al Sporting, terco en su acoso final.

Ayer sólo el de la falta, mediada la primera parte, acabó en gol. El árbitro marcó la infracción cometida sobre Ibra y antes de que se sacara el silbato de la boca, el balón ya había pasado de los pies Messi a los de Iniesta. La asistencia del manchego, magistral, acabó en la portería de Juan Pablo, después del sprint de Pedro y un chut ajustado al palo izquierdo. Con sus líneas de presión establecidas en tres cuartos de cancha, el Sporting dejaba jugar al Barça, que materializó su superioridad.

No la cedió el equipo azulgrana, magnífico en la combinación y en el dominio del escenario, pero tampoco mató el partido. Los de Preciado defendieron muy juntos y muy bien. Reñido con el acierto el Barça, el Sporting probó su suerte y exigió en un par de ocasiones a Valdés, seguro e imperturbable. Con cierta angustia, los de Guardiola sumaron su 16ª victoria y se fueron a dormir sin temor de lo que hizo después el Madrid.

Luis Gustavo:.

¡¡UN ALTRE RECORD MES!!

diumenge, gener 24th, 2010

Acaba la primera volta sense una derrota, cosa que no havia aconseguit mai.

Un minut prodigiós en termes d’efectivitat i capacitat resolutiva, i un Valdés sensacional (cal quan va ser exigit), catapultar el Barça cap al campionat d’hivern, el seu enèsim rècord de l’últim any, un dels pocs que encara li quedaven per descomptar. Davant el Valladolid, la versió 2009-10 de l’equip que dirigeix Pep Guardiola va concloure la primera volta del campionat local amb un marcador immaculat de derrotes, 19 jornades sense perdre, una marca mai aconseguida en la història del club blaugrana, ni tan sols el curs passat , quan el Barça va alçar tots els títols en disputa.

Pressionat pel Valladolid, no va necessitar el Barça d’exhibir la seva millor cara per atrapar la 15a victòria del curs i dormir a vuit punts del Madrid, matalàs circumstancial però tou, a l’espera de la jornada d’avui. Qüestionar el Valladolid la proposta blaugrana, però es va sacsejar el Barça amb un parell de fuetades genials sorgits de les botes d’Alves i, en un tres i no res, va aplacar totes les urgències, si que alguna vegada va existir alguna.

Valdés: Qualitat

La seguretat de Valdés, quan Diego Costa va amenaçar de traduir en gol la pressió que exercia el seu equip, va tranquil.litzar el Barça, que es va prendre el seu temps per actuar. Amenaçat des de la seva àrea pels pupils de Mendilibar, a l’equip blaugrana li va costar quasi 20 minuts prendre el pols a la trobada i establir jerarquies. Però quan ho va fer la seva superioritat va ser letal. Poc més d’un minut en va tenir prou al Barça per exposar els arguments que ahir li van proclamar campió d’hivern.

Fitxa tècnica

Real Valladolid (0): Justo Villar, Pedro López, César Arzo, Prieto, Marcos (Nivaldo, min. 86), Carlos Lázaro, Borja, Marquitos (Pelé, min. 74) Canobbio, Sesma (Medunjanin, min. 79) i Diego Costa.

Barcelona (3): Valdés, Alves, Pujol, Piqué (Milito, min. 59) Abidal, Keita (Chygrynskiy, min. 79), Xavi, Iniesta, Messi, Ibrahimovic i Henry (Bojan, min. 82)

Gols: 0-1: Min 20, Xavi. 0-2: Min 21, Alves. 0-3: Min 55, Messi. Àrbitre: Ramírez Domínguez (col • legi andalús). Amonestat Marc, Borja, Piqué i Keita.

Incidències: Estadi José Zorrilla. 24.200 espectadors.

Lluis Gustav:.

¡¡OTRO RECORD MAS!!

Acaba la primera vuelta sin una derrota, algo que no había logrado nunca.

Un minuto prodigioso en términos de efectividad y capacidad resolutiva, y un Valdés sensacional (preciso cuando fue exigido), catapultaron al Barça hacia el campeonato de invierno, su enésimo récord del último año, uno de los pocos que aún le quedaban por descontar. Ante el Valladolid, la versión 2009-10 del equipo que dirige Pep Guardiola concluyó la primera vuelta del campeonato local con un casillero inmaculado de derrotas, 19 jornadas sin perder, una marca nunca lograda en la historia del club azulgrana, ni siquiera el curso pasado, cuando el Barça alzó todos los títulos en disputa.

Presionado por el Valladolid, no necesitó el Barça de exhibir su mejor cara para atrapar la 15ª victoria del curso y dormir a ocho puntos del Madrid, colchón circunstancial pero mullido, a la espera de la jornada de hoy. Cuestionó el Valladolid la propuesta azulgrana, pero se sacudio el Barça con un par de latigazos geniales surgidos de las botas de Alves y, en un abrir y cerrar de ojos, aplacó todas las urgencias, si que alguna vez existió alguna.

Valdés: Calidad

La seguridad de Valdés, cuando Diego Costa amenazó con traducir en gol la presión que ejercía su equipo, tranquilizó al Barça, que se tomó su tiempo para actuar. Amenazado desde su área por los pupilos de Mendilibar, al equipo azulgrana le costó casi 20 minutos tomarle el pulso al encuentro y establecer jerarquías. Pero cuando lo hizo su superioridad fue letal. Poco más de un minuto le bastó al Barça para exponer los argumentos que ayer le proclamaron campeón de invierno.

Ficha técnica

Real Valladolid (0): Justo Villar; Pedro López, César Arzo, Prieto, Marcos (Nivaldo, min. 86); Carlos Lázaro; Borja, Marquitos (Pelé, min. 74) Canobbio, Sesma (Medunjanin, min. 79) y Diego Costa.

Barcelona (3): Valdés; Alves, Pujol, Piqué (Milito, min. 59) Abidal, Keita (Chygrynskiy, min. 79), Xavi, Iniesta, Messi, Ibrahimovic y Henry (Bojan, min. 82)

Goles: 0-1: Min. 20, Xavi. 0-2: Min. 21, Alves. 0-3: Min. 55, Messi. Árbitro: Ramírez Domínguez (colegio andaluz). Amonestó a Marcos, Borja, Piqué y Keita.

Incidencias: Estadio José Zorrilla. 24.200 espectadores.

Luis Gustavo:.

El BARÇA i les sis copes

dissabte, gener 23rd, 2010

La Lliga, Copa, Supercopa d’Espanya, Lliga de Campions, Supercopa d’Europa i Copa del Món de Clubs.

El 2009 el club va guanyar totes les competicions que va disputar (Lliga, Copa, Supercopa d’Espanya, Lliga de Campions, Supercopa d’Europa i Copa del Món de Clubs), passant a la història per ser el primer equip del món en aconseguir un multiplica per sis, a l’ guanyar sis títols oficials en un mateix any.

El conjunt blaugrana supera tots els equips mítics de la història i és el primer a aconseguir els 6 títols oficials en joc. El Barça s’ha proclamat campió del Mundial de Clubs al derrotar a Estudiants (1-2) a la final. Ha costat, s’ha patit i ha estat a un minut de no poder completar la gesta. En part ha estat per l’ansietat de la primera meitat, en part per la nefasta actuació de l’àrbitre mexicà Armando Archuna que primer s’ha menjat un penal i expulsió claríssim d’Albil a Xavi i tot seguit ha donat per legal un gol de Boselli que estava en fora de joc (1-0, min.36). No va poder ser contra el Sao Paulo ni tampoc contra l’Internacional, però aquest dissabte Guardiola plor en veure el Barça complir amb el que la seva història reclamava: ser campió del Món.
El mai vist
El Barça, històric, titànic, l’únic club del món capaç de guanyar tots els títols oficials en una temporada, el Barça de ‘les 6 Copes’, ha tancat el millor any d’un club des que existeix el futbol. Ningú, ni el Milan de Sacchi, ni el Madrid de Distefano, ni el Barça de ‘les 5 Copes’, absolutament ningú havia aconseguit abans el que el Barça de Pep Guardiola ha aconseguit. Des que Boselli ha aconseguit el gol Estudiants no ha tornat a disparar a porta. Valdés, Abidal, Piqué, Puyol, Alves, Busquets, Keita, Xavi, Henry, Ibrahimovic i Messi. Aquest ha estat el ‘Once’ del Barça en aquesta final. Faltava Iniesta, que amb el seu xut a Stamford Bridge va obrir el camí a aquesta final. Però després del descans ha estat Pere, el gran heroi blaugrana que ja té gravat el seu nom en or en la història en ser l’únic futbolista que ha marcat en 6 competicions un mateix any.
Una altra nit de Pilota d’Or
A la pròrroga, sense color, el Barça ha seguit sotmetent a un bany terrible a Estudiants, incapaç en l’aspecte físic i mental de plantar cara al campió d’Europa i del món. I per ajusticiar al futbol va arribar Messi. Ho intento la Pilota d’Or durant tot el partit, però no es va sentir còmode. S’ha mostrat i l’ha tocat bé durant 110 minuts però no trobava el gol. Però el crack de la Masia, a qui a l’Argentina comencen a entendre perquè cuidar-lo, va saber esperar la seva oportunitat i quan li ha arribat no ha perdonat. Ha estat en el 110, quan ha rematat amb la seva ànima un centre del correcamins Alves (1-2, min110). Amb l’escut, amb el cor, Messi ha signat la sentència a un any increïble en què el Barça de Pep Guardiola ha destrossat tots els esquemes futbolístics per ser no només el millor equip del Món sinó també de la història. I hi ha dades (Copa del Rei, Lliga, Champions League, Supercopes d’Espanya i Europa i Mundial de Clubs) i partits, a part de les finals, (Madrid-Barça 2-6, Barça-Bayern 4-0, Barça-Lió 5/2 …) que ho demostren. És l’any perfecte i ningú ho podrà superar senzillament perquè el Barça ho ha guanyat tot.
¡¡Visca el Barça!!
Lluis Gustav:.

El BARÇA y las seis copas
La Liga, Copa, Supercopa de España, Liga de Campeones, Supercopa de Europa y Copa Mundial de Clubes.

En 2009 el club ganó todas las competiciones que disputó (Liga, Copa, Supercopa de España, Liga de Campeones, Supercopa de Europa y Copa Mundial de Clubes), pasando a la historia por ser el primer equipo del mundo en lograr un Sextuple, al ganar seis títulos oficiales en un mismo año.

El conjunto azulgrana supera a todos los equipos míticos de la historia y es el primero en lograr los 6 títulos oficiales en juego. El Barça se ha proclamado campeón del Mundial de Clubs al derrotar a Estudiantes (1-2) en la final. Ha costado, se ha sufrido y ha estado a un minuto de no poder completar la hazaña. En parte ha sido por la ansiedad de la primera mitad, en parte por la nefasta actuación del árbitro mexicano Armando Archuna que primero se ha comido un penalti y expulsión clarísimo de Albil a Xavi y acto seguido ha dado por legal un gol de Boselli que estaba en fuera de juego (1-0, min.36). No pudo ser contra el Sao Paulo ni tampoco contra el Internacional, pero ese sábado Guardiola lloro al ver al Barça cumplir con lo que su historia reclamaba: ser campeón del Mundo.
Lo nunca visto
El Barça, histórico, titánico, el único club del mundo capaz de ganar todos los títulos oficiales en una temporada, el Barça de ‘les 6 Copes’, ha cerrado el mejor año de un club desde que existe el fútbol. Nadie, ni el Milan de Sacchi, ni el Madrid de DiStefano, ni el Barça de ‘les 5 Copes’, absolutamente nadie había logrado antes lo que el Barça de Pep Guardiola ha conseguido. Desde que Boselli ha logrado el tanto Estudiantes no ha vuelto a disparar a puerta. Valdés, Abidal, Piqué, Puyol, Alves, Busquets, Keita, Xavi, Henry, Ibrahimovic y Messi. Éste ha sido el ‘once’ del Barça en esta final. Faltaba Iniesta, que con su zapatazo en Stamford Bridge abrió el camino a esta final. Pero tras el descanso ha estado Pedro, el gran héroe azulgrana que ya tiene grabado su nombre en oro en la historia al ser el único futbolista que ha marcado en 6 competiciones un mismo año.
Otra noche de Balón de Oro
En la prórroga, sin color, el Barça ha seguido sometiendo a un baño terrible a Estudiantes, incapaz en lo físico y mental de plantar cara al campeón de Europa y del mundo. Y para ajusticiar al fútbol llegó Messi. Lo intento el Balón de Oro durante todo el partido, pero no se sintio cómodo. Se ha mostrado y la ha tocado bien durante 110 minutos pero no encontraba el gol. Pero el crack de la Masía, a quien en Argentina empiezan a entender porqué cuidarlo, supo esperar su oportunidad y cuando le ha llegado no ha perdonado. Ha sido en el 110, cuando ha rematado con su alma un centro del correcaminos Alves (1-2, min110). Con el escudo, con el corazón, Messi ha firmado la sentencia a un año increíble en la que el Barça de Pep Guardiola ha destrozado todos los esquemas futbolísticos para ser no sólo el mejor equipo del Mundo sino también de la historia. Y hay datos (Copa del Rey, Liga, Champions League, Supercopas de España y Europa y Mundial de Clubs) y partidos, a parte de las finales, (Madrid-Barça 2-6, Barça-Bayern 4-0, Barça-Lyon 5-2…) que lo demuestran. Es el año perfecto y nadie lo podrá superar sencillamente porque el Barça lo ha ganado todo.
¡¡Viva el Barça!!
Luis Gustavo:.