S0M0S CAMPIONS ALTRA VEGADA
maig 17th, 2010BARÇA 4-0 VALLADOLID
El Barça revalida amb tot mereixement el títol de Lliga. Messi, amb dos gols, arriba als 34 i guanya el Pitxitxi i la Bota d’Or
Ho va dir (Guardiola) de reüll. Va ser un missatge embotellament que no calia agitar ni obrir abans que Pérez Lasa assenyalés el final del partit davant el desnonat Valladolid. Segons Guardiola, guanyar la Lliga serviria el Barça per donar sentit a la temporada. Una temporada en què la Copa i la Champions es van quedar contra pronòstic en el camí, ja que el Barça no va ser inferior als seus botxins. A la Lliga, els blaugrana també han estat els millors i en aquest cas, a més, campions.
Els 99 punts, un altre rècord dels blaugrana, afegeixen valor a aquesta Lliga.
Tres títols la temporada passada i quatre la que ahir va acabar. El Barça de Guardiola incrementa el seu impressionant palmarès en tornar a guanyar la Lliga, la vintena en la història del club català i la desena en els darrers vint anys. A diferència de les dues de Tenerife, el Barça depenia de si mateix, però per si de cas el Madrid es va entossudir a facilitar les coses amb el seu trist empat a Màlaga.
Després d’un triplet, el Barça potser li sabrà a poc guanyar només la Lliga, encara que no si es valora com l’ha guanyat. Amb rècord absolut de puntuació (99), 98 gols a favor, 24 en contra i una única derrota. La Lliga semblava sentenciada després del clàssic del Bernabéu, però el Madrid es va entossudir a disputar fins a l’última jornada i va obligar el Barça a treure el millor de si mateix.
Com és habitual, i l’últim partit de la temporada no havia de ser l’excepció, Guardiola va alliçonar el seu equip i també a la grada. Les consignes: guanyar un partit més per ser els millors i guanyar-lo abans de celebrar-ho. El tècnic blaugrana va dir de Climent que no és defensiu, sinó directe. És a dir, res partidari de jugar la pilota, sinó de ficar ràpida a l’àrea.
Potser per això, perquè el Valladolid renunciaria a qualsevol tipus de transició defensa-atac, Pep va poder variar lleugerament el seu dibuix en absència de Xavi i amb Iniesta encara en la safata de sortida. Però no ho va fer. Va confiar el centre del camp a Busquets, Touré i Keita, mentre que el trident de la Masia Pedro-Messi-Bojan va tornar a relegar a la banqueta Ibrahimovic, el fitxatge estrella.
Va prémer el Valladolid
Però va sorprendre, i per bé, la sortida del Valladolid, que va pressionar el Barça en la seva línia de tres quarts i va provocar una cadena d’imprecisions que va arribar fins Valdés. De fet, una indecisió del porter en una cessió de Piqué va estar a punt de costar-li un ensurt, tot i que Puyol, qui si no, va evitar el gol de Manucho a porta buida. Orfe de Xavi, el Barça no aconseguia barrejar el seu futbol. Ni Busquets, ni Touré, ni Keita maniobres amb desimboltura. No trobaven línies de passada i tampoc els de dalt li oferien alternatives. Prova d’això és que els dos africans van buscar porteria amb xuts llunyans.
Ja fos pel desgast físic que suposa córrer darrere de la pilota o perquè el Barça va trobar en la pausa el seu millor tranquil.litzant, l’entramat del Valladolid va ser poc a poc perdent força i va saltar pels aires quan un mal rebuig de Luis Prieto a centre a cap part de Pere va provocar el 1-0. El gol no només va desmoralitzar als blanquivioletas, sinó que va acabar per temperar els nervis del Barça. Quatre minuts després, una bona arrencada de Messi va permetre a Pere encarrilar el partit i el títol. El Madrid encara perdia a Màlaga i el Camp Nou va començar tímidament a celebrar.
Recarregades les ampolles d’oxigen i sabedor que la seva salvació passava si o si per guanyar al Camp Nou, el Valladolid va repetir guió en l’inici de la segona part. La diferència és que el Barça ja no tenia motius per dubtar i el seu centre del camp es va imposar per aixafament. El tercer gol, obra de Messi després d’una magnífica internada de Touré, va desencadenar, ara sí, l’eufòria a les grades. L’argentí va repetir en el quart i va incrementar fins a 34 la seva xifra golejadora. Pitxitxi i Bota d’Or, el seu doblet va servir per rubricar una temporada en què, a diferència de la passada, la incidència del 10 ha estat decisiva.
Amb tot resolt, l’afició va reclamar a Iniesta, però abans Guardiola va donar entrada a Henry i Ibra, dos cracs rendits al talent i l’entusiasme de Pere i Bojan. El canari, que va deixar el seu lloc a Iniesta, acaba amb 12 gols i moltes paperetes per anar al Mundial. Pérez Lasa va xiular i el títol de Lliga va donar sentit a una altra gran temporada. L’era Guardiola continua.
Fitxa tècnica
Barça (4): Valdés; Alves (Ibrahimovic, m. 79), Piqué, Puyol, Abidal; Touré, Busquets, Keita, Pere (Iniesta, m. 86), Messi i Bojan (Henry, m. 77).
Valladolid (0): Jaume; Pedro López, Luis Prieto (Font, m. 61), Arzo, Sereno; Sesma (Nauzet, m. 46), Baraja, Pelé, Barragán, Diego Costa i Manucho (Keko, m. 78).
Gols: 1-0. M. 26. Luis Prieto marca en pròpia porta en intentar aclarir una passada de Pere sense destinatari possible. 2-0. M. 30. Arrencada de Messi, que, després tirar una paret amb Touré, habilita Pere, que bat a Jaume amb la dreta i per sota de les cames. 3-0. M. 62. Gran internada de Touré, que assisteix a Messi perquè aquest marqui a porta buida. 4-0. M. 75. Messi se’n va en carrera i bat Jaume en la seva sortida.
Àrbitre: Pérez Lasa. Groga a Barragán, Manucho, Baraja i Alves.
Camp Nou: 98.083 espectadors
S0M0S CAMPEONES OTRA VEZ
BARCELONA 4 – 0 VALLADOLID
El Barcelona revalida con todo merecimiento el título de Liga. Messi, con otros dos goles, alcanza los 34 y gana el Pichichi y la Bota de Oro.
Lo dijo (Guardiola) de soslayo. Fue un mensaje embotellado que no había que agitar ni abrir antes de que Pérez Lasa señalara el final del partido ante el desahuciado Valladolid. Según Guardiola, ganar la Liga serviría al Barcelona para dar sentido a la temporada. Una temporada en la que la Copa y la Champions se quedaron contra pronóstico en el camino, pues el Barcelona no fue inferior a sus verdugos. En la Liga, los azulgrana también han sido los mejores y en este caso, además, campeones.
Los 99 puntos, otro récord de los azulgrana, añaden valor a esta Liga.
Tres títulos la temporada pasada y cuatro la que ayer terminó. El Barcelona de Guardiola incrementa su impresionante palmarés al volver a ganar la Liga, la vigésima en la historia del club catalán y la décima en los últimos veinte años. A diferencia de las dos de Tenerife, el Barcelona dependía de sí mismo, pero por si acaso el Madrid se empeñó en facilitarle las cosas con su triste empate en Málaga.
Después de un triplete, al Barcelona quizás le sabrá a poco ganar sólo la Liga, aunque no si se valora cómo la ha ganado. Con récord absoluto de puntuación (99), 98 goles a favor, 24 en contra y una única derrota. La Liga parecía sentenciada tras el clásico del Bernabéu, pero el Madrid se empeñó en disputarla hasta la última jornada y obligó al Barcelona a sacar lo mejor de sí mismo.
Como es habitual, y el último partido de la temporada no iba a ser la excepción, Guardiola aleccionó a su equipo y también a la grada. Las consignas: ganar un partido más para ser los mejores y ganarlo antes de celebrarlo. El técnico azulgrana dijo de Clemente que no es defensivo, sino directo. Es decir, nada partidario de jugar la pelota, sino de meterla rápida en el área.
Tal vez por ello, porque el Valladolid renunciaría a cualquier tipo de transición defensa-ataque, Pep pudo variar ligeramente su dibujo en ausencia de Xavi y con Iniesta aún en la bandeja de salida. Pero no lo hizo. Confió el centro del campo a Busquets, Touré y Keita, mientras que el tridente de La Masia Pedro-Messi-Bojan volvió a relegar al banquillo a Ibrahimovic, el fichaje estrella.
Apretó el Valladolid
Pero sorprendió, y para bien, la salida del Valladolid, que apretó al Barcelona en su línea de tres cuartos y provocó una cadena de imprecisiones que llegó hasta Valdés. De hecho, una indecisión del portero en una cesión de Piqué a punto estuvo de costarle un susto, aunque Puyol, quién si no, evitó el gol de Manucho a puerta vacía. Huérfano de Xavi, el Barcelona no lograba mezclar su fútbol. Ni Busquets, ni Touré, ni Keita maniobraban con soltura. No encontraban líneas de pase y tampoco los de arriba le ofrecían alternativas. Prueba de ello es que los dos africanos buscaron portería con tiros lejanos.
Ya fuera por el desgaste físico que supone correr detrás del balón o porque el Barcelona encontró en la pausa su mejor tranquilizante, el entramado del Valladolid fue poco a poco perdiendo fuelle y saltó por los aires cuando un mal despeje de Luis Prieto a centro a ninguna parte de Pedro provocó el 1-0. El gol no sólo desmoralizó a los blanquivioletas, sino que terminó por templar los nervios del Barcelona. Cuatro minutos después, una buena arrancada de Messi permitió a Pedro encarrilar el partido y el título. El Madrid aún perdía en Málaga y el Camp Nou empezó tímidamente a festejarlo.
Recargadas las botellas de oxígeno y sabedor de que su salvación pasaba sí o sí por ganar en el Camp Nou, el Valladolid repitió guión en el inicio de la segunda parte. La diferencia es que el Barcelona ya no tenía motivos para dudar y su centro del campo se impuso por aplastamiento. El tercer gol, obra de Messi tras una magnífica internada de Touré, desató, ahora sí, la euforia en las gradas. El argentino repitió en el cuarto e incrementó hasta 34 su cifra goleadora. Pichichi y Bota de Oro, su doblete sirvió para rubricar una temporada en la que, a diferencia de la pasada, la incidencia del 10 ha sido decisiva.
Con todo resuelto, la afición reclamó a Iniesta, pero antes Guardiola dio entrada a Henry e Ibra, dos cracks rendidos al talento y el entusiasmo de Pedro y Bojan. El canario, que dejó su puesto a Iniesta, acaba con 12 goles y muchas papeletas para ir al Mundial. Pérez Lasa pitó y el título de Liga dio sentido a otra gran temporada. La era Guardiola continúa.
Ficha técnica
Barcelona (4): Valdés; Alves (Ibrahimovic, m. 79), Piqué, Puyol, Abidal; Touré, Busquets, Keita; Pedro (Iniesta, m. 86), Messi y Bojan (Henry, m. 77).
Valladolid (0): Jacobo; Pedro López, Luis Prieto (Font, m. 61), Arzo, Sereno; Sesma (Nauzet, m. 46), Baraja, Pelé, Barragán; Diego Costa y Manucho (Keko, m. 78).
Goles: 1-0. M. 26. Luis Prieto marca en propia puerta al intentar despejar un pase de Pedro sin destinatario posible. 2-0. M. 30. Arrancada de Messi, quien, tras tirar una pared con Touré, habilita a Pedro, que bate a Jacobo con la derecha y por debajo de las piernas. 3-0. M. 62. Gran internada de Touré, que asiste a Messi para que éste marque a puerta vacía. 4-0. M. 75. Messi se marcha en carrera y bate a Jacobo en su salida.
Árbitro: Pérez Lasa. Amarilla a Barragán, Manucho, Baraja y Alves.
Camp Nou: 98.083 espectadores
Article publicat per: Lluis
Comentaris: 



SUBSCRIU-TE A LES NOSTRES NOTÍCIES