SPORTING 0-1 BARÇA
diumenge, gener 31st, 2010Pedro, aprofita la picardia de Messi i una assistència d’Iniesta per marcar el seu 15è gol a Gijon (0-1)
De vegades, és amb una jugada genial, altres, a través d’una falta magistralment llançada. Ahir, amb un gest de picardia que rendibilitzar Pere, l’home que ha establert un celestial pacte amb el gol. Però en l’origen va ser Messi, el ventall de recursos troba, en cada jornada, matisos diversos.
El d’ahir va ser molt sud-americà, un gest de picardia tan senzill com botar a velocitat del llamp una falta al mig camp. I confiar que Iniesta, el receptor, afinarà la seva visió panoràmica per trobar la cursa de Pere, desbocat per la banda esquerra. La continuació és gairebé una equació perfecta.
La que estableix el davanter canari amb la porteria contrària, encara que en el camí es deixi alguna ocasió preciosa (tres a la segona part) i necessiti del consell i de l’empenta de Guardiola per aclarir conceptes tàctics. Això de Pere és el gol: per a escarn d’Henry, ja suma 15 des de començament de curs, sis en aquest campionat que segueix liderant l’equip blaugrana amb vuit jugadors del planter a l’onze inicial, una altra rècord per a aquest Barça dels rècords. Un altre triomf més, una altra nit sense encaixar un gol, una nova jornada invicte, i ja van 20, malgrat l’Sporting, tossut en el seu assetjament final.
Ahir només el de la falta, mediada la primera part, va acabar en gol. L’àrbitre va marcar la infracció comesa sobre Ibra i abans que es tragués el xiulet de la boca, la pilota ja havia passat dels peus Messi als d’Iniesta. L’assistència del manxec, magistral, va acabar a la porteria de Joan Pau, després de l’esprint de Pere i un xut ajustat al pal esquerre. Amb les seves línies de pressió establertes en tres quarts de pista, l’Sporting deixava jugar el Barça, que va materialitzar la seva superioritat.
No la va cedir l’equip blaugrana, magnífic en la combinació i en el domini de l’escenari, però tampoc va matar el partit. Els de Preciado van defensar molt junts i molt bé. Renyit amb l’encert el Barça, l’Sporting va provar la seva sort i va exigir en un parell d’ocasions a Valdés, segur i impertorbable. Amb certa angoixa, els de Guardiola van sumar la seva 16a victòria i es van anar a dormir sense por del que va fer després el Madrid.
Luis Gustav:.
SPORTING 0 – 1 BARÇA
Pedro, aprovecha la picardía de Messi y una asistencia de Iniesta para marcar su 15º gol en Gijon (0-1)
A veces, es con una jugada genial; otras, a través de una falta magistralmente lanzada. Ayer, con un gesto de picardía que rentabilizó Pedro, el hombre que ha establecido un celestial pacto con el gol. Pero en el origen fue Messi, cuyo abanico de recursos encuentra, en cada jornada, matices diversos.
El de ayer fue muy sudamericano; un gesto de picardía tan sencillo como botar a velocidad del rayo una falta en el medio campo. Y confiar en que Iniesta, el receptor, afinará su visión panorámica para encontrar la carrera de Pedro, desbocado por la banda izquierda. La continuación es casi una ecuación perfecta.
La que establece el delantero canario con la portería contraria, aunque en el camino se deje alguna ocasión preciosa (tres en la segunda parte) y necesite del consejo y del empujón de Guardiola para aclarar conceptos tácticos. Lo de Pedro es el gol: para escarnio de Henry, ya suma 15 en lo que va de curso, seis en este campeonato que sigue liderando el equipo azulgrana con ocho canteranos en el once inicial, otra plusmarca para este Barça de los récords. Otro triunfo más, otra noche sin encajar un gol, una nueva jornada invicto, y ya van 20, pese al Sporting, terco en su acoso final.
Ayer sólo el de la falta, mediada la primera parte, acabó en gol. El árbitro marcó la infracción cometida sobre Ibra y antes de que se sacara el silbato de la boca, el balón ya había pasado de los pies Messi a los de Iniesta. La asistencia del manchego, magistral, acabó en la portería de Juan Pablo, después del sprint de Pedro y un chut ajustado al palo izquierdo. Con sus líneas de presión establecidas en tres cuartos de cancha, el Sporting dejaba jugar al Barça, que materializó su superioridad.
No la cedió el equipo azulgrana, magnífico en la combinación y en el dominio del escenario, pero tampoco mató el partido. Los de Preciado defendieron muy juntos y muy bien. Reñido con el acierto el Barça, el Sporting probó su suerte y exigió en un par de ocasiones a Valdés, seguro e imperturbable. Con cierta angustia, los de Guardiola sumaron su 16ª victoria y se fueron a dormir sin temor de lo que hizo después el Madrid.
Luis Gustavo:.





SUBSCRIU-TE A LES NOSTRES NOTÍCIES